Ben Lerner - Saliendo de la estación de Atocha



Amb tres o quatre dies m'he pulit la novel·la de Ben Lerner, Saliendo de la estación de Atocha. Tot i no tenir el ritme que li esperava es llegeix molt bé, és la història d'un guiri que ha publicat quatre poesies als EUA i aconsegueix una beca Fullbright per tirar-se un any a Madrid escrivint, sota el pretext "d'investigar els poetes espanyols que van escriure sobre la Guerra Civil i traçar paral·lelismes amb els conflictes bèl·lics nordamericans actuals" o alguna cosa així. Aquesta fantàstica excusa li serveix per passar el dia drogant-se, sortint i bevent "com beuen els espanyols", és a dir, botellón, discoteca, trallada a la vorera i xurros amb xocolata per esmorzar abans d'anar a dormir la mona. Bé, també fa més coses: persegueix dues espanyoles que no li foten ni cas (un clàssic d'estudiar a l'estranger, això de perseguir autòctones) i es cola a festes privades de guitarristes almodovarians, tot enmig del clàssic gratar-se els ous i viure lost in translation dels estudiants estrangers.
A en Lerner aquesta primera novel·la li serveix principalment per dues coses: per traçar una divertida panoràmica guiri del Madrid d'ara, la seva gent i els seus costums –que no va gaire més enllà de folklore i topicassos però fa de bon llegir–, amb fugaç escapadeta a Barcelona inclosa, i per altra banda l'excusa del jove poeta a la recerca d'inspiració li permet deixar anar una sèrie de reflexions interessants –ashberianes, i també diria paulausterianes– sobre el fet d'escriure, el bloqueig creatiu i d'altres qüestions literàries i estètiques que apareixen de cop al mig del relat i que el tio desenvolupa al vol, com si aquests fragments de tesi doctoral fossin quatre idees felices emergides de la marihuana. També resulta molt interessant –si digués memorable em passaria– la seva mirada estrangera a tot el sarau de l'11M basada en la seva pròpia experiència, ja que va aterrar a Madrid el curs 2003-2004. Sense ser un Tao «m'ho haig de carregar tot» Lin (la Luna Miguel ens els venia de companys de generació), el jove Ben Lerner ha parit una novel·la amb molta més volada: clàssica, divertida i erudita a estones. A veure les següents.


____________
Aquí i aquí també en parlen, i força bé.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada