Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu

Günter Brus a la Universitat de Viena


Quatre apunts a propòsit de Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu, de Romeo Castellucci, fins dissabte al Teatre Lliure de Montjuïc.

1) El primer homínid ja cagava.
2) El 1961 Piero Manzoni envasa les seves celebrades llaunes de 'Merda d'artista'. En total són 90 llaunes amb 30 grams de la seva suposada merda a 31 dòlars cadascuna. L'última llauna venuda en subhasta va superar els 150.000 dòlars a Sotheby's l'any 2008.
3) També als 60, els accionismes vienesos van utilitzar la merda com a substància pictòrica, introduint la merda en l'art polític. Seguint a Guy Debord, que propugnava de 'realització' de l'art en la vida, i amb la voluntat de sacsejar la catatònica societat austríaca, tan còmplice com l'alemanya de l'holocaust, el sonat de Günter Brus realitza la seva polèmica acció 'Art i revolució' (Kunst und Revolution) el 1968 a la Universitat de Viena. Davant d'un auditori ple d'estudiants, es despulla, es talla el pit i una cuixa amb la navalla d'afaitar i orina dins un got. A continuació es veu la seva orina i s'unta el cos amb merda. Finalment es tomba damunt la bandera d'Àustria mentre es masturba i canta l'himne de la república. El sentencien a sis mesos de presó estricta i s'acaba exiliant a Alemanya.
4) A l'espectacle Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu, Romeo Castellucci aprofita la merda -damunt l'escenari i vaporitzada contra el públic, per allò que entri per tots els sentits- per parlar de la mort i la decrepitud, en una antològic tour de force entre un ancià i el seu fill, corprenedor retaule de tendresa i patetisme, de renecs i de gemecs davant l'atenta mirada d'un Crist king size que observa, impassible, tot aquest descontrol rectal.


I ja que hem tractat el tema, no podia oblidar l'imprescindible blog 'Arte de mierda', que recull i presenta de manera molt clara desenes de veritats sobre l'art contemporani actual.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada