Octopus, de Philippe Decouflé



Diu la Viquipèdia que els pops són l'invertebrat més intel·ligent que hi ha, i prova d'això és la capacitat de mutació defensiva, que els permet canviar el color, l'opacitat i els reflexos de la pell, assolint tonalitats grogues, taronges, vermelles, marrons o negres per camuflar-se en l'entorn. Aquesta extrema adaptabilitat i la màgia exòtica dels seus moviments és el que hauria dut el francès Philippe Decouflé a batejar com a Octopus el seu darrer muntatge, l'espectacular cabaret multidisciplinar que es pot veure aquest cap de setmana al TNC.

Fidel al seu eclecticisme kitsch, Decouflé articula una revista de varietats ultramoderna, amb actuacions de tota mena encavalcant-se a ritme de videoclip. Vuit ballarins com els buit braços del cefalòpode, vuit retaules a escena i centenars d'idees brillants. Enjogassat i fugisser, el pop de Decouflé muta de gèneres musicals, del fado al rock dur, de Philip Glass a Yann Tiersen, tesitures d'home i de dona interpretades pel mateix polivalent cantant. També muten les disciplines artístiques i les sexualitats, amb atlètics ballarins guarnits amb lluentons o ballarines interpretant les dues cares d'un tango sensual. Referents de tota mena, Shiva, danses aràbigues, desfilades de moda o bacanals, a Octopus tot oscil·la i canvia, com tentacles impulsats per una originalitat incessant.

Octopus és també experimentació constant, barreja de tecnologia punta i precisió corporal. Als fascinants jocs visuals high tech que permeten que ballin panxes, cames o llengües cal afegir-hi hipnòtiques simetries i projeccions calidoscòpiques. Durant els noranta minuts de canya continua, l'espectador de l'Octopus no pot digerir el torrent d'idees que presenta aquest insòlit llibre de relats. Aquest cap de setmana el TNC és Las Vegas.


0 comments:

Publica un comentari a l'entrada