On Kawara (II)

L'altre dia, parlant d'On Kawara, us explicava que l'obra del japonès consisteix bàsicament en sèries d'obres, principalment apunts metòdics, que s'estenen cronològicament i inciten reflexions sobre el passat i l'instant. En el fons, podríem dir que On Kawara 'anota el temps'. A més de Today, hi ha una trilogia de sèries de Kawara que no em puc estar de comentar.

I Met

La primera sèrie de la trilogia és I Met, un exemple d'aquest art de la documentació exhaustiva que On Kawara s'imposa com a norma i sentit del seu art. I Met parteix de la pregunta 'A qui he trobat avui?' per elaborar enumeracions diàries de la gent que es troba cada dia, i que s'allargaran escrupolosament durant anys. Per exemple:



2 julio 1968

Adela Miazga
Jovita Perez Franco
Rosa Maria Puente Lecuona
Maria Leticia Moreno Buenrostro
Luis Nishizawa
...


Com passa a la sèrie Today, el detall del dia en espanyol permet identificar el país on l'artista es trobava. I met documentarà, per tant, una sèrie d'interaccions, amb personatges que s'allarguen durant dies i dies d'anotacions però sense cap pista que ens pugui indicar la relació que mantenia Kawara amb els anotats, desposseint així el registre de qualsevol mena d'intimitat.


I Went




La serie I Went, la segona de la trilogia, emmagatzema milers de fotocòpies dels plànols de les ciutats que visita. Cada dia, des de 1968 a 1979, On Kawara va anotar la data damunt d'un plànol de la ciutat on es trobava i, en retolador, hi va marcar el recorregut que va fer durant la jornada, com veieu a la fotografia superior. En total són dotze volums i 4740 pàgines. Contràriament als llistats mecanografiats de la sèrie anterior, I Went és a la vegada un llibre d'imatges, un atles anotat d'arreu del món que sembla dir-te 'aquell setembre de 1971 Nova York existia i en Kawara va recórrer aquests carrers concrets', com incitant-te a repetir una visita que mai serà idèntica a la primera, perduda en el temps però retinguda per sempre en la representació gràfica i conceptual de la realitat que suposa el mapa. Paul Auster a la Trilogia de Nova York deuria inspirar-se en això.


I got up



La tercera sèrie de la trilogia és I got up, que comprèn milers de postals que Kawara enviava als amics, i on tan sols anotava la data i 'I got up at' amb l'hora a la que s'havia llevat aquell dia. En aquest cas, la sèrie barreja elements de les dues sèries anteriors, amb les imatges de les postals que permeten localitzar Kawara al món aquella data concreta i les adreces dels destinataris, de manera que l'obra d'art va esdevenir viva i va viatjar pel món fins els seus receptors. Com passa d'ençà del Pop Art, l'artista utilitza un objecte qualsevol per elevar-lo a la categoria d'art, i les postals són especialment encertades perquè recreen imatges clixé de les diverses ciutats, assumits llocs comuns de la cultura universal.

Com les postals que podem rebre nosaltres, les de Kawara també contenen un moment concret i una persona concreta, aquella estona perduda escrivint-la una tarda qualsevol, però aquí no hi ha l'èpica ni l'aventura en forma de les anècdotes que expliquem a les postals. En el cas de Kawara el missatge esdevé còmic i decebedor de tant simple que és, i amb un text tan neutre com 'M'he llevat a les 7:45', anota novament el temps des d'una intimitat blanca, oposada a l'art íntim que exploraran artistes com Sophie Calle o Nan Goldin, per exemple.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada