Dorothee i Konrad Fischer al MACBA


Migdia, em foto un pollastre amb curri al Bismillah i vaig cap al MACBA. De les tres exposicions que hi ha ara, em quedo amb la que mostra les peces recollides durant anys pel galerista de Düsseldorf Konrad Fischer i la seva senyora. Inicialment el tal Fischer pintava -pop art a l'alemanya- però de seguida va passar a exhibir i col·leccionar bona part de l'avantguarda internacional dels anys seixanta i setanta, artistes amb els quals va acabar travant amistat.

Entre els exposats al MACBA, molts noms però poca obra interessant. Bruce Nauman és potser qui hi té més presència, i s'hi poden veure treballs sonors, esquemes de les obres en neó i fins i tot alguna de les mans de bronze blanc que l'any passat li van fer guanyar el Lleó d'Or de la Biennal a la millor participació nacional. Unes mans fetes als seixanta que, als Topological Gardens dels pavellons nordamericans de Venècia, encara van ser el millor de la biennal de 2009.



Malgrat els noms estrella -Carl André, Donald Judd, Dan Flavin, Sol Lewitt o Joseph Beuys- les obres que Fischer va comprar o li van regalar no aconsegueixen enlairar-nos en cap moment, tret d'un parell de petites peces de Penone i un Eva Hesse que resulta ridícul al costat de les perles que, fins el 30 de juliol, exposa la Tàpies. A la sala més grossa, uns quants Todays d'On Kawara, un cercle de rocs del britànic Richard Long i un iglú de Mario Merz, de qui també s'exposen un parell de fibonaccis. Al meu parer tot molt mal posat, com si fos un magatzem o la runa que queda als pavellons d'una abandonada exposició internacional.

En resum, l'art a partir dels seixanta no es pot exposar com si fóssim al supermercat. Només amb suaus retrospectives que cuinin i masteguin l'obra d'un artista o un moviment serà possible pair-lo. Aquests dies al MACBA qualsevol recorregut mental és impossible i cada dues peces hi ha una sotragada o un salt que impossibiliten cap digestió. Sento haver de recórrer aquest tipus de metàfores, però amb l'art modern passa com amb el futbol: Amb els millors jugadors del món no n'hi ha prou per construir un equip.


____________

'Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud' serà al MACBA fins el 12 d'octubre.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada