Mirror and Music





Enmig d'un dels caps de setmana més calorosos de l'estiu, ens acostem al TNC per veure 'Mirror and Music', el darrer espectacle de dansa de Saburo Teshigawara, l'últim dels japonesos que passaran pel Grec 2010. Rapat, mesurat, occidentalitzat i atlètic, Teshigawara és un Cesc Gelabert a la japonesa. 'Intentar representar la música', aquest és l'objectiu de l'espectacle, que a través d'un fascinant joc de llums ens presenta una sèrie de retaules dalt de l'escenari, aïllats i independents entre sí. Ballarins que apareixen i desapareixen, solitud. Dues grans tendències omplen l'espectacle, trenant-se a cada retaule: Per una banda sorolls pertorbadors i continuats fins a l'angoixa, brunzit de televisió espatllada, xerric de fregadís etern, l'inquietant bufar del vent al metro, ecos de túnel a la fi del món. Sobre aquest inquietant panorama, balls trencats, frenètics, cossos accelerats, braços que aletegen alienats i moviments bruscos, robòtics i antinaturals. Oposada a la inhumanitat del soroll, el ball rodó i orgànic és l'altra gran tendència de l'espectacle, ballarins com fulles que cauen i giragonsen al vent d'àries d'òpera i cants gregorians. Contemporània i clàssica amb retalls de Butoh, el resultat és un espectacle lent i mesurat, amb escenes que s'allarguen minuts i minuts i on no hi passa gairebé res. Moments d'una bellesa extrema, gràcies a un joc de miralls i llums fascinant. Dansa meditativa. No hi aneu amb son.




'Mirror and Music', de Saburo Teshigawara i la companyia KARAS, va ser el 17 i 18 de juliol al TNC. Podeu llegir una entrevista a Saburo Teshigawara aquí.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada