Barceló abans de Barceló (3): El catàleg






Un últim detall final sobre l'exposició 'Barceló abans de Barceló', l'aneguet lleig de les dues mostres de Miquel Barceló a Barcelona. El catàleg. El preciós catàleg en forma de guia telefònica. Els malalts ja fa mesos que el vèiem a Laie, embolicat i misteriós, i ara finalment hi hem pogut mandrejar. En català, castellà, anglès i francès i sense fotografies repetides, el catàleg de l'exposició és un prodigi de l'edició i el disseny editorial. M'explica el comissari Jaume Reus que l'han imprès a la mateixa impremta que fa les guies telefòniques a l'Estat. Primer desconfiaven que el paper groc i finíssim de les guies pogués aguantar impressions de precisió, però les reproduccions són tan nítides que fins i tot recullen petites imperfeccions a algun quadre fetes amb punxó. El catàleg, dèiem. Havent llegit la majoria de monografies del de Felanitx, constato que els assajos d'aquest text són el més extens i documentat que s'ha escrit sobre la gestació del pintor. I per acabar, el concepte: La tria d'una 'guia telefònica' resulta interessant pel que no té de gratuïta.

A la mostra del Santa Mònica s'hi exposa la col·lecció de 'llibres d'artista' de Miquel Barceló. S'hi pot veure part de la trentena de llibres, agendes i guies telefòniques alterades pel pintor a finals dels setanta, llibres que estripava, estripava, manipulava, pintava i solidificava, creant les primeres escultures de la seva trajectòria. En aquests llibres monstruosos i illegibles, el malson de qualsevol lletraferit, la paraula ha cedit pas a la matèria, que esdevé la protagonista absoluta. Un llibròfag com Barceló sempre tindrà present els llibres a la seva obra, però la seva aproximació, almenys fins les adaptacions de Sade o la Divina Comèdia, sempre seran volgudament anti-intel·lectuals, matèriques. Els llibres no seran llegits, seran observats, de la mateixa manera que en els quadres de biblioteques els llibres són objectes sòlids, símbols místics, antipostmoderns, sense títol ni contingut discernible. El conjunt de 'llibres d'artista', exposats només un sol dia a la malaguanyada Galeria Metrònom de Barcelona, reblaran el compromís del pintor amb la pintura com a llenguatge, consagrant-la per sobre de la paraula i l'oralitat.




Per últim, aquest 2009 el treball amb guies telefòniques tindrà un darrer episodi. En conèixer que els responsables de la mostra treballen amb un format de catàleg en pàgines grogues, Miquel Barceló accepta pintar alguna cosa específicament per aquesta retrospectiva. És llavors quan el pintor demana als curadors una guia telefònica mallorquina de l'any 1978 -data d'elaboració d'aquells primers llibres d'artista- damunt la qual té intenció de pintar-hi aquarel·les. Després de buscar i rebuscar per tota l'illa, en troben una de 1980, que pel pintor ja fa el fet. Barceló anirà repassant les pàgines de comerços a Peguera, Inca o Calvià i hi anirà pintant a sobre, grues damunt els telèfons de les empreses que en lloguen, així com flors, peixos i d'altres motius abstractes. Més enllà de la qualitat d'aquestes aquarel·les, que clouen el contingut del catàleg, resulta interessant l'exercici de reviure i retornar al passat a través de les pàgines grogues.




0 comments:

Publica un comentari a l'entrada