La mort d'Ivan Ílitx



Ivan Ílitx s'està morint. Sap que s'està morint i no pot fer-hi res, no hi ha remei per molt que xerrin els metges, per ferro que treguin els parents. Primer només era un dolor atroç sota un ronyó, un dolor sobtat, molest i constant, acompanyat d'un misteriós mal gust de boca, però a mesura que passen els dies se n'adona que no hi ha res a fer, que l'agonia només va en augment.

En un dels seus textos més breus i a la vegada més intensos, un Lev Tolstoi tornant de Guerra i Pau reflexiona sobre la mort tot resseguint el declivi del buròcrata Ivan Ílitx, que veu truncada la seva vida mediocre i qualsevol per una malaltia desconeguda. Des de la irrupció d'aquest mal acompanyarem Ílitx fins a l'extinció, en una davallada que passarà pel rebuig, la desesperació i la follia fins a desaparèixer enmig d'una agra i tènue resignació.

No entenem la mort, la defugim. La família no vol ni sentir-ne parlar, pels propers al malalt el patiment inexorable esdevé una realitat incòmode que és millor ignorar. Els metges -immortalitzats en la veu murri i sàvia del centenari doctor Moisès Broggi- aniran anant i venint amb tot un seguit d'indicacions contradictòries, deshumanitzades, tant és el colon com podria ser un pulmó. I per acabar-ho d'adobar, nosaltres mateixos tampoc estem preparats per entomar-la quan arriba, ja que encarem la vida fugint-ne, rebutjant-la.

La mort d'Ivan Ílitx com la descripció serena i valenta d'un últim viatge que comença allà on s'aturen la majoria dels escriptors: Tolstoi s'aventurarà més enllà, mirarà la mort a la cara i tindrà l'esma d'anotar i revelar les reflexions i els sentiments que omplen la gran el·lipsi literària que sempre va des d'un 'es va posar malalt' fins a l'immediat 'i finalment es va morir'.

I si el text és cabdal, l'adaptació que en fa Oriol Broggi també és de referència. L'austeritat que caracteritza les produccions de La Perla lliga perfectament amb el viatge al més enllà eteri i mental que intenta descriure Tolstoi. Tant és si el sofà era rosa o vermell, Ivan Ílitx està morint. Cinc anys enrere a la Sala Beckett i ara en un auster racó dels baixos de la Biblioteca, l'agonia vital del protagonista esdevé dolor físic, palpable i real amb l'esplèndida interpretació a tres veus d'Òscar Muñoz, Pilar Pla i Jacob Torres. No cal res més, tres veus anant i venint, del text a l'horror, alternant-se i oscil·lant entre el monòleg i la desesperació. Tolstoi n'estaria encantat... si no hagués mort.










La mort d'Ivan Ílitx de Leo Tolstoi, en una adaptació d'Oriol Broggi per La Perla 29. Fins el 6 de març a la Biblioteca de Catalunya.

Relacionats amb aquesta reestrena de La Perla, també podeu llegir el text A l'entorn de La mort d'Ivan Ílitx, de Marc Antoni Broggi, president de la Societat Catalana de Bioètica, així com la crítica que he dedicat a Hereafter i les Tres aproximacions artístiques a la mort dedicades a Mark Rothko, Sophie Calle i Christian Boltanski.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada