Apunts sobre El mapa i el territori


Quatre observacions sobre El mapa i el territori, l'últim Michel Houellebecq:

- Traces estilístiques de sempre que continuen en aquesta darrera novel·la: L'inici en excusa, des del present estant -al protagonista se li espatlla la caldera- per començar la tradicional i houellebecqiana reconstrucció de la història del personatge des del seu naixement, contextualitzant-lo enmig de família, poble, nació i societat contemporània i resseguint-li la vida en fast forward, saltant mesos i anys entre paràgraf i paràgraf fins a aturar-nos en un detall insignificant -un cop de roc al cap quan era petit, una cocktail party especialment interessant- que l'escriptor ha considerat digne d'esment. Llavors Houellebecq atura el bobinatge, apreta el play i veiem l'escena en concret, fins al proper salt, i així fins al present.

- Escenes antològiques que es repeteixen llibre a llibre i que fins i tot evolucionen. Per exemple, els clàssics enterraments de tietes, àvies i familiars a pobles rurals francesos, allunyats de la capital. Parèntesis dels relats en forma d'incòmodes viatges de centenars de quilòmetres per acomiadar algú que mai no veies, que en el fons és insignificant però hi mantens un vincle de sang. El protagonista evitarà parlar amb els parents -intercanvi de silencis tensos- tot i recordar algunes tendres escenes d'infància, i acabarà venent la finca i emportant-se'n la part de l'herència a París. En resum, que dels morts no en queda res i dilluns tornem a la feina. L'escena, però, evoluciona en aquesta darrera novel·la: Si no recordo malament (escric de memòria) a La possibilitat d'una illa Daniel 1 es venia la finca i tornava a la ciutat, a El mapa i el territori la casa no es ven perquè la bombolla immobiliària ha explotat i en aquell moment no es ven res de res: Caldrà esperar uns anys, creuant els dits perquè els especuladors xinesos o de qualsevol economia emergent decideixin invertir en la Bretanya i convertir els xalets rústics en l'última moda en resorts.

- Tot i que basi la seva teoria completa de la societat contemporània en col·locar els individus en un eix de coordenades entre 'bellesa' i 'diners', en les seves novel·les la constant bàsica és una altra: la contraposició entre amor i solitud, calidesa i fredor, entre l'efímera felicitat i l'allargassat buit que provoca. La vida càlida del món rural, on la gent s'estima i té sentiments veritables entre parets de pedra i llars de foc contraposada a la solitud del món urbà, individual i prefabricat, on els éssers humans s'estimben i es repel·len com partícules elementals. Sembla com si, per Houellebecq, els éssers humans col·lidíssin a París i haguessin d'anar-se'n al camp per viure una vida tranquil·la (pàgines 51-52 de la versió en espanyol). Només en aquest sentit s'ha d'interpretar que quan els seus personatges entren en decadència -la decadència que allargarà i allargarà pàgines i pàgines, convertint l'envelliment i la decrepitud en la raó d'acabar la novel·la per Houellebecq- acabin marxant a la campanya.

- A més de les reflexions sociològiques habituals, aquests brutals zooms out del relat i del personatge que l'enlairen quilòmetres per parlar en perspectiva de tota la societat contemporània, sexe o consum, Houellebecq aprofita que aquí Jed Martin és un artista d'èxit per recrear el món dels mèdia i els seus efectes, construint modes i tendències en qüestió de paràgrafs, demostrant un coneixement profund i devastador dels mecanismes pels quals qualsevol collonada esdevé de moda en tres reportatges, dos titulars i una celebritat còmplice del cas. També hi veiem el Houellebecq més artista -ha col·laborat en diverses exposicions- ideant i reflexionant sobre l'obra fictícia del protagonista, estil Siri Hustvedt o Michael Cunningham.

- Indústries culturals i de l'oci com a paradigma de l'empresa actual. Turisme a Plataforma, el show bussiness i les revistes de tendències a La possibilitat d'una illa i l'art contemporani o una macrocorporació diversificada com Michelin a El mapa i el territori. Parlar de Michelin i situar personatges a la cúpula de l'empresa permet a Houellebecq jugar al Monopoly i tornar a parlar de polítiques d'expansió, estratègies empresarials i tendències de consum. Més sociologia, al cap i a la fi.

- El personatge del Houellebecq escriptor és el més nou d'El mapa i el territori, un gir cap al gènere biogràfic i l'autoficció que feia temps que esperàvem. Si bé sempre hem vist a Houellebecq rere els seus fracassats antiherois, arrossegant-se com ells pels peep shows o fumant en bordells tailandesos, en aquesta ocasió el personatge Houellebecq li permet revelar-se sense manies com misantrop i antitot, lúcid i fins i tot autocrític i paròdic amb la seva pròpia literatura (pàgina 124 de la versió en espanyol).

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada