La piel que habito


A Pedro Almodóvar li passa com a Woody Allen: treballen massa de pressa i això s'acaba notant a les seves pel·lícules. En la seva carrera contra la mort o l'apatia -normal vivint al costat d'una xineta avorrida que tu mateix vas adoptar- el de Brooklyn s'ha imposat l'endimoniat ritme d'una pel·lícula l'any, i totes les darreres -almenys des de Deconstructing Harry, em nego a acceptar Match Point com una de les grans- acaben sortint-li coixes i banals, insulsos gintònics con agua aigualides al costat dels manhattans i annieshalls.

El mateix passa amb Almodóvar, que aquests dies ha presentat La piel que habito enmig de la bogeria habitual dels mitjans. La pel·lícula és dolenta dolenta per tot el que té de poc esforçada i de poc creïble, la típica història que a un director novell no li toleraríem més de 30 minuts. Però és Almodóvar i minut a minut n'esperes alguna cosa més, no pot ser que només sigui això, aviam si d'una vegada per totes abandona l'estilitzat thriller psicòpata i es dedica a desenvolupar els personatges i a descobrir-nos el que amaguen.

'Lo más profundo de un hombre es la piel', deia Josep Pla citant André Gide, i sembla que Almodóvar s'ho ha pres al peu de la lletra. S'inventa la història d'un home al que forcen a transformar-se en dona, i en cap moment es planteja reflexionar sobre aquest nou ésser, sobre què pensa, què sent, quina textura tindrà la seva ànima. La mà del manxec es deixa veure -en la mitòmana decoració del Cigarral o en el magistral homenatge a Pina Bausch de l'aspirada dels estrips- i els seus col·laboradors es fan sentir -imprescindible score d'Alberto Iglesias, exasperants i frenètics violins, el millor que li he sentit fins ara- però enlloc hi ha els sentiments Alice Munro que esperàvem, enlloc hi ha els personatges complexos amb drames interiors que va regalar-nos a Volver, Hable con ella o a la resta dels seus grans films. Aquí el manxec s'ha limitat a fer un exercici d'estil que l'acosta més al terror de Sitges que al que s'espera als festivals de gamma alta. Personatges plans i tirabuixons argumentals per artifici. Almodóvar ha preferit resseguir la pell enlloc d'aprofundir-hi.


0 comments:

Publica un comentari a l'entrada