Kontakthof, de Pina Bausch


L'any 1978 el Tanztheater Wuppertal, és a dir, la companyia de Pina Bausch, estrena Kontakthof, una de les seves coreografies més cèlebres. Per recordar aquesta festa de la sexualitat, vint anys més tard decideixen reestrenar-la interpretada per veïns del poble de Wuppertal majors de 65 anys, amb un èxit esclatant i una gira que encara dura. Un any abans de morir, el 2008, la Pina decideix anar un pas més enllà i afegir un nou equip de ballarins, format pels adolescents de Wuppertal, que completarà la trilogia Kontakthof. Són aquesta canalla els que aquest cap de setmana dansen, i de quina manera, al Mercat de les Flors.


Aquesta foto no us recorda Helmut Newton?


Enmig d'una sala buida i amb un únic element 100% bauschià, les cadires, vint-i-sis adolescents ballen l'etern festeig de la vida. Desig-trobada-rebuig, tornar a desitjar, tornar a trobar-nos, tornar-nos a rebutjar. El Kontakthof (punt de trobada) com un homenatge a la benzina de tot plegat, el que tot ho crema i tot ho fa funcionar. I la Pina i la seva manera d'entendre la dansa a tot arreu, en les coreografies, majúscules, en la seva espontaneïtat, tan precisa o en els petits duets, representacions corporals del conflicte, però sempre amb aquesta proximitat que fereix, que fa mal.

De cop l'escenari es buida i apareixen només dos joves, ell pren una cadira a un extrem de la sala, ella seu a l'altra banda, cara a cara. Els separen vint metres o un llençol, les mirades ho diuen tot. Riuen, flirtegen, és la seva primera vegada. Ell es treu la corbata, maldestrament, nerviós, i no deixa de mirar-la. Ella riu i també corre a desvestir-se.

A Kontakthof Pina Bausch aconsegueix coreografiar la por i la tendresa de tot plegat. Dansa però també teatre: de cop el ball s'atura i tots els nanos seuen a tocar de nosaltres, en fila, passant-se un micròfon des d'on expliquen el darrer desastre sentimental que han viscut. Una confessió massiva que els agermana amb un públic que correria a agafar el micròfon i explicar-los el seu propi drama.



I el número continua, i tant que continua: dues hores i mitja d'espectacle i sempre la mateixa música, un parell de melodies dels anys trenta repetint-se i repetint-se, allò tan wagnerià -i tant passat- d'entrar per excés, per repetició. Punts de trobada constants, centenars de variacions sobre un mateix tema. Que si Pina que si, que ja t'hem entès.

L'obra és infinita, però el millor de Kontakthof són les coreografies col·lectives, gegantines, prodigioses mostres de talent i precisió. Aconseguir que vint-i-sis adolescents ballin alhora és una proesa difícil, però la sensació que transmet l'aconseguir-ho no es pot descriure en paraules. En aquest sentit, defujo la literatura -'Writing about music is like dancing about architecture', que deia Frank Zappa- i acabo l'article amb tres vídeos, tres gravacions de la mateixa coreografia interpretada pels tres equips. El de la companyia de professionals de la Pina l'any 1978, el dels avis remenant el cul recentment i la mateixa escena ballada pels adolescents de Wuppertal. Un triplet meravellós.









_____
El Kontakthof de Pina Bausch interpretat per adolescents es pot veure al Mercat de les Flors divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 de gener. Fotografies que il·lustren l'article d'Ulli Weiss i Ursula Kaufmann.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada