Llum de guàrdia


Totes les grans ciutats han tingut els seus grans retratistes. Nova York compta amb Woody Allen o Robert Frank, París tenia un Truffaut o un Atget, i a Barcelona són diversos els que ho han intentat. Parlo de retrats corals que intenten capturar l'ànima de la ciutat, parlo de Todo sobre mi madre o de En la ciudad. Aquests dies al Teatre Romea hi podem veure una cosa similar, Llum de guàrdia, un homenatge a Barcelona i a aquesta històrica sala en particular a partir d'un text original de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, que recupera una llegenda del món teatral segons la qual entre les bambalines del Romea encara s'hi passeja el fantasma de Margarida Xirgu.

Tot i això, l'esperit de la Xirgu és només l'excusa per iniciar una d'aquestes històries babelianes-cosmopolites tant del segle XXI, amb mitja dotzena de personatges entrecreuant-se en una metròpolis on sempre plou i tothom agafa el mateix taxi. Escenes-esquetxos dins d'un avió o a una casa de massatges, en un estudi de doblatge o enmig de les Rambles, en un plató de ràdio o als follòdroms de l'Arrabassada. Recuperant l'estructura trenada dels darrers Labutes de la companyia però portant la tensió dialèctica i l'humor un punt més enllà. I sempre amb la Barcelona d'ara -dels súpermercats paquistanesos a les estàtues de la Rambla- com a teló de fons.

El resultat final és excel·lent: la història avança sense badalls i a un nivell sorprenentment alt, fet que presagia que serà un dels grans èxits de la temporada. Bona part del mèrit el té la colla de sempre, que torna a fer els papers de costum: Andrew Tarbet interpreta un nordamericà que tot i assistir als cursos de normalització lingüística encara renega del 'Fucking català', Oriol Guinart torna a fer de psicòpata, en aquest cas el terror de la FM, Cristina Genebat altre vegada en el paper de madura segura i desquiciada i Marc Rodríguez novament en el paper que més li escau, el d'un histriònic Woody Allen català. Universal i ultralocal. Coses que dèiem avui segona part.





Imatges de David Ruano



________
Llum de guàrdia, del 6 de setembre al 9 d'octubre al Teatre Romea.

2 comentaris:

  1. En Marc Rodríguez, el W. Allen català, I TANT!
    Si és un Coses que dèiem avui... Fantàstic.
    Gran Pompermayer i Manrique, i gran repartiment.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord! en cap moment l'obra perd ritme ni interès fent que l'espectador quedi captivat cada vegada més.I fa reflexionar sobre aquesta ciutat on vivim, cap a on ens porta i cap a on va.
    Super, super recomenable! espero poder repetir!

    ResponElimina