Gabriel Ferrater sobre Josep Pla

Trobo, al Tres prosistes que ha editat recentment Empúries, una brillant conferència de Gabriel Ferrater sobre Josep Pla i no em puc estar de destacar-ne alguns fragments. De les millors anàlisis que he llegit sobre l'escriptor de l'Empordà.




Sobre la prosa de Pla

Per Ferrater, Pla és "l'únic prosador que és realment prosador, que no deriva de la poesia de cap manera i que intenta de crear una forma artística purament a partir de la prosa".

I a continuació, recorre a un exemple per explicar aquesta diferència:

"Un exemple que ara se m'acut, que no és precisament d'aquesta època -és més recent- és de Colette. Però Colette és una escriptora nodrida d'aquesta mena de literatura. Descriu un poblet i diu: "les casetes arraulides al voltant de l'església". Bé, ¿Per què arraulides? Està molt bé la frase en si, aïllada, però quan un escriptor no imagina altra possibilitat de sostenir un estil si no és ficant una metàfora a cada frase, resulta que això dóna com a resultat una de les formes de prosa derivada de la poesia que és, precisament, el que Pla volia evitar".

Sobre el fet d'opinar

Ferrater també l'encerta quan descriu de l'aproximació de Pla als fets: "Ell no vol pas opinar sinó descriure. No vol fer poesia, no vol fer metàfora, sinó descriure, seguint el seu terme". Pel 'seu terme' es refereix al utilitzat per l'empordanès en un fragment del Quadern gris: 'El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina'.

Sobre la banalitat

Ferrater també es refereix a la cerca de la 'banalitat' que defensava Pla, un terme heretat d'André Gide. Diu Ferrater: 'En definitiva, el que hi ha darrera de la banalitat és allò que Stendhal expressava paradoxalment dient que, quan havia perdut la noció del seu estil i la volia recobrar, llegia unes quantes pàgines del Codi Civil. Naturalment, això és exagerat, el Codi Civil. Es tracta del Codi Civil de Napoleó, que estava ben escrit, naturalment. El Codi Civil espanyol no ensenyaria a escriure a ningú, ni tan sols a veure els objectes. Però el Codi Civil de Napoleó, realment, està escrit a base de subjecte, verb, complement directe. I el subjecte designa una cosa, el verb una altra i el complement directe una altra, o sigui que ens entenem clarament. Stendhal deia que cercava això al Codi Civil. Aquesta idea del Codi Civil, és a dir, de la llengua no metafòrica, de la llengua de tota coses, és la base de la idea estilística de Pla".

Sobre els adjectius

Ferrater també recalca que la màgia de Pla és en els adjectius, la paraula justa que buscava tot relligant la cigarreta. En aquest sentit, el poeta posa diversos exemples de prosa planiana on pla juga amb els adjectius per tal d'aconseguir l'efecte desitjat. Del fragment sobre una 'tarda de primavera, magnífica. Hora baixa' analitza el tros 'Tres o quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí, esblaimats', on destaca que "Pla sap molt bé perquè aquest adjectiu fort [esblaimat] sigui fort l'ha de preparar verbalment, i aquí és on hi ha la diferència entre l'estil verbal i l'estil de les coses. La simplicitat d'aquesta situació -el fill del lampista, el carrer, la tarda, etcètera- és una preparació mitjançant les coses, però de sobte, Pla passa a la preparació verbal: "fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí". Aquests dos adjectius -monòtons, inacabables- són molt fluixos, són molt dolents, són molt vulgars, són els més obvis per descriure els exercicis de violí. Però, justament, Pla els posa per això, perquè, per contrast, l'esblaimat agafi relleu. És a dir, que juga amb el mecanisme verbal d'una manera absolutament conscient, absolutament deliberada". Segons Ferrater, aquesta mestria l'hauria apresa de Sterne.

Singular i universal: sobre els contrastos i la comicitat

Per Ferrater la comicitat d'alguns passatges de Josep Pla també prové del contrast, però en aquest cas temàtic. Segons el poeta, "el centre temàtic de Pla és el seu esforç per enllaçar la seva vida, la seva experiència elemental, familiar i dels seu poble, amb la cultura universal". Aquest enllaç sovint l'aconsegueix de manera "directa i normal", "però generalment (i és per això que Pla és considerat per molts un escriptor còmic, i realment obté uns efectes irònics brillantíssims, de vegades), la manera que ell produeix aquest enllaç entre aquests dos nivells deslligats de la seva experiència és justament acusant el contrast, produint un efecte de topada violenta, de topada incongruent".

En aquest sentit, Ferrater posa per exemple aquest fragment del Quadern:

"Quan comença a fer calor, la gent fem, en aquest país, olor de llana de xai; a l'hivern, de fum de llenya de pi verda. Aquestes deuen ésser les sentors que desprèn la raça llatina"

"El grotesc", segons Ferrater, "consisteix a pujar a un nivell tan abstracte [la raça llatina] a partir d'aquesta concreció [les olors que, segons ell, fem quan comença a fer calor o a l'hivern]."

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada