Aias

Gran descobriment, les Aias, no puc parar d'escoltar-les. Es veu que només han fet tres o quatre concerts, només tenen mitja dotzena llarga de temes, però sonen com si les haguessis escoltat tota la vida. M'estalviaré els detalls, mil vegades repetits, de la seva gènesi musical, que si grup improvisat per una festa, que si discogràfica americana. Les vam descobrir al Gorg Nou del popArb, l'escenari dedicat als grups 'que vindran', i vam quedar sorpresos d'aquestes tres noies -vestidet de flors amb guitarra elèctrica- i la canya naïf que gasten. La gent deia que estaven verdes, que els cal aprendre'n una mica més, però n'estic segur que si n'aprenen massa deixaran de sonar com ara i perdrem aquests tres acords i tornada fàcil tant poc vistos en aquest país. Perquè precisament aquesta és la gràcia de les Aias, que fan un motorcycle pop a l'americana, però cantat en català, com si fóssim un país normal. Per no parlar de les lletres, que volent-ho o no deixen anar frases com 'gràcies per la truita, però encara estic aquí', material perfectament papasseitià. Res, que qualsevol dia les escoltem a la última de la Coppola!

http://www.myspace.com/lasaias

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada