Barceló abans de Barceló



De les dues mostres de Miquel Barceló que coincideixen aquest estiu a Barcelona, la més peculiar i insòlita, tant per l'enfocament com per les obres exposades, és 'Barceló abans de Barceló', organitzada conjuntament per la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, el nostre Arts Santa Mònica i les Abattoirs, a Tolosa.

'Barceló abans de Barceló' escarba i ens submergeix, per primera vegada, en la ingent quantitat de treballs del Barceló novell, aquell jove desconegut i inquiet que no aconseguia vendre la obra i havia de passar droga per viure. Demanades als primers col·leccionistes i rescatades de l'oblit, s'hi poden veure les primeres obres del de Felanitx, des que va començar a crear, el 1973, fins que deu anys més tard, el 1982, van triar-lo per participar a la Documenta de Kassel, la fira quinquennal d'art contemporani més important del món. El resultat? L'exposició presenta una diversitat que impressiona. El jove Barceló, afamat i inquiet, va treballar en totes les disciplines possibles, i és al·lucinant veure una diversitat d'ismes i pràctiques artístiques tant oposades en tant poc temps. Art amb cadàvers i matèria orgànica, art conceptual pur, collajos, aquarel·les abstractes, cartellisme, poesia visual, quadres matèrics hereus de Tàpies, autoretrats, Land Art o poesia objectual...

El catàleg de l'exposició aboca molta llum al perquè d'aquesta efervescència i aquest eclecticisme, i ens explica el perquè de tanta inquietud i tantes disciplines. Damià Ferrà-Ponç a l'assaig 'Tot començà a Mallorca' explica com Barceló i els joves pintors de la 'nova plàstica mallorquina' dels setanta van lliurar una batalla total contra l'establishment artístic de l'illa, un món hermètic i putrefacte de galeries, diaris i escoles de pintura que imposaven els seus paisatges i el seu figurativisme al gust de l'illa. Ara sembla inimaginable, però durant el franquisme l'illa va esdevenir un ecosistema artístic aïllat i inexpugnable, aliè a les tendències artístiques mundials, com l'expressionisme abstracte, el Povera o el Pop Art. De fet l'art a Mallorca tenia les seves pròpies classificacions -Escola de Pollença, Escola de Deià o Escola de Santanyí- i aquest provincianisme extrem comportava que els crítics arribessin a fer befa de l'art de Picasso o Miró, contraposant-los a l'extrema professionalitat dels articles locals. Davant d'això, els joves mallorquins contraatacaven dia sí dia també des de totes les disciplines possibles, llançant-se a la creativitat i l'experimentació. I encara que en els intents de Land Art, poesia visual o art conceptual no van aconseguir peces de repercussió mundial, si que van tenir prou força per renovar el panorama artístic i enterrar la dictadura de l'art resclosit i provincià.

A nivell personal l'organització de l'exposició a l'Arts Santa Mònica m'ha semblat simple, fosca i poc treballada, sense plafons ni indicacions de context, d'un criteri museístic pobre al costat d'exposicions anteriors del centre, com la dedicada a Quim Monzó al mateix claustre. Allà on els responsables de l'homenatge a l'escriptor s'inventaven un bar o buscaven solucions creatives, l'exposició 'Barceló abans de Barceló' és una exposició abans de les exposicions, quadres penjats sobre parets blanques i para de comptar. Aquesta mísera realització contrasta amb la gran quantitat d'informació útil que conté el catàleg de la mostra, en forma de guia telefònica, del qual parlaré més endavant. Les peces s'organitzen en sis àmbits, i en d'aquesta primera dècada d'obres destaca la mítica 'Cadaverina 15', la primera peça de l'artista, un conjunt de 225 capsetes de fusta amb elements orgànics i inorgànics que Barceló va deixar que es podrissin.

'Cadaverines' de tomàquet i peix

Cadaverina 15

'Cadaverina 15', feta pel Congrés de Cultura Catalana celebrat a Palma el 1976, constava de quinze series de quinze capses amb els mateixos objectes afegits cada dia. Ous ferrats, sopa bullida, cors, pebres, fetges, peixos, arròs bullit, flors, flors blanques, plàtans, pomes, pastissos, llenties cuites, ciurons cuits i tomàtigues que s'anaven descomponent dia a dia, instant a la reflexió sobre la degradació i el pas del temps. La peça es pot veure -i olorar!- amb els primers elements descompostos per Barceló ara fa 34 anys, ja que el pintor conserva el conjunt de caixes a la seva col·lecció particular. Les 225 cadaverines pronostiquen també alguns dels elements recurrents a l'obra del de Felanitx, com el gust per pintar peixos de tot tipus o les fascinants pintures amb tomàquets en descomposició, com les 'Tomàtigues' sobre fons turquesa que tanquen la mostra del Caixafòrum i per les que sento una especial devoció. A continuació una petita mostra de l'obra eclèctica del Barceló pre-Documenta.









0 comments:

Publica un comentari a l'entrada