Body Remix / Goldberg Variations al GREC




El món és imperfecte com unes variacions Goldberg mal tocades. No som harmònics ni gràcils com l’ària inicial, ni els nostres cossos són vigorosos i arrodonits com les trenta variacions que la continuen. Amb aquest punt de partida, la companyia Marie Chouinard, que visita Barcelona per primera vegada, ha volgut donar una sacsejada important a les Goldberg, possiblement la peça més potinejada de la dansa contemporània actual. L’any passat, sense anar més lluny, vam veure com l’italià Virgilio Sieni s’inventava unes ‘aberracions Goldberg’ inaguantables al Lliure de Gràcia, a mig camí entre el ballet clàssic, la contemporània i les gesticulacions de Chiquito de la Calzada.

A primera vista, la desfilada de crosses i coixeres diverses amb que s’inicia ‘Body Remix / Goldberg Variations’ no fa presagiar una nit alegre. Tampoc es deixen escoltar gaire les 'Variacions sobre les variacions' que ha preparat el compositor Louis Dufort ni la veu de Glenn Gould, distorsionada, que aquests quebequesos recuperen d’una entrevista històrica. Però a mesura que l’espectacle avança anem veient que aquí les Goldberg només seran una matèria prima que sonarà a la llunyania: Com Alícia caient pel forat, davallarem a les profunditats d’aquesta melodia històrica i coneixerem els personatges que s'amaguen a cada compàs de Bach, o sigui que agafeu aire i prepareu-vos per la inmersió, esteu avisats.

I dic inmersió perquè l’espectacle de Marie Chouinard vol ser una deconstrucció-reconstrucció de les Goldberg, o més concretament, un anàlisi microscòpic de la peça de Bach en fragments de tres notes, tres acords repetint-se en cada composició, ara amb els ballarins fent de base harmònica, ara amb les ballarines fent de melodia, ara amb un solo que es disloca damunt la partitura. Cossos i música remesclats: la melodia no culmina perquè el ballarí cau una vegada o una altre o el cos defalleix perquè la música no aconsegueix aixecar-se?

Diuen que de vegades ens adormim només uns segons però vivim somnis interminables: això és el que proposa Chouinard quan s’atreveix a congelar un instant de les Goldberg i coreografiar-lo per nosaltres. I si aquí les Goldberg apareixen remesclades, alentides, trossejades, també els cossos participaran d’aquesta fragmentació, d’aquesta dislocació. Amb l’ajuda de crosses, bastons i arnesos acostaran la figura humana al ciborg, a la deformitat, reproduint-nos la variació d’un cos perfecte que, ben mirat, som tots plegats.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada