La muntanya al teu voltant



Perejaume és possiblement l'artista viu més interessant que ha donat aquesta terra, un dels nostres patrimonis nacionals. Allunyat dels performers i plafonistes que ara copen totes les subvencions, durant la seva carrera Perejaume ha conreat una obra que és tel·lúrica en el sentit més radical, ja que emana directament de la natura cap a nosaltres. A través de les seves imatges, les seves instal·lacions o els seus dibuixos, Perejaume ens corca deliberadament el pensament quotidià i l'empelta de sentit comú, de ruralitat, reintroduint l'essència del que veritablement som en la irrealitat urbana on vivim empresonats.

Recordo que al fantàstic 'homenot' que Toni Sala dedica a l'artista dins el llibre Comelade, Casasses, Perejaume s'explica que els habitants de Sant Pol de Mar ja no s'espanten si, buscant bolets o espàrrecs al mig del bosc, veuen passar entre els arbres un individu que travessa en un instant, fent quatre gambades a gran velocitat. És Perejaume, que puja i baixa del poble al seu mas tirant pel mig, camp a través, com ho faria un animal. Aquest contacte constant amb la natura l'ha dotat d'un llenguatge orgànic, que el porta a escriure coses com "me'n vaig a collir paraules" o a realitzar intervencions directament a la muntanya, la majoria d'elles reflexionant sobre realitat i representació, significat i significant, com en els seus habituals jocs conceptuals amb pintura, pigments i marcs que veiem a continuació:



Que hagi estat precisament Perejaume l'encarregat de portar la natura al Festival Grec a través l'escenografia de l'espectacle inaugural d'aquest 2011 -La muntanya al teu voltant- és una veritable celebració, i més si als seus jocs conceptuals hi afegim una coreografia de Cesc Gelabert-Lydia Azzopardi i una partitura de Borja Ramos i Carles Santos.

De la muntanya a la sardana

“Torno a veure les muntanyes com homes que caminen. Jo ballava amb la muntanya de vallar. Profunda com el mar, traçava cercles, la muntanya lentament al meu voltant”. Aquest darrer vers del propi Perejaume -d'un poema de les Pagèsiques- és el punt de partida per bastir un homenatge a la nostra terra des d'una de les seves essències, la sardana. Sardanes que es ballaran damunt les últimes perejaumades: Per una banda la muntanya cartografiada, cotes topogràfiques que són representació i a la vegada realitat, espècie d'espai a la manera de Georges Perec, i per l'altra amb els sardanistes ballant damunt una enorme paleta del pintor, esdevenint pigment, simbòlic pinzell sucat Yves Klein que taca el llenç a cada punteig, a cada tirada, a cada pas curt o pas llarg.

Tot i que l'espectacle triga ben bé mitja hora a descloure's, amb la cobla picant pedra fins a extreure els sons del mateix Montjuïc, a mesura que passen els minuts la dansa comença a enfilar-se quan la tenora s'anima a refilar, i al final les coreografies amb ballarins professionals i aficionats sardanistes agafen una volada antològica.

El repte pel coreògraf també era conceptual: "Com estar entorn i al centre d'una muntanya? Com ser un abisme i una mirada?", es preguntava Cesc Gelabert al text introductori. Ho aconsegueix amb una dansa precisa, contundent. Sardana feta muntanya, dura com un roc. Pels catalans a l'amfiteatre, la màgia de veure una sardana rotunda damunt la partitura Hollywood de Carles Santos ha esdevingut un veritable xut de dignitat nacional, una imatge que va directa als grans moments de la història del Festival. Amb La muntanya al teu voltant, Perejaume, Gelabert i Santos han recuperat la sardana de l'oblit i el menyspreu i l'homologuen com una dansa de rabiosa contemporaneïtat.





Fotografies de l'espectacle de Ros Ribas


______________
La muntanya al teu voltant és l'espectacle inaugural del Festival Grec 2011. El 17 i 18 de juny al Teatre Grec.

1 comentari: