Coriolà


A la República, possiblement una de les primeres anàlisis de les relacions entre ciutadania i governants, Plató ja advertia dels perills que la democràcia caigui en una tirania, i l'actualitat política d'aquests darrers anys no fa més que demostrar-ho telenotícies a telenotícies: Rere aquest aparent estat de dret, amb eleccions cada quatre anys, s'hi amaga un sistema totalment vassall dels mercats, la banca i els poders supranacionals. Aquest circ de polítics lligats de mans i peus que, malgrat tot, continuen dirigint-se a la població des de la mentida i el messianisme és el que denuncia el Coriolà d'Àlex Rigola, estrenat a Girona i que es presenta aquests dies al Teatre Lliure de Montjuïc.

De l'original de Shakespeare n'han caigut moltes coses, en aquests 80 minuts exprés de política rigoliana. Aquí les gestes militars de Coriolà s'han reduït a un teletip, a un comunicat de premsa, i també l'ascendència determinant de la matriarca Volúmnia amb Coriolà ha estat silenciada. A risc d'accelerar-se i dificultar la comprensió de l'obra, Rigola ha preferit posar els focus al corpus polític del text, i l'ha encertada perquè aquí és on aquest Shakespeare esdevé universal, premonitori: davant l'amenaça d'un Coriolà amb idees pròpies, els mediocres polítics romans no dubtaran a actuar "en nom del poble" per perpetuar-se al poder i mantenir-s'hi al cost que sigui, fins i tot al preu de la caiguda de l'Imperi sencer. Manipulació de l'opinió pública, reescriptura de la història, mesures impopulars en nom del bé comú... Oi que us sona? La Roma de Coriolà és ara, el segle V aC és avui.

Per portar aquest Inside job a escena, Rigola arrenca d'una escenografia Angelica Liddell, despullada i radical, i la corona amb un monumental cartell de 'Democracy' que emula les proclames de Jenny Holzer o els neons de Martin Creed. Contraposant l'excés d'aquesta instal·lació gegantina, una qüestionable contenció actoral: interpretacions minúscules, tendres, desiguals. Només quan emergeix Mercè Arànega el text agafa una mica de volada i recupera el to solemne, de Roma eterna, de corrupció immortal.







0 comments:

Publica un comentari a l'entrada