Sitges 2011: 4:44 Last Day on Earth


Ningú ha fet cas de les prediccions més catastrofistes dels científics, ningú ha fet cas de l'Al Gore, les Nacions Unides o els predicadors de carrer, i hem continuat comprant iPhones, canviant-nos el cotxe cada cinc anys i eixugant-nos el cul amb paper de vàter. Per la seva part, els països en desenvolupament han pitjat fort l'accelerador somiant amb iPhones, canviar-se el cotxe cada cinc anys i eixugar-se el cul amb paper. Al final la comunitat científica ens ha de donar una mala notícia: Ho sentim molt però no ho hem vist venir, no ho hem pogut preveure i ara ja no som a temps de fer-hi res: El món s'acabarà demà a les 4:44 de la matinada i s'hauran acabat els iPhones, els cotxes i el paper de vàter.

Aquest és el punt de partida de 4:44 Last Day on Earth, l'última d'Abel Ferrara, projectada al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges, cony!) d'aquest 2011. Viurem les últimes hores del planeta al loft de'n Cisco i la Skye, actor i pintora, que començaran l'espera del cataclisme follant tot el matí -i Ferrara ens ho filmarà en plan Instinto Básico, amb un tuf dels noranta que tira enrere-, es tiraran la tarda discutint i a la nit començaran a desquiciar-se una miqueta. Ella pintarà uns quadres abstractes molt cutres, farà meditació transcendental i escoltarà els consells de darrera hora d'un monjo budista. Per la seva part, ell intentarà parlar amb la seva filla a través de Skype i anirà perdent la xaveta a mesura que arriba l'hora H.

Envoltada d'una aura inquietant de realisme i premonició, 4:44 Last Day on Earth no deixa de ser un subproducte amb classe, pocs recursos ben invertits. Tot i això, retrata una fi del món absolutament irreal, amb la població assumint-ho amb serenor i el restaurant vietnamita de la cantonada servint noodles fins a les tantes de la matinada. Això sí, me'n quedo amb el drama personal de la parella, que m'ha deixat pensatiu tot el sant dia i que us espoilerejo sense compassió: Enmig de l'espiral de debilitat i follia, el protagonista acabarà tornant al cavall anys després de deixar-lo, i el que és pitjor, trucarà a la seva ex-dona per confessar-li que encara l'estima, provocant un atac d'histèria a la nòvia d'ara. Davant d'aquest panorama, ella -sí, la folladora nata- no sap si matar-lo o matar-se instants abans del final de la partida, en haver-se sentit traïda i enganyada al moment crucial, a l'hora fatídica. Un culebronàs.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada