Play


Mira que dalt de l'escenari hi havia Sidi Larbi Cherkaoui, un dels genis de la dansa contemporània actual, el profeta més abnegat de la hibridació intercultural. Mira que divendres el Teatre Municipal de Girona era ple a vessar per veure ballar el mite Cherkaoui, el preferit, el més gran, però contra tot pronòstic els ulls se'ns van clavar en Shantala Shivalingappa, la ballarina índia que l'acompanya en aquest Play. Com sempre, Cherkaoui dansa de meravella i ho fa tot senzill i elegant, però el somriure desbordant i els moviments hipnòtics de Shantala Shivalingappa van ser la sorpresa d'una nit inoblidable.

Play és la darrera parada de la inacabable volta al món de dansa en dansa que Sidi Larbi Cherkaoui va començar fa una dècada, amb els duets amb Akram Khan, i que va continuar amb les inesborrables Dunas al costat de Maria Pagés. Després d'aquella contundent barreja de contemporània amb zapateados y soleás, Cherkaoui va continuar el seu tour planetari cap a l'Orient, per investigar com poden casar els nostres gèneres amb les danses d'allà. El resultat és Play, aquest nou duet amb la jove Shantala Shivalingappa: els va presentar Pina Bausch, van entendre's i allà va començar aquest joc d'escacs, aquest joc de cossos, aquest joc de seduccions, moviments i dansa.

En sabem ben poca cosa, de l'enigmàtica Shantala Shivalingappa. Sabem que tot i els seus orígens indis va créixer a França i que ha treballat amb les tres grans 'bes' del panorama internacional: Peter Brook, Maurice Béjart i Pina Bausch. També sabem que, tot i aquest aprenentatge artístic de primera línia i la seva educació europea –va aterrar a París amb només sis mesos– manté l'espontaneïtat i l'exotisme dels milers de nenes índies que cada dia ballen kutchipudi al seu Madras natal. I què és el kutchipudi? Agafeu una base d'instrumentació índia –recordeu Ravi Shankar? Doncs afegiu-hi lletra, perquè la misteriosa ballarina també canta, i de quina manera...– i a aquesta melodia del sitar afegiu-hi balls, sovint descalços, d'una subtil però sensual gestualitat, com si es tractés d'una dansa del ventre però sense l'exhibicionisme habitual, molt més continguda, molt més espiritual. Els de Shantala Shivalingappa són moviments suaus i precisos, sense acrobàcies ni terrabastalls. Amb un petit moviment de malucs en té prou per dibuixar el pas, i la resta del cos s'arquejarà més aviat poc, els mil·límetres necessaris fins a aconseguir l'harmonia, sovint acabant el retaule amb un imperceptible cop de cap, com una rúbrica, com una picada d'ullet final.

Sidi Larbi Cherkaoui no té més remei que adaptar-se a aquest orgànic oscil·lar de Shivalingappa, i veiem a l'estrella belga més continguda que mai, fent de mentor, de director, de coreògraf que deixa que la seva primera ballarina es llueixi. Ella ho impregna tot perquè ell encara és massa excessiu en el ballar, massa atlètic, i la màgia de Play és precisament aquesta contenció, el minimalisme del transmetre més amb menys de la dansa kutchipudi. En acabar, aplaudiments sincers i cares bocabadades. En el joc del mestissatge ha guanyat l'Orient per golejada.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada