Una novel·la francesa, de Frédéric Beigbeder


Aquesta reentré també tenim nou Frédéric Beigbeder, Una novel·la francesa. Vaig llegir-lo amb l'esperança de treure'm el mal gust que em va deixar Socors, perdó, una mena de patètica justificació del turisme sexual i la caça de models a l'antiga URSS pesada, mal escrita, en fi, un autèntic deliri cocaïnòman dels durs. En aquest cas, Beigbeder tira cap a les memòries clàssiques, evita els arguments massa forçats i es decanta per rememorar la infància: aposta fàcil. A cavall entre les comissaries de París, Neuilly-sur-Seine i el País Basc francès, Beigbeder ens parla del divorci dels seus pares i recupera els pocs records en família que té a les platges del Cantàbric. L'amargor de sa mare aixecant sola els fills contraposada a la vida d'alt standing d'un pare multinacional. I enmig ell, petit i poruc, frontissa entre dos móns antagònics i sota la gegantina influència d'un germà gran assenyat i triomfador segons els cànons del conservadurisme, una influència que Beigbeder matarà amb matrícula amb una vida bohèmia que li dura fins ara: Vaja, que en termes freudians, ha copiat el pare i ha mort el germà.

L'excusa per aquesta regressió psicoanalítica de dues-centes pàgines que li paguem entre tots és una suposada detenció als calabossos de l'Hôtel de Ville per haver esnifat cocaïna a la capota d'un cotxe. A partir d'aquí, Beigbeder barreja converses amb la gendarmerie amb intensos flashbacks cap el seu passat, estirant el fil d'una infància que la seva actual peterpanitat ha intentat oblidar.

Què voleu que us digui, per ser una novel·la francesa a mi m'ha semblat fluixa, a anys llum d'aquella lleugeresa 'caviar' dels seus primers relats. Amb Frédéric Beigbeder passa el mateix que amb Truman Capote: Per molt bé que escriguin, la seva vida personal és molt més interessant que el que puguin explicar a les seves novel·les, el personatge real és molt més interessant que qualsevol narrador, que qualsevol veu en off o nou periodisme que puguin inventar-se.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada