Celebració, de Harold Pinter



Nit de divendres al Lliure de Gràcia, Celebració de Harold Pinter adaptada per Lluís Pasqual. Només entrar al teatre, sobten els autocars d'avis que omplen les grades, una claca de geriàtric habitual al TNC, el Borràs o al Paral·lel, però poc pròpia del Lliure, una sala que naixia, recordem-ho, per esdevenir un 'revulsiu ètic i estètic'. Mentre ens asseiem, a l'escenari els personatges ja sopen. Són dues parelles de classe alta que enraonen -nosaltres encara no els sentim- davant d'un Miró imponent. Són a un restaurant de luxe, sopen. Ells són rics, potser assessors, potser especuladors o camells, tant li fa. Elles són les seves dones, rosses i atractives, el complement imprescindible de tot home que vulgui aparentar respectabilitat. Al voltant de la taula, però, la conversa els situa a tots d'igual a igual, i a partir d'aquí les discussions i les ganivetades aniran en augment, amb l'alcohol i les drogues atiant encara més un corrosiu còctel que abrasarà totes les contencions i normes que sostenen la vida en societat.

Celebració, per tant, com el típic sopar calent que hem vist mil vegades: dards enverinats als entrants, confessions inaguantables en segon terme i, per postres, una pau velada en desfilar cap al llit, a aguantar-nos els uns als altres com fèiem fins aquesta nit. El text no és gran cosa però funciona, no hi ha ni una frase cèlebre d'aquelles d'anotar o de recordar camí de casa, però el drama avança, l'espectacle s'intensifica i les interpretacions sostenen un Pinter matusser i funcional, pel boc gros, de pastisseria industrial. Un Lliure de Poliorama. Sort del repartiment de primera, que aconsegueix que esclafim de riure amb el comentari més banal: Si no hagués estat per la Segura, en Farelo o en Bosch, la funció hagués estat un mar de roncs.





_________________
La Celebració de Harold Pinter es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia fins el 27 de febrer.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada