Primer amor

Fotografia de Josep Aznar


L'espectacle més inquietant d'aquest Grec 2010 possiblement sigui el monòleg de Samuel Beckett 'Primer amor' que es pot veure a la Villarroel. Pere Arquillué és el valent que encarna al patètic i pertorbat protagonista, un mort que reviu en una hipotètica sala d'autòpsies per explicar-nos com de refotudament fastiguejant és la vida d'un inadaptat. Un Arquillué violent de tant desconegut adopta, durant poc més d'una hora, l'aspecte, els tics i la veu inquietant del protagonista, un autista que ens explica la seva vida, en concret els mesos des que mor el seu pare i l'expulsen de casa fins que coneix una prostituta que decideix acollir-lo.Crits i deliris, reflexions socarrimants, frases que es perden pel camí, desdoblament de personalitat amb veus diverses o petits sorollets alienants: Si el festival barceloní es clausurés amb premis Arquillué de ben segur que Arquillué se n'emportaria un. A més el text és beckettià 100%, cru, estrany i inconsistent com de costum. Partint d'enlloc per arribar al no-res, el 'Primer amor' de Beckett reprodueix de manera sorprenentment exacta el fil de pensament d'un torturat. Estirabots i culs de sac, renecs gratuïts i comentaris sense sentit. Tot això i un ressentiment cap als éssers humans i la vida que ennuega de tant esfereïdor. Reflexions sobre l'amor i la mort que les fa un sonat però compartiríem tots. Humor negre a raig i incomoditat a dojo, així és el 'Primer amor'.


Fotografia de Josep Aznar


L'adaptació del monòleg 'Primer amor' protagonitzada per Pere Arquillué es pot veure a la sala Villarroel fins l'1 d'agost.

3 comentaris: