Un mes al camp


És un text rus de 1849, dècades abans de Txèkov, el Vània o els cirerers, però se'l destaca una vegada i una altra amb un sol adjectiu: 'modernitat'. A priori res sembla indicar-ho: l'escenari és resclosit, ple dones amb faldilles i tocats i tardes llargues que no han ni començat. A tot això, afegiu-hi una partitura queca de'n Lluís Llach. Però al bon teatre res és el que sembla, i de mica en mica el text es desplega i en traiem l'entrellat: Un mes al camp no és un rus convencional.

A mesura que s'escalfen els sentiments hi ha un no sé què de tragèdia grega en tot plegat. Sílvia Bel, la millor mirada absent de Catalunya, és Natàlia Petrovna, una dona amb un home avorrit, un amant de sí però no i un rau-rau interior que s'escolta des de la platea. Natàlia bull, Natàlia vessa, Natàlia no sap ben bé què li passa. Damunt l'escenari arnat es respira un no sé què Ramon Casas, d'hivern velat, de coses que no es diran, però la història avança i l'amor florirà.

El Turguénev d'aquest any al Nacional ens demostra, amb una facilitat insultant, que els sentiments i l'amor no són patrimoni de William Shakespeare, per molts Otel·los o Romeus. Un mes al camp és teatre modern, cent vegades modern, això sí, sense res a veure amb els excessos del que ara en diem contemporani. Censurats a Rússia durant vint-i-cinc anys, els dubtes amorosos de la Natàlia llavors eren blasfems i ara són universals, però aquí cal afegir-hi les mil i una cares de l'amor que es poden veure al TNC, el veritable corpus del text. Amor infantil, amor impossible, amor avorrit i irreversible o l'insòlit amor ultrarealista, descollonant, que ens regala el doctor Ignati Ilitx -Carles Martínez- en una de les declaracions d'amor més antipoètiques que he viscut mai: 'Que per què ens hauríem de casar? Miri, em vaig fent gran i les cuineres em roben'.

Allà on Shakespeare explota la gelosia, Turguénev aposta per la humanitat. Davant l'engany, Turguénev no es deixa endur per la sang i busca el perdó, l'oblit, el relativitzar. Per l'espectacular Natàlia de Sílvia Bel i perquè és molt més barata que una sessió de teràpia, cal veure Un mes al camp per glopar una mica de sentit comú en aquests temps tan animals.






Fotografies de l'espectacle de David Ruano.



______________
Un mes al camp, d'Ivan Turguénev, es pot veure a la Sala Gran del TNC fins el 10 d'abril de 2011.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada