Le petit chaperon rouge



Te l'han explicada mil vegades, la història de la caputxeta vermella: a l'escola, a la tele i fins i tot per adormir-te, quan eres al bressol i només menjaves i cagaves. És per això que, essent com ets el gran dramaturg Joël Pommerat, et planteges una adaptació del conte amb un enfocament radicalment original, que es diferenciï tant com pugui de la història de la caputxeta tal com la van popularitzar els germans Grimm. El resultat és Le petit chaperon rouge que el Grec 2011 ha portat al Mercat de les Flors.

Com que ets francès i trencador de mena decideixes, per començar, que la caputxa de la caputxeta no serà vermella: serà blanca. D'aquesta manera deixaràs ben clar que tu et desmarques de la tradició, com dient-li a l'espectador: 'No respecto res ni ningú: aquest sóc jo, el gran Joël Pommerat, aneu al tanto que esteu avisats'. També decideixes que la història tindrà un narrador que serà en tot moment dalt de l'escenari, i que et permetrà traslladar a l'espectador l'infinit catàleg de matisos i ocurrències que penses introduir a la història. A l'hora de la veritat seran més aviat poques, aquestes aportacions diferencials, perquè has dedicat les hores de gestació de l'obra a les vídeoprojeccions que acompanyaran el passeig pel bosc, i la història final serà ben bé la de sempre. Al final, el narrador no saps ben bé què hi fa, allà al mig, però l'actor que l'interpreta és bon jan i té família i fills, ja l'havies contractat i quedaria lleig fer-lo fora a aquestes alçades del projecte. Podria demandar-te i tot. Decideixes que explicarà la història com bonament pugui, encara que tot plegat alenteixi el conte en desmesura, afeixugant-lo i encarcarant-lo amb el to de lectura dramatitzada.

Com que al final no has estat capaç de capgirar la història de la caputxeta, ja que no se t'ha acudit res que millori un final amb el llop fent veuetes d'àvia i cruspint-se-la, optes per començar fort l'espectacle, i inicies el conte aprofundint en la relació freudiana entre la caputxeta i la seva mare, per demostrar de bon inici com n'ets de contemporani. Retrates la mare robòtica i guillada, víctima de l'alienació provocada pel turbocapitalisme de principis del segle XXI i totes aquestes històries que has llegit a Gilles Lipovetsky. El dia abans de l'estrena tens un malson on els espectadors ho troben tot massa obvi i t'esperen a la sortida per atonyinar-te. A mesura que passen les hores decideixes relativitzar-ho, només ha estat un somni, però per si de cas decideixes d'última hora carregar-te la il·luminació que tenies pensada. L'obra serà pràcticament a les fosques, i així tot serà més misteriós i suggeridor. Al final de l'espectacle la gent aplaudeix, res forassenyat, més aviat com s'aplaudeix a comarques les companyies de teatre amateur o els espectacles de titelles, però tu ho veus com un triomf, com un nou exemple magistral de la renovació del gènere, i et fregues les mans pensant en reptes encara més grossos.




________________
Le petit chaperon rouge, de Joël Pommerat. Al Mercat de les Flors del 2 al 4 de juliol.

Si voleu llegir una reescriptura veritablement trencadora del conte de la Caputxeta, llegiu la versió que en va fer James Finn Garner -traduïda per Quim Monzó- a Contes per a nens i nenes políticament correctes. Allà la caputxeta no és una nena, sinó una 'persona jove' que no dubta en travessar el bosc perillós com una manera de reafirmar 'la seva pròpia i incipient sexualitat', i que porta a l'àvia un berenar 'sense greixos i sense sal', no perquè estigui malalta, sinó 'com un homenatge al seu paper de matriarca sàvia i nodridora'.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada