Symfonia Piesni Zalosnych



Hi ha partitures clàssiques insuperables. Són insuperables unes bones Variacions Goldberg, i també és insuperable la Symfonia Piesni Zalosnych (Simfonia de les Lamentacions) de Henryk Górecki. Damunt d'aquesta base, el francès d’origen algerià Kader Attou i la seva companyia Acrrorap desplegaven la inoblidable coreografia que s'ha pogut veure aquest cap de setmana al Mercat de les Flors. L'espectacle era una veritable celebració de la dansa actual, l'escenificació de la trobada entre mons tan diversos com el hip hop, el breakdance o la dansa clàssica damunt el marc incomparable de la tercera de Gorécki.

La simfonia, per tant, com el llit que tot ho acull i tot ho permet, Gorécki com un núvol damunt el qual els passos contemporanis més tendres quedaven interromputs per braços robòtics o perfectes mecanitzats a quatre mans que semblaven sortir del cervell del propi compositor, pensats per ell. Figures d'una organicitat insòlita, com sorprenents arbres de mans o cossos reptant, com serps, cridats per la figura humana. Mai arrossegar-se havia tingut tanta potència. Plantejaments coreogràfics totalment nous per mi, que d'acord, no sóc un professional del tema però ja fa anys que em passejo pel Mercat. Damunt Gorécki, fins i tot les tombarelles o les coreografies Backstreet Boys arribaven a emocionar. Extraordinari. Tota la peça d'Attou és una reflexió sobre les maneres de relacionar-nos i, en concret, els mecanismes de transmissió. Hi veiem relacions d'engranatge, cadenes de muntatge humanitzades, però també el surar d'una medusa o l'estrany fluir i atreure's del mercuri en plasmació coreogràfica. O el sistema nerviós, espasmes que pateix un ballarí i es transmeten a tota la companyia a l'instant, com un acte reflex.

Vaig sortir de la Piesni Zalosnych dels Acrrorap sense paraules, conscient que acabava de veure un d'aquells espectacles que et fan jurar amor etern a la dansa. La propera vegada que ballen 'a prop' és el 25 de novembre a Narbona. Ja he apuntat la data.











fotografies de l'espectacle de Xavier Leoty

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada