Artforum






Estar al dia al món de les arts plàstiques és una tasca complicada. No tothom pot anar cada estiu a la fira de Basilea, ni acostar-se cada tardor a Londres per veure els nominats al Turner Prize. A Internet les arts plàstiques tampoc tenen massa webs de referència, i a la pràctica l'autoaprenentatge se l'acaba fent un mateix visitant exposicions -quan pot- i consumint monografies d'artistes -quan pot pagar-les. Tot i això, molts artficionats desconeixen la referència mundial en aquest camp, que és ni més ni menys que la revista Artforum. Editada a Nova York des de 1967, avui en dia Artforum és la capçalera imprescindible en informació artística, el Cahiers du cinéma d'artistes i galeristes, estudiosos i marxants. La revista surt deu cops l'any de manera mensual, amb una edició especial que cobreix els mesos d'estiu, costa prop de 10 dòlars el número i, a la pràctica, esdevé un voluminós catàleg d'anuncis de galeries i museus d'arreu del planeta, ideal per saber què s'exposa a cada ciutat i, per tant, què no ens haurem de perdre si ens hem d'escapar a una capital europea. Els articles de la revista els escriuen crítics i experts d'arreu del planeta, que col·laboren a Artforum tot i saber que paga fatal les col·laboracions pel currículum que suposa un article a la capçalera. Dos cops l'any, al febrer i cap a la tardor, hi ha números especials que indexen les exposicions dels propers sis mesos, i aquests exemplars són l'agenda més completa d'aquest submón que podrem trobar enlloc. A Artforum també hi ha lloc pels articles en profunditat -al Summer Issue d'aquest estiu parlen del paper dels museus al segle XXI, per exemple, amb la col·laboració de Borja-Villel, director del MNCARS- i sovint s'hi han publicat assajos escrits pels propis artistes, alguns d'ells històrics, com per exemple 'A Sedimentation of the Mind: Earth Projects', que Robert Smithson va publicar a l'Artforum de setembre de 1968 i que va significar el tret de sortida al Land Art.

Com a curiositat, la primera vegada que fullegeu l'Artforum us sobtarà la mà d'anuncis que conté, el centenar de pàgines anunciant exposicions i galeries per la cinquantena de pàgines amb teca, però tal com el públic femení ja ha assumit que no existeix una ELLE sense anuncis de Chanel, els aficionats a l'art fullegen, primer amb curiositat i després amb desídia, l'anunciamenta d'exposicions. Entre aquests anuncis n'hi ha de clàssics, tant imprescindibles com el del perfum número 5. Són els de l'influent Larry Gagosian, propietari de les Gagosian Gallery d'arreu del món, sempre situats després de la pàgina d'editorial, o els entranyables anuncis de contraportada de la Galeria Bruno Bischofberger, el marxant de Barceló, Warhol i Basquiat, que des de mitjans dels 80 tanca l'Artforum amb un anunci de les seves exposicions a Zurich que, al·lucineu, sempre il·lustra amb imatges de Suïssa, postals dels seus paisatges i la seva gent costumistes a més no poder:





A Barcelona podeu comprar l'Artforum a les llibreries Laie. Com a mínim a la de Caixaforum en tenen una pila. Si només voleu fullejar-la sense gastar-vos els calers que val, a la Fundació Tàpies la compren i en tenen una hemeroteca amb tots els exemplars de les darreres dècades.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada