True Grit (Valor de ley)



Ja fa molts anys que el western no és un gènere viu. No em posaré ara a remenar entre centenars d'assajos cinematogràfics sobre el tema, però avui en dia si hi ha westerns a les pantalles és principalment gràcies als homenatges i, sobretot, a les relectures. la societat nordamericana ja no necessita d'una mitologia per poder-se explicar: n'hi ha prou amb els malls, els Simpson o la Guerra de l'Iraq. La desertització del gènere ha portat, per contra, tota una sèrie de relectures que el fan més interessant encara que els sermons de John Ford i companyia. Ara hi ha westerns a l'espai -Star Wars-, westerns profunds i on no hi passa massa res -Unforgiven- Westerns abstractes -Dead man-, westerns femenins -The Quick and the Dead- i fins i tot westerns homosexuals com Brokeback Mountain.

A True Grit (Valor de ley) els Coen s'apunten a aquesta interminable llista d'homenatges, i en la línia dels westerns d'humor més clàssics -Maverick o Lightning Jack Kane- creen un estil de western propi, el western Coen. El remake tornarà a ser una venjança, però com al film original la protagonista serà una nena de catorze anys, amb els replantejaments de llenguatge cinematogràfic que això comporta. Hi haurà caçarecompenses infalibles, però a la vegada seran borratxos, cavalcaran beguts bona part de la història i tindran seriosos problemes per muntar i desmuntar del cavall. I entremig, vagarejant per terra de ningú hi trobarem traficants de cadàvers, dentistes ambulants i inquietants imitadors d'animals, la versió western de la insòlita fauna que pobla qualsevol univers coenià. Per acabar-ho d'adobar i com ja passava en les seves darreres produccions, tothom a la peli té problemes odontològics, agreujant la dificultat d'entendre la versió original i reblant encara més el caire surreal que acaba tenint tot allò que toquen aquest parell.



0 comments:

Publica un comentari a l'entrada