Apunts sobre Yoko Ono (I)



Avanço que m'agrada molt l'art de la Yoko Ono. Avanço, també, que la Yoko Ono ja era coneguda abans dels Beatles, abans del bed-in al Hilton d'Amsterdam i abans de la mort de Lennon. No vull sentir ni un 'la culpa de todo la tiene Yoko Ono'.

La Yoko va tenir una educació estranya, eminentment musical. Aquí comença tot, potser. Amb estranyeses que ara ens són aparentment normals. Japonesa, callada, potser temperamental. Explica, en una de les converses infinites de Hans Ulrich Obrist, que de ben petita al Japó sa mare va matricular-la al Jiyu-Gakuen (L'escola bressol de la llibertat) on abans d'anar a escola ja donaven als nens una educació musical. 'Vam aprendre el tempo, harmonia, a tocar el piano i a composar cançons simples', explica. També explica que els manaven escoltar els sons de l'entorn, al carrer o a la pròpia habitació, i intentar transposar cada so en notes musicals. 'Això em va convertir en algú que constantment tradueix els sons que l'envolten en notes musicals, com un hàbit', explica.

Anys més tard, ja vivint a Nova York, va trobar-se un dia intentant transcriure el so d'una pila d'ocells que piulaven a la finestra, però va adonar-se que el cant de tants ocells era tan complex que resultava impossible de recomposar. "Primer vaig pensar que no tenia l'habilitat per fer-ho, però el que fallava era la manera com composàvem música. Alguna cosa es perdia quan intentaves anotar el cantar dels ocells, la partitura esdevenia una mera simplificació dels sons naturals, sense la seva intricada bellesa original'. És llavors quan va decidir combinar les notes amb instruccions.


'En música escrius la partitura i l'interpret treballa per tocar-la ajustant-s'hi al màxim, però el resulta sempre és una interpretació. Quan hi posa pianissimo, quant pianissimo se suposa que has de posar-hi? Un artista plàstica aconseguirà que una peça seva perduri eternament tal com la va executar, però amb la música no passa el mateix. Aquestes instruccions, inicialment musicals, van acabar donant lloc a les Instruccions per a pintures i Instruccions per escultures.

"Quan un violinista toca, quin és l'element accessori: el moviment del braç o el so de l'arc? Proveu-ho només amb el moviment del braç. Si sembla que la meva música demana silenci físic és perquè requereix concentració en un mateix, la qual cosa requereix silenci interior que, al seu torn, ha de portar també al silenci exterior. Jo considero la meva música més com una pràctica (gyo) que com música. Per a mi, l'únic so que existeix és el so de la ment. Les meves obres només existeixen per produir música mental a la gent".





0 comments:

Publica un comentari a l'entrada