Lartigue (II)

Tres anotacions més sobre Jacques Henri Lartigue:

- El gran públic descobreix l'obra de Lartigue quan tenia 69 anys, gràcies a l'exposició que li munta el llavors director de fotografia del MoMA, John Szarkowski, una retrospectiva que el consagra i el converteix en un clàssic. Que un fotògraf que comença a retratar el 1900 no sigui descobert fins el 1963 denota el via crucis que ha patit la fotografia per ser considerada art de ple dret. En aquest sentit, el 30 minuts Memòria fotogràfica de diumenge passat recollia diverses reflexions sobre la difícil entrada de la fotografia a la història de l'art, a més de dibuixar una clara panoràmica de la polèmica amb l'arxiu Agustí Centelles.

- Lartigue comença a retratar als sis anys, i al mateix temps comença un dietari manuscrit que mai abandonarà. Ja gran, Jacques Henri explicarà que anota cada dia el que ha fet i dibuixa una a una totes les fotografies que ha tirat per intentar desfer-se dels curtcircuits i les equivocacions de la memòria que pateixen els adults. Durant molts anys, Lartigue va fer anotacions precises del temps que feia allà on es trobava, de manera que els seus dietaris són almanacs meteorològics, i el que és més curiós, es dedicava a puntuar, de l'1 al 10, com li havia anat el dia.

- Les imatges que més em fascinen de Lartigue són aquelles que exageren l'horitzontalitat, i en aquest sentit no puc deixar de respirar i olorar-hi el mateix que sento als quadres de Joaquim Vayreda: Si el pintor català retratava els paisatges d'Olot amb una horitzontalitat quasi afrodisíaca durant el XIX, al segle XX va ser Lartigue qui, pràcticament arreu de França, va recrear aquesta horitzontalitat irreal amb les seves fotografies. Sé que en el cas del francès no hi ha manipulació de la imatge possible, però tinc l'estranya sensació que tant Lartigue com Vayreda modificaven la perspectiva per fer-la més horitzontal, només una mica més, només la mica justa, tal com Canaletto alterava la disposició dels edificis venecians perquè els seus quadres guanyessin harmonia, convertint la ciutat dels canals de la Venècia real a la Venècia ideal.





El Món flotant de Lartigue es pot visitar gratuïtament al Caixafòrum de Barcelona fins el 3 d'octubre. Pel que fa a Joaquim Vayreda -quins colors quasi Gauguin, quina calma!- hi ha paisatges seus al Museu d'Art de Girona, però al meu entendre els millors Vayreda són al MNAC, unes sales abans dels millors Ramon Casas que trobareu enlloc. A més aquest 2010 també circula l'exposició 'J. Vayreda – F. Rierola, una Mirada al paisatge', on dialoguen els paisatges pintats de Vayreda amb les fotografies de Rierola. A partir del 18 de juny es podrà veure a Olot.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada