Inception (Origen)


M'escapo al primer passi d'Inception (Origen) als Icària. Passi lamentable, bobines que saltaven abans dels anuncis i a mitja història, sort que al sortir ens ha donat un val per veure gratuïtament una altra peli. Val a dir que, tot i la putada de les pauses a mitja pel·lícula, les aturades m'ajudaven a entendre una mica tot el que passava pantalla enllà.

Suposo que ja n'heu vist els tràilers, ciència ficció de la dura, peli d'espies cerebrals que s'insereixen als somnis per robar-ne secrets o bé deixar-ne de nous al cervell del desprevingut pringat. A partir d'aquí, molt faramalla Light and Magic, móns que es pleguen, somnis dins de somnis dins de somnis i les explosions i els trets esperables en una americanada d'estiu. Hi he anat bàsicament per Christopher Nolan, al qui considero un gran director a partir dels dos últims Batmans, on va ser capaç de dur l'espectador més enllà i de construir films amb diversos nivells amb, si la vols, teca per reflexionar. De fet 'no subestimis el lector' és una de les màximes que més m'han quedat de Chuck Palahniuk, i el Nolan se l'aplica a consciència. A les adaptacions del superheroi se'n sortia i d'una bona mà de palles mentals en feia un film coherent, i aquí déunido com aconsegueix vendre'ns la moto dels somnis recursius i retorns i patades i les mil històries que s'han inventat aquesta mà de guionistes grillats. Diversió crispetera majúscula, això sí: Els actors de pal i la tecnologia decebedora, sort de la partitura de Hans Zimmer, a l'estil Dark Knight, pur velcro que t'enganxa a la butaca. Sigui com sigui, el film m'ha semblat excessiu, voluntàriament excessiu: quan encara estàs intentant desxifrar què ha volgut dir aquella escena concreta ja tens la música torrencial inundant-te les neurones i cridant-te novament a la pantalla. Pirotècnia.





En Roger Compte també en parla.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada