El Voraç Consumidor Cultural

Red State

2011-10-15T19:08:00.005+02:00

A mesura que han passat els anys, Kevin Smith ha anat perdent aquella aura de cineasta de culte, podríem dir-ne fins i tot d'autor intel·lectual, que l'aproximava a Woody Allen en monòlegs i paranoies, això sí, substituint els psicoanalistes i l'alta cultura del de Brooklyn pel frikisme i l'humor nerd propis de l'altra banda del riu Hudson. Red State, l'última del cineasta de Nova Jersey s'allunya definitivament d'aquells personatges obsessionats amb els còmics i la cultura de masses, capaços de parodiar-la fins a l'extrem. La guanyadora del premi a millor pel·lícula al festival de Sitges d'aquest 2011 suposa un gir en la carrera de Kevin Smith, que aposta per submergir-se 100% al món del gènere, les matances i el terror, deixant totalment de banda l'humor.

L'inici és clàssic, un calc de Hostel on tres adolescents calents són segrestats per una secta ultrareligiosa, tant passada de voltes que fins i tot té acollonits els grupuscles neonazis de la regió. Aquí és on rau l'interès principal de la pel·lícula, en la potència del submón de la secta i en especial del seu predicador, un Michael Parks fascinant. El premi al millor actor del festival és totalment merescut: Mitja hora més sentint-li aquests sermons de serp i us ho juro, ho hagués abandonat tot per unir-me als guardians de la moral. Llavors apareixerà el gran John Goodman en el paper del poli que ha d'arreglar tot aquest merder i alliberar la canalla segrestada, i ja tindrem l'excusa per una matança de collons, però el cor, l'ànima de Red State és aquesta crítica despietada que Kevin Smith llança contra el fanatisme religiós, que al seu país s'ha associat massa sovint a l'Islam però que en versió ultracatòlica n'hi ha un munt d'exemples a cada barriada. Red State com un toc d'alerta en una època on el puritanisme i la dreta més retrògrada causen estralls als Estats Units. Cinema polític, per tant, des de l'slash més despietat.

The Turin Horse

2011-10-14T11:54:00.005+02:00

He viscut moltes coses aquest any a Sitges (epidèmies, distòpies, invasions zombies o sectes ultracristianes passades al terrorisme) però la millor ha estat, sense dubtar-ho, The Turin Horse, l'última de Béla Tarr, que ara fa uns mesos va espantar la premsa internacional en anunciar que era l'última pel·lícula que feia. Parlar de Béla Tarr és parlar de cinema pur, tal com va explicar el seu entusiasta productor i distribuïdor a l'Estat espanyol, Paco Poch, un veritable empresari suïcida. I què hem d'entendre per cinema pur? Doncs una experiència estètica total, en estricte blanc i negre i sense pràcticament muntatge, amb plans seqüència que poden tirar-se un quart d'hora de rellotge seguint el vagar d'un ramat de vaques, i amb plans fixes que ens infiltren amb nostàlgia al ball decrèpit i alcohòlic de l'únic bar obert del poble.

En el cas de The Turin Horse, Tarr aprofita la llegenda de la mort de Nietzsche (que hauria mort una setmana després d'embogir i abraçar un cavall a Torí) per explicar-nos una història de camperols hongaresos, pare i filla, que viuen aïllats al mig del camp enmig de la tempesta de la fi del món. Amb paciència infinita i mà de mestre -cadascuna d'aquestes seqüències inacabables i aparentment bastes i immòbils ha estat calculada fins a l'últim detall, i algunes triguen sis mesos a rodar-se- Tarr ens retrata el dia a dia del camperol i la filla, i principalment de les ocupacions d'aquesta última tirant endavant la casa. Com vesteix a sun pare, com s'enfronta a la tempesta perpètua per anar a buscar aigua al pou, com intenten preparar el cavall per anar a ciutat, com bull un parell de patates i com se les mengen quan encara cremen. Però si les patates triguen deu minuts a bullir, Tarr esperarà pacientment a que s'acabin de coure, i la imatge se sostindrà de manera hipnòtica, magnètica, total. Les seqüències repetint-se, el despertar i el vestir-se de cada matí, dia rere dia, sobre una partitura d'orgue repetitiva, encerclant i determinant: Com un coixí o com un mantra, tant se val.

No ens enganyem, el que explica Béla Tarr en 150 minuts ho podria resumir Hollywood en un curtmetratge d'un quart d'hora, però ens perdríem l'experiència, la immensitat de l'espera i redescobrir el tempo en realitat té el món que ens envolta. Més enllà del videoart, més enllà del muntatge, més enllà de l'estètica. En el cas de The Turin Horse, les interpretacions d'aquests dos camperols sotmesos al sacrifici són mitja història, i ens remeten inexorablement al passat rural del nostre país i a la dura batalla diària per la supervivència, inimaginable, conceptualment inabastable, diametralment oposada al 'vaig al cine i encabat, me'n vaig a una terrassa, demano una birra i em poso a escriure sobre la peli' que gastem avui en dia. I el vent, aquesta manera de retratar el vent en l'esplèndida seqüència inicial, camperol, carro i cavall lluitant contra el vent i avançant, cavalls cap a la fosca, càmeres i objectius dialogant amb el vent infernal, el temps i la natura com faria en Perejaume.

La radicalitat de Béla Tarr buida les sales de públic convencional en qüestió de minuts, però garanteix una epifania cinematogràfica als valents que se sotmeten al seu cinema, als seus tempos i la seva estètica. Només així s'entén que Susan Sontag s'autoreceptés veure almenys un vegada cada any la pel·lícula Sátantango, l'obra clau de Béla Tarr, un inoblidable passeig fílmic per un poblet d'Hongria de vuit hores de durada.

La costa de la utopia

2011-10-11T11:00:00.001+02:00

- Poeta, dius que ets? A Rússia un bon lampista val 20 poetes.
- Doncs què vols que et digui, prefereixo pensar que els meus llibres serveixen per alguna cosa més que per tapar forats.

Vaig descobrir Tom Stoppard per casualitat, en fullejar, sense cap interès especial, el llibret d'Arcàdia, que liquidaven a la llibreria de la Diputació de Barcelona. Hi venien tot Shakespeare per 10 euros, i per 10 euros més et podies endur un altre pack amb la resta de llibrets que ha editat l'Institut del Teatre: Aquest Stoppard, La cacatua verda de Schnitzler, algun Èsquil, en fi, coses d'aquestes.

Encara recordo la febrada que em va agafar amb Arcàdia. Em va enganxar, va ser una absoluta bogeria. El text era apassionant, i barrejava com no ho havia vist mai els habituals estira i arronsa sentimentals amb el high brow i l'alta cultura, embolics aristocràtics enmig de monòlegs sobre botànica i reflexions existencials a partir de les teories de la física i les matemàtiques. Més tard va venir el Rock'n'Roll de Rigola al Lliure, on Stoppard tornava a demostrar perquè és el màxim exponent del teatre de les idees: Barrejava amb tota naturalitat l'educació sentimental de la resistència antisoviètica amb discussions d'alta volada sobre les ideologies, el sentit de l'exili o la irrupció de la música rock. Quan la majoria de dramaturgs es decanta per passions i llençols, Stoppard aposta per dramatitzar la filosofia i normalitzar les tertúlies de cafè. És per això que vaig entusiasmar-me en veure que el plat fort d'aquesta temporada al Teatre Lliure era una representació de la monumental La costa de la utopia, esperant veure l'obra definitiva del dramaturg anglès: Per extensa -vuit hores de representació i més de 300 pàgines de llibret-, per espectacular -més de 100 actors i tècnics vinguts de Rússia- i per ambiciosa, ja que explica el naixement del moviment obrer i de la ideologia socialista de la mà de Bakunin, Herzen i els seus principals protagonistes.

'Al poble li interessen més les patates que la llibertat', reconeix amb pragmatisme un dels intel·lectuals en tornar de Rússia. Com entendre el proletariat des d'un exili de luxes i champagnes? Com aplicar el socialisme obrer en un país de camperols? Dilemes com aquests planen damunt tota l'obra: Farts del tsar i el despotisme, els intel·lectuals russos, còmodament instal·lats a París o Londres, cerquen un model de societat adient per la mare Rússia. Per fer-ho, aquests perseguidors d'utopies estudiaran i debatran intensament els grans filòsofs del moment i provaran sort donant suport a totes les aventures llibertàries que hi hagi al continent (Bakunin), com les de 1848, les primeres primaveres revolucionàries de la història. Tot i el fracàs reiterat del socialisme com a model, el degoteig de conquestes socials com el sufragi universal o l'abolició de la servitud donarà benzina a aquests revolucionaris avant la lettre, i amb els anys veuran com les seves idees van germinant a Rússia, introduïdes gràcies a les revistes que ells mateixos imprimien a Occident. Com ja passava a Rock'n'Roll, Stoppard retrata uns idealistes huracanats que, amb els anys, toparan amb la impossibilitat de la utopia i l'absurd d'haver dedicat tota la vida a una sola causa. Però res és en va, i a Herzen i companyia els rellevaran nous utopistes amb uns ideals molt més febles però amb molta més determinació. Seran ells els qui, cinquanta anys més tard, acabaran amb el tsar i comprovaran que per les classes més baixes 'la llibertat s'assembla a la servitud'.

Tot i el seu interès històric i teatral, el cert és que a La costa de la utopia li sobren ben bé quatre hores entre discussions reiteratives, personatges innecessaris i una infinitat de subtrames conjugals i de parentela. L'origen familiar de Bakunin i l'emparellament de les seves germanes, que ocupa tota la primera part de la trilogia, podria suprimir-se perfectament. Contràriament al que passava amb Arcàdia o Rock'n'Roll, aquí el 'registre' sentimental dels protagonistes no afegeix matisos ni riquesa al retrat i, per contra, fa més feixuga una obra que per si mateixa ja reclama molta atenció. Si a més hi afegim una posada en escena soporíferament clàssica -ni rastre de contemporaneïtat, ni rastre de nova estètica-, la utopia de Stoppard acaba essent himalaiesca. A no ser que tot plegat fos una metàfora, és clar: Si Stoppard buscava que l'obra s'allargués tant com la modernització de Rússia, ho ha aconseguit perfectament.

Bromes a banda, en l'imaginari del públic brillaven altres experiències maratonianes amb molt més bon resultat, des dels Karamàzov de Kristian Lupa al 2666 de Rigola o La Casa de la fuerza d'Angelica Liddell, totes elles experiències globals on forma i fons, estètica i contingut es conjugaven en un tot coherent, personal i sempre inoblidable. A La costa de la utopia de Borodin li ha faltat aquesta plasticitat única i personal, l'energia per processar i amorosir una quantitat de text tan ingent. El resultat? Un espectacle irregular, desequilibrat, pujar la collada de Toses amb un dos cavalls.

Sitges 2011: Contagion

2011-10-10T10:23:00.000+02:00

Si us diuen d'anar a veure una peli que es diu Contagion ja us podeu imaginar què hi trobareu: una epidèmia desconeguda i carretades de gent tossint fins a morir. Si no es contempla la variant 'els infectats es transformen en zombies', la cosa sol desenvolupar-se segons un escenari clàssic, arquetips del cinema catastròfic i desplegament de fórmules tipus vistes una vegada i una altra: sempre els mateixos drames, sempre els mateixos clímaxs, sempre les mateixes solucions.

Steven Soderbergh ha volgut capgirar tot això i ha aconseguit una pel·lícula impecable i trepidant. No sé com dir-ho: en general aquestes pel·lícules solen tenir un ritme de rock and roll o pitjor, de balada, en canvi aquí tot és electrònica: precisió quirúrgica i una aproximació neta al fenomen, alliberada de sentimentalismes. Som-hi, som-hi, som-hi, deixem els morts enrere, avancem. A Contagion els personatges -metges o investigadors, infectats o estafadors- són només peces d'un taulell d'escacs mundial. L'expansió descontrolada d'un virus nou, amb un ratio de mortalitat diverses vegades superior a la grip A, provoca en un caos planetari de grans dimensions, i l'encert de Soderbergh és mantenir el pols ferm i retratar-ho tot informativament, evitant caure al parany de l'anècdota o les microhistòries per abastar la tragèdia en pla general.

Aquesta panoràmica documental té el seu preu, i Contagion se'n ressent quan toca sacrificar alguna de les subtrames més interessants -Paltrow, Winslet, Cotillard- per conservar el gran angular. Twitter i Internet com a eina de desinformació, empreses de capital de risc i oportunistes intentant aprofitar-se de la tragèdia i el caos, el caos i l'animalitat que es desferma sempre que ens veiem amenaçats. Davant la fi del món ordenada i resignada que Abel Ferrara esbossava a 4:44 Last Day on Earth, Soderbergh contraposa un final molt més humà: Pànic, caos i descontrol.

Sitges 2011: 4:44 Last Day on Earth

2011-10-08T11:34:00.007+02:00

Ningú ha fet cas de les prediccions més catastrofistes dels científics, ningú ha fet cas de l'Al Gore, les Nacions Unides o els predicadors de carrer, i hem continuat comprant iPhones, canviant-nos el cotxe cada cinc anys i eixugant-nos el cul amb paper de vàter. Per la seva part, els països en desenvolupament han pitjat fort l'accelerador somiant amb iPhones, canviar-se el cotxe cada cinc anys i eixugar-se el cul amb paper. Al final la comunitat científica ens ha de donar una mala notícia: Ho sentim molt però no ho hem vist venir, no ho hem pogut preveure i ara ja no som a temps de fer-hi res: El món s'acabarà demà a les 4:44 de la matinada i s'hauran acabat els iPhones, els cotxes i el paper de vàter.

Aquest és el punt de partida de 4:44 Last Day on Earth, l'última d'Abel Ferrara, projectada al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges, cony!) d'aquest 2011. Viurem les últimes hores del planeta al loft de'n Cisco i la Skye, actor i pintora, que començaran l'espera del cataclisme follant tot el matí -i Ferrara ens ho filmarà en plan Instinto Básico, amb un tuf dels noranta que tira enrere-, es tiraran la tarda discutint i a la nit començaran a desquiciar-se una miqueta. Ella pintarà uns quadres abstractes molt cutres, farà meditació transcendental i escoltarà els consells de darrera hora d'un monjo budista. Per la seva part, ell intentarà parlar amb la seva filla a través de Skype i anirà perdent la xaveta a mesura que arriba l'hora H.

Envoltada d'una aura inquietant de realisme i premonició, 4:44 Last Day on Earth no deixa de ser un subproducte amb classe, pocs recursos ben invertits. Tot i això, retrata una fi del món absolutament irreal, amb la població assumint-ho amb serenor i el restaurant vietnamita de la cantonada servint noodles fins a les tantes de la matinada. Això sí, me'n quedo amb el drama personal de la parella, que m'ha deixat pensatiu tot el sant dia i que us espoilerejo sense compassió: Enmig de l'espiral de debilitat i follia, el protagonista acabarà tornant al cavall anys després de deixar-lo, i el que és pitjor, trucarà a la seva ex-dona per confessar-li que encara l'estima, provocant un atac d'histèria a la nòvia d'ara. Davant d'aquest panorama, ella -sí, la folladora nata- no sap si matar-lo o matar-se instants abans del final de la partida, en haver-se sentit traïda i enganyada al moment crucial, a l'hora fatídica. Un culebronàs.

L'any que ve serà millor

2011-10-02T23:06:00.009+02:00

Amb els espectacles d'aquestes darreres temporades, sembla que Carol López hagi creat ella sola un gènere teatral més: podríem anomenar-lo 'comèdies del moment', i totes expliquen històries de relacions amb les protagonistes en la trentena. La fórmula és simple i beu d'èxits similars en altres camps, com les novel·les de la Sílvia Soler a l'àmbit de la literatura (39+1, etcètera) o les novel·les de Helen Fielding portades al cinema: Autocrítica generacional amb generoses dosis de patetisme -Bridget Jones- al que s'hi afegeix l'humor pel boc gros que tan agrada en aquestes contrades. A això també hi incorporem referents de rabiosa actualitat, un bilingüisme abassegador i forçat i un missatge final també molt d'avui en dia: 'Tot plegat és una merda i només farà que empitjorar, però tu viu la vida i passa-t'ho tan bé com puguis'.

Vaig topar amb la fórmula a 'Germanes', en certa manera va continuar amb 'Boulevard' i la temporada passada amb les 'Tres dones i un llop'. Enguany l'espectacle inaugural a la Villarroel manté aquest esperit i el porta encara més enllà. El text d'aquest 'L'any que ve serà millor' el signen quatre dramaturgues, Marta Buchaca, Mercè Sarrias, Victòria Szpunberg i la mateixa Carol López, amb les quatre joves actrius dirigides per Mercè Vila Godoy. Amb tanta dona a la producció i amb tantes mans potinejant el text passen dues coses: No queda home sense la seva castració i la profunditat d'obres anteriors s'esvaeix: aquí tot és més lleuger i fresquet, tot s'ha estilitzat i accelerat com no ho havíem vist mai abans.

Aquest 2011 la 'comèdia del moment' s'ha tornat minimal: Les quatre dramaturgues + Vila Godoy han decidit que ja no cal una història, ni uns personatges definits o un fil conductor: l'energia de les debutants dalt de l'escenari permet encadenar -amb més o menys encert- un reguitzell infinit de gags sobre la precarietat econòmica, monòlegs sobre la parella i les misèries de la solitud o imitacions de tota mena. El resultat final és una hora i mitja d'humor videocliper, com si estiguéssim escarxofats davant una MTV del feminisme exprés, davant d'una macroteràpia de grup televisada. Aconseguides imitacions de Sálvame o de les diferents immigrants actual -espectacular el talent d'Alba Florejachs, des de ja la Mary Santpere del segle XXI-, reflexions pseudosociològiques sobre el consum -en termes econòmics o emocionals- i un format més proper a El club de la comèdia que al teatre sitcom amb argument. A la platea, i no sé si inquietar-me o celebrar-ho, aplaudiments rabiosos i rialles més histèriques que mai.

Una novel·la francesa, de Frédéric Beigbeder

2011-09-16T20:51:00.008+02:00

Aquesta reentré també tenim nou Frédéric Beigbeder, Una novel·la francesa. Vaig llegir-lo amb l'esperança de treure'm el mal gust que em va deixar Socors, perdó, una mena de patètica justificació del turisme sexual i la caça de models a l'antiga URSS pesada, mal escrita, en fi, un autèntic deliri cocaïnòman dels durs. En aquest cas, Beigbeder tira cap a les memòries clàssiques, evita els arguments massa forçats i es decanta per rememorar la infància: aposta fàcil. A cavall entre les comissaries de París, Neuilly-sur-Seine i el País Basc francès, Beigbeder ens parla del divorci dels seus pares i recupera els pocs records en família que té a les platges del Cantàbric. L'amargor de sa mare aixecant sola els fills contraposada a la vida d'alt standing d'un pare multinacional. I enmig ell, petit i poruc, frontissa entre dos móns antagònics i sota la gegantina influència d'un germà gran assenyat i triomfador segons els cànons del conservadurisme, una influència que Beigbeder matarà amb matrícula amb una vida bohèmia que li dura fins ara: Vaja, que en termes freudians, ha copiat el pare i ha mort el germà.

L'excusa per aquesta regressió psicoanalítica de dues-centes pàgines que li paguem entre tots és una suposada detenció als calabossos de l'Hôtel de Ville per haver esnifat cocaïna a la capota d'un cotxe. A partir d'aquí, Beigbeder barreja converses amb la gendarmerie amb intensos flashbacks cap el seu passat, estirant el fil d'una infància que la seva actual peterpanitat ha intentat oblidar.

Què voleu que us digui, per ser una novel·la francesa a mi m'ha semblat fluixa, a anys llum d'aquella lleugeresa 'caviar' dels seus primers relats. Amb Frédéric Beigbeder passa el mateix que amb Truman Capote: Per molt bé que escriguin, la seva vida personal és molt més interessant que el que puguin explicar a les seves novel·les, el personatge real és molt més interessant que qualsevol narrador, que qualsevol veu en off o nou periodisme que puguin inventar-se.

Apunts sobre El mapa i el territori

2011-09-14T09:36:00.007+02:00

Quatre observacions sobre El mapa i el territori, l'últim Michel Houellebecq:

- Traces estilístiques de sempre que continuen en aquesta darrera novel·la: L'inici en excusa, des del present estant -al protagonista se li espatlla la caldera- per començar la tradicional i houellebecqiana reconstrucció de la història del personatge des del seu naixement, contextualitzant-lo enmig de família, poble, nació i societat contemporània i resseguint-li la vida en fast forward, saltant mesos i anys entre paràgraf i paràgraf fins a aturar-nos en un detall insignificant -un cop de roc al cap quan era petit, una cocktail party especialment interessant- que l'escriptor ha considerat digne d'esment. Llavors Houellebecq atura el bobinatge, apreta el play i veiem l'escena en concret, fins al proper salt, i així fins al present.

- Escenes antològiques que es repeteixen llibre a llibre i que fins i tot evolucionen. Per exemple, els clàssics enterraments de tietes, àvies i familiars a pobles rurals francesos, allunyats de la capital. Parèntesis dels relats en forma d'incòmodes viatges de centenars de quilòmetres per acomiadar algú que mai no veies, que en el fons és insignificant però hi mantens un vincle de sang. El protagonista evitarà parlar amb els parents -intercanvi de silencis tensos- tot i recordar algunes tendres escenes d'infància, i acabarà venent la finca i emportant-se'n la part de l'herència a París. En resum, que dels morts no en queda res i dilluns tornem a la feina. L'escena, però, evoluciona en aquesta darrera novel·la: Si no recordo malament (escric de memòria) a La possibilitat d'una illa Daniel 1 es venia la finca i tornava a la ciutat, a El mapa i el territori la casa no es ven perquè la bombolla immobiliària ha explotat i en aquell moment no es ven res de res: Caldrà esperar uns anys, creuant els dits perquè els especuladors xinesos o de qualsevol economia emergent decideixin invertir en la Bretanya i convertir els xalets rústics en l'última moda en resorts.

- Tot i que basi la seva teoria completa de la societat contemporània en col·locar els individus en un eix de coordenades entre 'bellesa' i 'diners', en les seves novel·les la constant bàsica és una altra: la contraposició entre amor i solitud, calidesa i fredor, entre l'efímera felicitat i l'allargassat buit que provoca. La vida càlida del món rural, on la gent s'estima i té sentiments veritables entre parets de pedra i llars de foc contraposada a la solitud del món urbà, individual i prefabricat, on els éssers humans s'estimben i es repel·len com partícules elementals. Sembla com si, per Houellebecq, els éssers humans col·lidíssin a París i haguessin d'anar-se'n al camp per viure una vida tranquil·la (pàgines 51-52 de la versió en espanyol). Només en aquest sentit s'ha d'interpretar que quan els seus personatges entren en decadència -la decadència que allargarà i allargarà pàgines i pàgines, convertint l'envelliment i la decrepitud en la raó d'acabar la novel·la per Houellebecq- acabin marxant a la campanya.

- A més de les reflexions sociològiques habituals, aquests brutals zooms out del relat i del personatge que l'enlairen quilòmetres per parlar en perspectiva de tota la societat contemporània, sexe o consum, Houellebecq aprofita que aquí Jed Martin és un artista d'èxit per recrear el món dels mèdia i els seus efectes, construint modes i tendències en qüestió de paràgrafs, demostrant un coneixement profund i devastador dels mecanismes pels quals qualsevol collonada esdevé de moda en tres reportatges, dos titulars i una celebritat còmplice del cas. També hi veiem el Houellebecq més artista -ha col·laborat en diverses exposicions- ideant i reflexionant sobre l'obra fictícia del protagonista, estil Siri Hustvedt o Michael Cunningham.

- Indústries culturals i de l'oci com a paradigma de l'empresa actual. Turisme a Plataforma, el show bussiness i les revistes de tendències a La possibilitat d'una illa i l'art contemporani o una macrocorporació diversificada com Michelin a El mapa i el territori. Parlar de Michelin i situar personatges a la cúpula de l'empresa permet a Houellebecq jugar al Monopoly i tornar a parlar de polítiques d'expansió, estratègies empresarials i tendències de consum. Més sociologia, al cap i a la fi.

- El personatge del Houellebecq escriptor és el més nou d'El mapa i el territori, un gir cap al gènere biogràfic i l'autoficció que feia temps que esperàvem. Si bé sempre hem vist a Houellebecq rere els seus fracassats antiherois, arrossegant-se com ells pels peep shows o fumant en bordells tailandesos, en aquesta ocasió el personatge Houellebecq li permet revelar-se sense manies com misantrop i antitot, lúcid i fins i tot autocrític i paròdic amb la seva pròpia literatura (pàgina 124 de la versió en espanyol).

Llum de guàrdia

2011-09-08T23:43:00.007+02:00

Totes les grans ciutats han tingut els seus grans retratistes. Nova York compta amb Woody Allen o Robert Frank, París tenia un Truffaut o un Atget, i a Barcelona són diversos els que ho han intentat. Parlo de retrats corals que intenten capturar l'ànima de la ciutat, parlo de Todo sobre mi madre o de En la ciudad. Aquests dies al Teatre Romea hi podem veure una cosa similar, Llum de guàrdia, un homenatge a Barcelona i a aquesta històrica sala en particular a partir d'un text original de Sergi Pompermayer i Julio Manrique, que recupera una llegenda del món teatral segons la qual entre les bambalines del Romea encara s'hi passeja el fantasma de Margarida Xirgu.

Tot i això, l'esperit de la Xirgu és només l'excusa per iniciar una d'aquestes històries babelianes-cosmopolites tant del segle XXI, amb mitja dotzena de personatges entrecreuant-se en una metròpolis on sempre plou i tothom agafa el mateix taxi. Escenes-esquetxos dins d'un avió o a una casa de massatges, en un estudi de doblatge o enmig de les Rambles, en un plató de ràdio o als follòdroms de l'Arrabassada. Recuperant l'estructura trenada dels darrers Labutes de la companyia però portant la tensió dialèctica i l'humor un punt més enllà. I sempre amb la Barcelona d'ara -dels súpermercats paquistanesos a les estàtues de la Rambla- com a teló de fons.

El resultat final és excel·lent: la història avança sense badalls i a un nivell sorprenentment alt, fet que presagia que serà un dels grans èxits de la temporada. Bona part del mèrit el té la colla de sempre, que torna a fer els papers de costum: Andrew Tarbet interpreta un nordamericà que tot i assistir als cursos de normalització lingüística encara renega del 'Fucking català', Oriol Guinart torna a fer de psicòpata, en aquest cas el terror de la FM, Cristina Genebat altre vegada en el paper de madura segura i desquiciada i Marc Rodríguez novament en el paper que més li escau, el d'un histriònic Woody Allen català. Universal i ultralocal. Coses que dèiem avui segona part.

Imatges de David Ruano

________
Llum de guàrdia, del 6 de setembre al 9 d'octubre al Teatre Romea.

La piel que habito

2011-09-05T22:49:00.009+02:00

A Pedro Almodóvar li passa com a Woody Allen: treballen massa de pressa i això s'acaba notant a les seves pel·lícules. En la seva carrera contra la mort o l'apatia -normal vivint al costat d'una xineta avorrida que tu mateix vas adoptar- el de Brooklyn s'ha imposat l'endimoniat ritme d'una pel·lícula l'any, i totes les darreres -almenys des de Deconstructing Harry, em nego a acceptar Match Point com una de les grans- acaben sortint-li coixes i banals, insulsos gintònics con agua aigualides al costat dels manhattans i annieshalls.

El mateix passa amb Almodóvar, que aquests dies ha presentat La piel que habito enmig de la bogeria habitual dels mitjans. La pel·lícula és dolenta dolenta per tot el que té de poc esforçada i de poc creïble, la típica història que a un director novell no li toleraríem més de 30 minuts. Però és Almodóvar i minut a minut n'esperes alguna cosa més, no pot ser que només sigui això, aviam si d'una vegada per totes abandona l'estilitzat thriller psicòpata i es dedica a desenvolupar els personatges i a descobrir-nos el que amaguen.

'Lo más profundo de un hombre es la piel', deia Josep Pla citant André Gide, i sembla que Almodóvar s'ho ha pres al peu de la lletra. S'inventa la història d'un home al que forcen a transformar-se en dona, i en cap moment es planteja reflexionar sobre aquest nou ésser, sobre què pensa, què sent, quina textura tindrà la seva ànima. La mà del manxec es deixa veure -en la mitòmana decoració del Cigarral o en el magistral homenatge a Pina Bausch de l'aspirada dels estrips- i els seus col·laboradors es fan sentir -imprescindible score d'Alberto Iglesias, exasperants i frenètics violins, el millor que li he sentit fins ara- però enlloc hi ha els sentiments Alice Munro que esperàvem, enlloc hi ha els personatges complexos amb drames interiors que va regalar-nos a Volver, Hable con ella o a la resta dels seus grans films. Aquí el manxec s'ha limitat a fer un exercici d'estil que l'acosta més al terror de Sitges que al que s'espera als festivals de gamma alta. Personatges plans i tirabuixons argumentals per artifici. Almodóvar ha preferit resseguir la pell enlloc d'aprofundir-hi.

Tragèdia, d'Àlex Rigola

2011-07-31T00:29:00.011+02:00

Fotografia de Josep Aznar

Sabeu els anuncis d'Anna de Codorniu? Sí home, aquells amb tot de gent guapa passant-s'ho la rehòstia bé, guapos i guapes que tot i no dir res saps perfectament que són barcelonins i parlen xava, guapos i guapes rient i fotent-se la farra del segle a base de cava -la coca mai es veu- engalants amb vestits de festa comprats al Corte Inglés, aquella mena d'elegància rància que només es troba a El Corte Inglés. Doncs una hora i quart d'anunci d'Anna de Codorniu: Aquesta és la Tragèdia amb la que Àlex Rigola ha acomiadat el Festival Grec d'aquest 2011.

I mira que el salt de Rigola a la dansa prometia, ja que per alguna cosa l'actual director teatral de la Biennale de Venècia és el millor creador d'imatges que hi ha al país: A la Tragèdia no hi ha faltat una escenografia hipnòtica i uns recursos cromàtics i sonors excel·lents. De fet qualsevol que en vegi fragments espigats al·lucinarà amb la potència visual de l'espectacle, però el que hi ha faltat és alguna cosa més profunda, l''ànima' d'aquesta Tragèdia, el discurs, la idea primigènia: Àlex Rigola ha estat un gran director teatral sempre que ha tingut alguna cosa per explicar-nos.

I sentint-ho molt, aquí no hi havia discurs més enllà d'un prometedor viatge accelerat inicial per les tragèdies gregues més mítiques, a l'estil de l'alliberament en fastforward de Prometeu que va regalar-nos Carme Portacelli en la inauguració del Grec passat. A les parts centrals, gent maca dalt de l'escenari ballant i passant-s'ho bé, sí, però falla el text -text? quin text?- falla la coreografia -que carvajaleja massa i empetiteix el muntatge- i fallen els ballarins. Per dir-ho en clau de Nietzsche, apol·líniament ha fallat un text dramàtic, i dionisíacament ha fallat un coreògraf solvent. El resultat final ha estat un desplegament desmesurat de creativitat -els retaules coreogràfics recreant fugaçment el 3 de maig de Goya o la Saigon Execution han estat brillants-, una acumulació d'idees i recursos escènics sense control que ha acabat transformant la nostra afable festa de Sant Gervasi en un deliri psicodèlic made in la Fura dels Baus.

Un tranvía llamado Deseo

2011-07-18T23:22:00.008+02:00

Hi ha adaptacions teatrals que ens descobreixen noves maneres de veure el món, d'entendre els personatges i les seves relacions, i llavors hi ha la resta, aquelles adaptacions que no aporten res ni a l'original, ni al gènere, ni al món de la interpretació. I aquí no parlo d'estripar els clàssics, de transgressió: entre les adaptacions perdurables, hi ha posades en escena ben convencionals que concentren tota la potència en les interpretacions i que destil·lades, potenciades o passades pel sedàs contemporani, acaben fent que aquell Shakespeare o aquella Medea brilli amb llum pròpia. Que te'n recordis, vaja, que d'això es tracta.

Aquest no és el cas del Tranvía llamado Deseo que aquest juliol està omplint el teatre Tivoli de Barcelona. L'adaptació que signa Mario Gas del clàssic de Tennessee Williams defuig d'intentar contemporaneïtzar el que explica o d'aproximar-s'hi amb voluntat d'excel·lència i es limita a rendir un tribut -fallit d'antuvi- a la interpretació mítica de Vivien Leigh i Marlon Brando. Tant és així que des de l'escenografia fins el treball d'actors, tot va encarat a recrear amb desfici l'univers i la tensió del film d'Elia Kazan, renunciant a explicar de manera pròpia el text original per inspirar-se, fotograma a fotograma, en el blockbuster de 1951.

Les interpretacions pequen d'aquesta mateixa homenatgitis, i només cal sentir parlar la Blanche du Bois de Vicky Peña per adonar-se del grau d'impostura vocal de l'actriu catalana. Sembla talment com si, enlloc d'inspirar-se en la dicció de la versió original de Kazan, Peña i la tropa de Mario Gas hagin optat per imitar directament l'accent i el to del doblatge franquista de l'època, tan sobreactuat i ridícul com una tarda de Cine de barrio. (Exemple ràpid, minut 0:35 del vídeo de sota, 'no imaginava que te encontraria en un sitio tan espantoso').

Allà on el Tennessee Williams de Rigola, la Gata sobre teulada de zinc calenta que va obrir la temporada passada del Lliure, apostava per repensar l'original amb una posada en escena nova, destinada a fer encara més explícit l'alt voltatge de la història, i s'optava per aprofundir en la relació paternofilial d'entre els drames que envoltaven la família, al Tramvia que signa Mario Gas li pesa massa l'adaptació cinematogràfica, fins el punt que l'esforç per ressuscitar Brando i Leigh eclipsa qualsevol temptativa de repensar res.

El centaure i l'animal

2011-07-15T11:54:00.008+02:00

Dansa Butō i cavalls. A priori una combinació tan extravagant com els darrers mashups de Jane Austen i zombis. Dues disciplines absolutament perifèriques que es troben en un dels espectacles més rars d'aquest Grec 2011.

A El centaure i l'animal, el mestre de la dansa butō Ko Murobushi i el domador new age Bartabas s'uneixen per crear una espècie de faula poètica sobre la decrepitud i les tensions de l'ànima humana. Aquesta eterna lluita interior -que per alguns s'allarga tota la vida- s'anirà expressant alternativament amb els lents espasmes guturals de la dansa butō, nascuda al Japó després d'Hiroshima i Nagasaki -accionisme vienès postLittle Boy i Fat Man- i a través de les poètiques coreografies a cavall del francès Bartabas.

Tot i l'aparent interès de l'espectacle i algunes escenes memorables, com el monòleg recitat per Mario Gas damunt un Bartabas cap de cavall (foto a dalt), la mitja hora de butō inicial es fa molt difícil de digerir, ja que una de les claus del gènere és el cos nu, que permet percebre cada petit espasme, i que aquí es perd totalment amb Ko Murobushi vestit d'occidental i amb la cara dins una bossa d'escombraries. En l'apartat eqüestre, els números dels cavalls francesos són 'esplèndids' en el mateix sentit que són 'esplèndides' les exhibicions de Jerez de la Frontera: 'Salto de obstáculos, doma vaquera, volteo, acoso y derribo, doma clásica, ponis, enganches y concurso completo'.

IT Dansa

2011-07-10T19:42:00.007+02:00

El convidat francès d'aquest Grec ha anat complint tots els tòpics que li temíem: Com a bon chovinista s'ha mostrat llepafils i esquerp, de vegades preciosista, de vegades pirotècnic, però en general més pa que fromage, i han hagut d'arribar els italians -Castellucci i Sieni- per acabar d'encendre els ànims i provocar a la concurrència.

A l'espera d'una revifalla francesa i dels darrers cartutxos del festival -el Rigola o el Godot de l'Ollé- dissabte van poder gaudir de les sempre agraïdes coreografies de IT Dansa, la companyia de l'Institut del Teatre, que aquest any ballaven tres impactants coreos dissenyades per primeres files mundials. L'espectacle el començava una trepidant i hipnòtica peça de Rafael Bonachela, possiblement el coreògraf català més influent del món i un gran desconegut a Barcelona (la darrera vegada que la seva companyia va trepitjar Catalunya va ser el febrer de 2010, actuant al Teatre Auditori de Granollers (?!), i no serà fins el novembre vinent que els podrem veure al Mercat de les Flors).

Més contundent encara va ser el duet In memoriam, una impressionant coreografia de Sidi Larbi Cherkaoui (la seva Babel va posar el Mercat dempeus l'abril passat) que comença recordant l'oscil·lar de les escultures de Juan Muñoz i que acaba amb ballarí i ballarina omplint l'escenari d'una estranya lluita sobrehumana, responent-se mútuament els estímuls com si fossin titella i titellaire, joguina i cervell alternativament. L'espectacle el va tancar una esgotadora peça de l'israelià Ohad Naharin (també va ser al Mercat aquest febrer) que va comptar amb la participació del públic.

S'ha de recomanar una vegada i una altra els IT Dansa perquè suposen una primera capbussada perfecta al món de la dansa contemporània. Tots aquells a qui, a priori, això de la dansa us tira enrere, faríeu bé d'acostar-vos al Teatre Grec l'any vinent i comprar aquest tast de coreografies breus i diverses signades pels grans noms del gènere. L'entrada és irrisòria i el preu que s'ha de pagar és reduït: només aguantar els aplaudiments, potser massa fans, de les iaies i les tietes dels ballarins.

Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu

2011-07-07T23:09:00.015+02:00

Günter Brus a la Universitat de Viena

Quatre apunts a propòsit de Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu, de Romeo Castellucci, fins dissabte al Teatre Lliure de Montjuïc.

1) El primer homínid ja cagava.
2) El 1961 Piero Manzoni envasa les seves celebrades llaunes de 'Merda d'artista'. En total són 90 llaunes amb 30 grams de la seva suposada merda a 31 dòlars cadascuna. L'última llauna venuda en subhasta va superar els 150.000 dòlars a Sotheby's l'any 2008.
3) També als 60, els accionismes vienesos van utilitzar la merda com a substància pictòrica, introduint la merda en l'art polític. Seguint a Guy Debord, que propugnava de 'realització' de l'art en la vida, i amb la voluntat de sacsejar la catatònica societat austríaca, tan còmplice com l'alemanya de l'holocaust, el sonat de Günter Brus realitza la seva polèmica acció 'Art i revolució' (Kunst und Revolution) el 1968 a la Universitat de Viena. Davant d'un auditori ple d'estudiants, es despulla, es talla el pit i una cuixa amb la navalla d'afaitar i orina dins un got. A continuació es veu la seva orina i s'unta el cos amb merda. Finalment es tomba damunt la bandera d'Àustria mentre es masturba i canta l'himne de la república. El sentencien a sis mesos de presó estricta i s'acaba exiliant a Alemanya.
4) A l'espectacle Sobre el concepte de rostre, en el Fill de Déu, Romeo Castellucci aprofita la merda -damunt l'escenari i vaporitzada contra el públic, per allò que entri per tots els sentits- per parlar de la mort i la decrepitud, en una antològic tour de force entre un ancià i el seu fill, corprenedor retaule de tendresa i patetisme, de renecs i de gemecs davant l'atenta mirada d'un Crist king size que observa, impassible, tot aquest descontrol rectal.

I ja que hem tractat el tema, no podia oblidar l'imprescindible blog 'Arte de mierda', que recull i presenta de manera molt clara desenes de veritats sobre l'art contemporani actual.

Le petit chaperon rouge

2011-07-03T23:25:00.005+02:00

Te l'han explicada mil vegades, la història de la caputxeta vermella: a l'escola, a la tele i fins i tot per adormir-te, quan eres al bressol i només menjaves i cagaves. És per això que, essent com ets el gran dramaturg Joël Pommerat, et planteges una adaptació del conte amb un enfocament radicalment original, que es diferenciï tant com pugui de la història de la caputxeta tal com la van popularitzar els germans Grimm. El resultat és Le petit chaperon rouge que el Grec 2011 ha portat al Mercat de les Flors.

Com que ets francès i trencador de mena decideixes, per començar, que la caputxa de la caputxeta no serà vermella: serà blanca. D'aquesta manera deixaràs ben clar que tu et desmarques de la tradició, com dient-li a l'espectador: 'No respecto res ni ningú: aquest sóc jo, el gran Joël Pommerat, aneu al tanto que esteu avisats'. També decideixes que la història tindrà un narrador que serà en tot moment dalt de l'escenari, i que et permetrà traslladar a l'espectador l'infinit catàleg de matisos i ocurrències que penses introduir a la història. A l'hora de la veritat seran més aviat poques, aquestes aportacions diferencials, perquè has dedicat les hores de gestació de l'obra a les vídeoprojeccions que acompanyaran el passeig pel bosc, i la història final serà ben bé la de sempre. Al final, el narrador no saps ben bé què hi fa, allà al mig, però l'actor que l'interpreta és bon jan i té família i fills, ja l'havies contractat i quedaria lleig fer-lo fora a aquestes alçades del projecte. Podria demandar-te i tot. Decideixes que explicarà la història com bonament pugui, encara que tot plegat alenteixi el conte en desmesura, afeixugant-lo i encarcarant-lo amb el to de lectura dramatitzada.

Com que al final no has estat capaç de capgirar la història de la caputxeta, ja que no se t'ha acudit res que millori un final amb el llop fent veuetes d'àvia i cruspint-se-la, optes per començar fort l'espectacle, i inicies el conte aprofundint en la relació freudiana entre la caputxeta i la seva mare, per demostrar de bon inici com n'ets de contemporani. Retrates la mare robòtica i guillada, víctima de l'alienació provocada pel turbocapitalisme de principis del segle XXI i totes aquestes històries que has llegit a Gilles Lipovetsky. El dia abans de l'estrena tens un malson on els espectadors ho troben tot massa obvi i t'esperen a la sortida per atonyinar-te. A mesura que passen les hores decideixes relativitzar-ho, només ha estat un somni, però per si de cas decideixes d'última hora carregar-te la il·luminació que tenies pensada. L'obra serà pràcticament a les fosques, i així tot serà més misteriós i suggeridor. Al final de l'espectacle la gent aplaudeix, res forassenyat, més aviat com s'aplaudeix a comarques les companyies de teatre amateur o els espectacles de titelles, però tu ho veus com un triomf, com un nou exemple magistral de la renovació del gènere, i et fregues les mans pensant en reptes encara més grossos.

________________
Le petit chaperon rouge, de Joël Pommerat. Al Mercat de les Flors del 2 al 4 de juliol.

Si voleu llegir una reescriptura veritablement trencadora del conte de la Caputxeta, llegiu la versió que en va fer James Finn Garner -traduïda per Quim Monzó- a Contes per a nens i nenes políticament correctes. Allà la caputxeta no és una nena, sinó una 'persona jove' que no dubta en travessar el bosc perillós com una manera de reafirmar 'la seva pròpia i incipient sexualitat', i que porta a l'àvia un berenar 'sense greixos i sense sal', no perquè estigui malalta, sinó 'com un homenatge al seu paper de matriarca sàvia i nodridora'.

Octopus, de Philippe Decouflé

2011-06-30T23:24:00.006+02:00

Diu la Viquipèdia que els pops són l'invertebrat més intel·ligent que hi ha, i prova d'això és la capacitat de mutació defensiva, que els permet canviar el color, l'opacitat i els reflexos de la pell, assolint tonalitats grogues, taronges, vermelles, marrons o negres per camuflar-se en l'entorn. Aquesta extrema adaptabilitat i la màgia exòtica dels seus moviments és el que hauria dut el francès Philippe Decouflé a batejar com a Octopus el seu darrer muntatge, l'espectacular cabaret multidisciplinar que es pot veure aquest cap de setmana al TNC.

Fidel al seu eclecticisme kitsch, Decouflé articula una revista de varietats ultramoderna, amb actuacions de tota mena encavalcant-se a ritme de videoclip. Vuit ballarins com els buit braços del cefalòpode, vuit retaules a escena i centenars d'idees brillants. Enjogassat i fugisser, el pop de Decouflé muta de gèneres musicals, del fado al rock dur, de Philip Glass a Yann Tiersen, tesitures d'home i de dona interpretades pel mateix polivalent cantant. També muten les disciplines artístiques i les sexualitats, amb atlètics ballarins guarnits amb lluentons o ballarines interpretant les dues cares d'un tango sensual. Referents de tota mena, Shiva, danses aràbigues, desfilades de moda o bacanals, a Octopus tot oscil·la i canvia, com tentacles impulsats per una originalitat incessant.

Octopus és també experimentació constant, barreja de tecnologia punta i precisió corporal. Als fascinants jocs visuals high tech que permeten que ballin panxes, cames o llengües cal afegir-hi hipnòtiques simetries i projeccions calidoscòpiques. Durant els noranta minuts de canya continua, l'espectador de l'Octopus no pot digerir el torrent d'idees que presenta aquest insòlit llibre de relats. Aquest cap de setmana el TNC és Las Vegas.

I am the wind, de Patrice Chéreau

2011-06-29T22:12:00.018+02:00

Al darrer número de la revista Hamlet s'hi pot llegir una una entrevista a Salvador Oliva, un dels nostres grans experts en Shakespeare, on el catedràtic es mostra molt crític amb el nivell actoral del país, principalment arran dels problemes d'elocució que arrosseguen els intèrprets catalans. Per Oliva, la credibilitat d'un actor rau en la manera de dir el text, i la incapacitat de comunicar com cal és, per ell, un dels principals defectes del nostre teatre. 'En una obra t'hi pots gastar tots els diners que vulguis, que si els intèrprets no són creïbles, a sobre l'escenari no hi passa res', insisteix Oliva. En aquesta línia, pel catedràtic de Filologia Catalana de la UdG els nostres intèrprets cometen un dels pitjors errors possibles quan aprenen a actuar inspirant-se en altres actors, enlloc d'intentar fugir dels referents i abraçar el màxim de registres possibles.

A l'extrem oposat d'aquest panorama -comptades excepcions a banda- caldria situar-hi la interpretació que el jove anglès Tom Brooke ens regala a I am the wind, el darrer treball teatral de Patrice Chéreau, acabat d'aterrar al Teatre Lliure de Montjuïc després de recollir ovacions desmesurades a Londres i París.

El text és radical, despullat, tant beckettià com el vent o les roques. La platja, dos joves i una barca. Un d'ells és la desolació personificada, una recreació de llibre dels mecanismes de l'angoixa. Totes les certeses li han desaparegut, i davalla angoixa avall per un espiral de dubtes i pensars irracionals. Està desorientat i contesta ràpidament, sense pensar, sí, potser és això que dius, potser sóc una roca, sí és això, sóc una roca, o més que una roca, sóc un mur de formigó, però no, no sóc un mur, cony, no sóc un mur, sóc lleuger, si en el fons sóc lleuger, lleuger com el vent, sí, sóc el vent, etcètera. Una hora de dubtes apocalíptics, La Carretera en versió aquàtica i sense el to paternofilial.

'Coneixeu algú que hagi estat deprimit?', explicava Patrice Chéreau a The Guardian. 'El contacte està prohibit, la comunicació amb ells és impossible. Viuen en un món tancat'. Pel protagonista d'I am the wind la raó i el sentit han empetitit tant com el forat d'una agulla, i naufraga en un mar d'interrogants, agafant-se desesperadament a qualsevol idea, encara que sigui equivocada. Però el naufragi de Tom Brooke és real, físic, interpretatiu. Sol enmig del mar, allunyat de qualsevol referent actoral, les paraules de Brooke es transformen en pedra o en vent i se'ns faran lleugueres com la brisa o sòlides com una paret. Una de les joies d'aquest Grec.

Imatges de Simon Annand

_________________
I am the Wind, dirigida per Patrice Chéreau, al Teatre Lliure de Montjuïc fins el 3 de juliol.

Solo Goldberg Improvisation

2011-06-26T22:50:00.007+02:00

Un dels dilemes més vigents de l'art contemporani és on ens durà l'actual onada de postproduccions, la manera com el teòric Nicolas Bourriaud descriu les pràctiques d'aquells artistes que creen exclusivament a partir d'altres obres existents, 'interpretant, reproduint, reexposant o utilitzant obres realitzades per altres o productes culturals disponibles'. El perill és evident: abolint la distància entre original i còpia es corre el risc de caure en un espiral d'endogàmia extintiva, vampiritzant els referents fins a l'esgotament, en un canibalisme cultural que ja va pronosticar, en l'àmbit literari, el crític Harold Bloom a L'angoixa de les influències.

Les variacions Goldberg són un d'aquests referents clàssics que, temporada a temporada, veiem reutilitzats, reexprimits i sobreexplotats en tota mena d'espectacles de cinema, teatre o dansa. La darrera d'aquestes 'aberracions Goldberg' que hem patit a Barcelona ha estat Solo Goldberg Improvisation, l'espectacle del coreògraf i ballarí italià Virgilio Sieni que s'ha pogut veure aquest diumenge al Teatre Lliure de Gràcia.

Només començar l'ària ja hem vist que la cosa aniria malament. El pianista intentava fer-ho dignament, però amb els primers compassos el ballarí ha començat a ennuegar-se: gesticulació estrambòtica, repeticions sense solta ni volta i moviments entre el ballet clàssic, la dansa contemporània i Chiquito de la Calzada. Fristro pecador, te da cuen, etcètera. Variació rere variació, Sieni ha anat fent crèixer el despropòsit, barrejant amb vigorositat envejable gestos quotidians, moviments paracoreogràfics i passes de la xarranca. Cap a la cinquena variació ja no tenies cap dubte que l'espectacle seria una prova de resistència, una mena de paròdia cruel damunt les variacions de Bach, rebentant un a un tots els significats i significants que pugui tenir la partitura original i enrient-se, sardònic, de totes les postproduccions que s'han fet i s'hi faran. Moviment a moviment Sieni anava fent créixer la incomoditat de la platea, que davant d'una actuació tan professional i a la vegada fora de lloc no sabia si es trobava davant d'una paròdia o d'alguna cosa més truculenta. Variació dotze, variació tretze, variació catorze, les Goldberg, que normalment es fan curtes, s'han transformat de la mà de Sieni en una presó, en un malson etern a mesura que, minut a minut, les despullava d'emoció i transcendència per convertir-les en un dansa macabra i agònica. El públic, hostatge, ja no sabia on mirar, i alguns tancaven els ulls per concentrar-se en Bach i fugir per uns instants de tanta crueltat. La rúbrica ha arribat al final, quan en l'enèsima volta de cargol ha fet sortir voluntaris d'entre el públic i s'ha dedicat a humiliar-los integrant-los en les coreografies, arrossegant-los per terra o colpejant-los en passar-los pel damunt. Però tot té un final, i la repetició de l'ària inicial suposava l'alliberament d'un rapte teatral que podria haver signat el mateix Andy Kaufman. En sortir, alguns espectadors es prometien una audició urgent de les Goldberg en la intimitat, amb la intenció de netejar-les de qualsevol rastre que hi hagi pogut deixar la dolenteria de Virgilio Sieni, el Leo Bassi de la dansa italiana.

Un mage en été

2011-06-25T23:24:00.020+02:00

Nietzsche jugant a golf.
Adorno imaginant-se Nietzsche jugant a golf.
L'actor francès Laurent Poitrenaux fent d'Adorno imaginant-se Nietzsche jugant a golf.

Com un predicador armat només amb la paraula, el francès Laurent Poitrenaux aconsegueix saturar el nostre cervell de centenars d'imatges potentíssimes, que s'alcen concepte a concepte damunt l'escenari buit. Però aquí no ens obliguen a comprar res, només hem de sobreviure al torrent de poesia. Abraçats a les seves paraules viatjarem dels romans a l'electropop, coneixerem reencarnació a reencarnació tota una família de carnissers o identificarem un a un tots els colors d'una capbussada estival. Verb rere verb, adjectiu rere adjectiu, el llarg monòleg d'Olivier Cadiot Un mage en éte esdevé una memorable reflexió sobre els mecanismes de la memòria i com construïm els records, il·lustrant-ho en primera persona amb un reguitzell d'imatges bastides del no-res.

Conscient que els habitants d'aquest segle carretegem sense adonar-nos-en una enciclopèdia de referents narratius i audiovisuals, Poitrenaux i companyia aconsegueixen traslladar-nos als anys cinquanta amb un sol efecte sonor o evocar tota una partie de campagne d'un filtre lumínic. Non Solum sense bellugar-se, Miguel Noguera ultrapoètic, Mage enmig del desert.

-Monsieur Adorno, deixi els llibres, és l'hora de la promenade!
- Jo? Passejar? Vostè s'imagina Nietzsche jugant a golf?

Voices

2011-06-19T23:36:00.004+02:00

Una de les sorpreses de la Biennal de Venècia d'aquest 2011 va ser el Lleó d'Or concedit ara fa uns dies al pavelló d'Alemanya, consagrat al culte del difunt artista Christoph Schlingensief. El polèmic vídeoartista polític, que va morir d'un càncer de pulmó l'agost de 2010, pensava transformar el pavelló com un temple dedicat l'ego, i la curadora Susanne Gaensheimer va portar fins a l'extrem els designis de Schlingensief, convertint-lo en un santuari pluridisciplinar amb projeccions de vídeos domèstics de la infància de l'artista, vitrines amb objectes personals i fotografies de tota mena que testimoniaven una vida.

Un oratori pagà semblant al de Schlingensief és el que ofereix Calixto Bieito a Voices, però si el de l'artista alemany era un cant a la vida, el de Bieito està dedicat a la mort: testimonis de suïcides, monòlegs de malalts de càncer o una entrevista dramatitzada a una enfermera de terminals s'alternen amb cantates de Bach i interpretacions en directe de clàssics del pop.

Són unes Voices molt allunyades del típic Bieito estripat: aquí no hi ha escopinades ni vòmits, no hi ha actors sobreactuant, molta menys suor, molta menys cridòria. Tampoc hi ha una línia argumental clara, ens trobem davant un oratori que encadena testimonis i documents de tota mena, fragments d'una fatalitat extrema que perfectament podrien signar un Fonollosa, un Houellebecq o un Guillem Simó. La tria de textos, irregular: Alguns allunyats, extraterrenals, d'altres que de tant sincers i pornogràfics glaçaven el cor. Fregant la sordidesa però doctorant-se en contenció, així és la coral de veus amb que Bieito ha volgut iniciar el seu comiat doble del Romea, d'on aquest estiu abandona la direcció artística després d'11 anys vinculat al grup Focus. La segona part d'aquest díptic de comiat serà amb Desaparecer, una adaptació de relats d'Edgar Allan Poe que es podrà veure al mateix teatre durant tot el mes de juliol.

La muntanya al teu voltant

2011-06-18T00:19:00.015+02:00

Perejaume és possiblement l'artista viu més interessant que ha donat aquesta terra, un dels nostres patrimonis nacionals. Allunyat dels performers i plafonistes que ara copen totes les subvencions, durant la seva carrera Perejaume ha conreat una obra que és tel·lúrica en el sentit més radical, ja que emana directament de la natura cap a nosaltres. A través de les seves imatges, les seves instal·lacions o els seus dibuixos, Perejaume ens corca deliberadament el pensament quotidià i l'empelta de sentit comú, de ruralitat, reintroduint l'essència del que veritablement som en la irrealitat urbana on vivim empresonats.

Recordo que al fantàstic 'homenot' que Toni Sala dedica a l'artista dins el llibre Comelade, Casasses, Perejaume s'explica que els habitants de Sant Pol de Mar ja no s'espanten si, buscant bolets o espàrrecs al mig del bosc, veuen passar entre els arbres un individu que travessa en un instant, fent quatre gambades a gran velocitat. És Perejaume, que puja i baixa del poble al seu mas tirant pel mig, camp a través, com ho faria un animal. Aquest contacte constant amb la natura el porta a escriure coses com "me'n vaig a collir paraules" o a realitzar intervencions directament a la muntanya, la majoria d'elles reflexionant sobre realitat i representació, significat i significant, com en els seus habituals jocs conceptuals amb pintura, pigments i marcs que veiem a continuació:

Que hagi estat precisament Perejaume l'encarregat de portar la natura al Festival Grec a través l'escenografia de l'espectacle inaugural d'aquest 2011 -La muntanya al teu voltant- és una veritable celebració, i més si als seus jocs conceptuals hi afegim una coreografia de Cesc Gelabert-Lydia Azzopardi i una partitura de Borja Ramos i Carles Santos.

De la muntanya a la sardana

“Torno a veure les muntanyes com homes que caminen. Jo ballava amb la muntanya de vallar. Profunda com el mar, traçava cercles, la muntanya lentament al meu voltant”. Aquest darrer vers del propi Perejaume -d'un poema de les Pagèsiques- és el punt de partida per bastir un homenatge a la nostra terra des d'una de les seves essències, la sardana. Sardanes que es ballaran damunt les últimes perejaumades: Per una banda la muntanya cartografiada, cotes topogràfiques que són representació i a la vegada realitat, espècie d'espai a la manera de Georges Perec, i per l'altra amb els sardanistes ballant damunt una enorme paleta del pintor, esdevenint pigment, simbòlic pinzell sucat Yves Klein que taca el llenç a cada punteig, a cada tirada, a cada pas curt o pas llarg.

Tot i que l'espectacle triga ben bé mitja hora a descloure's, amb la cobla picant pedra fins a extreure els sons del mateix Montjuïc, a mesura que passen els minuts la dansa comença a enfilar-se quan la tenora s'anima a refilar, i al final les coreografies amb ballarins professionals i aficionats sardanistes agafen una volada antològica.

El repte pel coreògraf també era conceptual: "Com estar entorn i al centre d'una muntanya? Com ser un abisme i una mirada?", es preguntava Cesc Gelabert al text introductori. Ho aconsegueix amb una dansa precisa, contundent. Sardana feta muntanya, dura com un roc. Pels catalans a l'amfiteatre, la màgia de veure una sardana rotunda damunt la partitura Hollywood de Carles Santos ha esdevingut un veritable xut de dignitat nacional, una imatge que va directa als grans moments de la història del Festival. Amb La muntanya al teu voltant, Perejaume, Gelabert i Santos han recuperat la sardana de l'oblit i el menyspreu i l'homologuen com una dansa de rabiosa contemporaneïtat.

Fotografies de l'espectacle de Ros Ribas

______________
La muntanya al teu voltant és l'espectacle inaugural del Festival Grec 2011. El 17 i 18 de juny al Teatre Grec.

Somewhere

2011-06-13T19:17:00.010+02:00

L'exasperant lentitud amb què determinades novetats cinematogràfiques arriben als cinemes d'aquest coi de país fa que, d'uns anys ençà, intenti reservar un vespre de cinema cada vegada que viatjo a l'estranger. És així com vaig veure Marie Antoinette fa la tira d'anys, i és així com vam veure Somewhere a primers de maig.

La quarta de Sofia Coppola és un retorn a la segona, un retorn a Lost in Translation. Una reescriptura. El protagonista d'aquesta és una simplificació d'aquell Bill Murray intraduïble, però aquí l'actor en crisi ni és irònic ni és nihilista, és molt menys que tot allò. El Bob Harris d'ara és més animal, va més perdut i tot és més instintiu, més essencial: Un triomfador a qui ni les dones ni l'alcohol alliberen d'un avorriment bestial. Hollywood devorant els seus fills, Sofia Coppola reexplicant la història de la seva vida, portant-la un pas més enllà. En aquest sentit, el retrat d'aquest actor que tenint-ho tot no té res de res s'aproxima més al naufragi sense diàlegs de Kurt Kobain que Gus Van Sant va recrear a Last Days que a les tardes de fastigueig al Starbucks i xerrera incontinent que, de manera clònica, va parint el cinema indie nordamericà.

A Somewhere no hi trobareu ni rastre d'aquell esteticisme minimal de videoclip transcendent, fixeu-vos com en aquest pla hem aconseguit la distorsió exacta dels neons entrant per la finestra del taxi, ni rastre d'aquells grisos tan Moulin de la Galette. Tampoc hi ha una Charlotte Johansson que ens faci passar la ressaca a base de paraules no dites i sospirs existencialistes. Somewhere no és res de tot això, Somewhere és extrema i despullada. Somewhere és tedi, Somewhere són set euros d'avorriment, Somewhere són exactament els cinc minuts de pla fix inicial veient el cony de protagonista cremant Ferrari somewhere enmig del desert, passant per davant de càmera un mil·lisegon i continuant el circuit fora de pla, fins a la següent passada, el minut següent, mentre sota el brogit del motor comença a sonar Love like a Sunset dels Phoenix.

Aquí tot és amateurisme volgut, American Apparel, la simplicitat espartana d'aquell qui sempre va de negre. Plans fixos eterns, càmeres que trontollen més que a l'ESCAC i unes interpretacions més properes al Dogma o a l'aneu tirant que ja us avisaré de l'Albert Serra que al paràmetres Hollywood habituals. Tot plegat molt avorrit i estimulant.

Un mes al camp

2011-02-24T00:28:00.003+01:00

És un text rus de 1849, dècades abans de Txèkov, el Vània o els cirerers, però se'l destaca una vegada i una altra amb un sol adjectiu: 'modernitat'. A priori res sembla indicar-ho: l'escenari és resclosit, ple dones amb faldilles i tocats i tardes llargues que no han ni començat. A tot això, afegiu-hi una partitura queca de'n Lluís Llach. Però al bon teatre res és el que sembla, i de mica en mica el text es desplega i en traiem l'entrellat: Un mes al camp no és un rus convencional.

A mesura que s'escalfen els sentiments hi ha un no sé què de tragèdia grega en tot plegat. Sílvia Bel, la millor mirada absent de Catalunya, és Natàlia Petrovna, una dona amb un home avorrit, un amant de sí però no i un rau-rau interior que s'escolta des de la platea. Natàlia bull, Natàlia vessa, Natàlia no sap ben bé què li passa. Damunt l'escenari arnat es respira un no sé què Ramon Casas, d'hivern velat, de coses que no es diran, però la història avança i l'amor florirà.

El Turguénev d'aquest any al Nacional ens demostra, amb una facilitat insultant, que els sentiments i l'amor no són patrimoni de William Shakespeare, per molts Otel·los o Romeus. Un mes al camp és teatre modern, cent vegades modern, això sí, sense res a veure amb els excessos del que ara en diem contemporani. Censurats a Rússia durant vint-i-cinc anys, els dubtes amorosos de la Natàlia llavors eren blasfems i ara són universals, però aquí cal afegir-hi les mil i una cares de l'amor que es poden veure al TNC, el veritable corpus del text. Amor infantil, amor impossible, amor avorrit i irreversible o l'insòlit amor ultrarealista, descollonant, que ens regala el doctor Ignati Ilitx -Carles Martínez- en una de les declaracions d'amor més antipoètiques que he viscut mai: 'Que per què ens hauríem de casar? Miri, em vaig fent gran i les cuineres em roben'.

Allà on Shakespeare explota la gelosia, Turguénev aposta per la humanitat. Davant l'engany, Turguénev no es deixa endur per la sang i busca el perdó, l'oblit, el relativitzar. Per l'espectacular Natàlia de Sílvia Bel i perquè és molt més barata que una sessió de teràpia, cal veure Un mes al camp per glopar una mica de sentit comú en aquests temps tan animals.

Fotografies de l'espectacle de David Ruano.

______________
Un mes al camp, d'Ivan Turguénev, es pot veure a la Sala Gran del TNC fins el 10 d'abril de 2011.

Symfonia Piesni Zalosnych

2011-02-22T01:10:00.009+01:00

Hi ha partitures clàssiques insuperables. Són insuperables unes bones Variacions Goldberg, i també és insuperable la Symfonia Piesni Zalosnych (Simfonia de les Lamentacions) de Henryk Górecki. Damunt d'aquesta base, el francès d’origen algerià Kader Attou i la seva companyia Acrrorap desplegaven la inoblidable coreografia que s'ha pogut veure aquest cap de setmana al Mercat de les Flors. L'espectacle era una veritable celebració de la dansa actual, l'escenificació de la trobada entre mons tan diversos com el hip hop, el breakdance o la dansa clàssica damunt el marc incomparable de la tercera de Gorécki.

La simfonia, per tant, com el llit que tot ho acull i tot ho permet, Gorécki com un núvol damunt el qual els passos contemporanis més tendres quedaven interromputs per braços robòtics o perfectes mecanitzats a quatre mans que semblaven sortir del cervell del propi compositor, pensats per ell. Figures d'una organicitat insòlita, com sorprenents arbres de mans o cossos reptant, com serps, cridats per la figura humana. Mai arrossegar-se havia tingut tanta potència. Plantejaments coreogràfics totalment nous per mi, que d'acord, no sóc un professional del tema però ja fa anys que em passejo pel Mercat. Damunt Gorécki, fins i tot les tombarelles o les coreografies Backstreet Boys arribaven a emocionar. Extraordinari. Tota la peça d'Attou és una reflexió sobre les maneres de relacionar-nos i, en concret, els mecanismes de transmissió. Hi veiem relacions d'engranatge, cadenes de muntatge humanitzades, però també el surar d'una medusa o l'estrany fluir i atreure's del mercuri en plasmació coreogràfica. O el sistema nerviós, espasmes que pateix un ballarí i es transmeten a tota la companyia a l'instant, com un acte reflex.

Vaig sortir de la Piesni Zalosnych dels Acrrorap sense paraules, conscient que acabava de veure un d'aquells espectacles que et fan jurar amor etern a la dansa. La propera vegada que ballen 'a prop' és el 25 de novembre a Narbona. Ja he apuntat la data.

fotografies de l'espectacle de Xavier Leoty

Black Swan

2011-02-19T17:51:00.020+01:00

Temporada d'Òscars és temporada de cinema, i aquest divendres ha caigut Black Swan (Cisne negro). Com a ferma candidata a emportar-se els premis grans -pel·lícula, director o actriu- n'esperàvem més, de l'última de l'Aronofsky. Jo vaig ser dels mesells que van aplaudir-li amb eufòria el Requiem for a dream, al·lucinat perdut amb unes quatre estacions de Clint Mansell que encara m'acompanyen de vegades, però amb el temps he hagut d'anar reconeixent que allò va ser un miratge: El paio ha anat fent més pel·lícules, i sentint-ho molt, totes elles han acabat essent tant pretensioses i enganyívoles com ho era la primera, π (Pi).

Amb el cigne negre ha passat el mateix, i això que el punt de partida era de nivell: un film sobre ballet, amb Natalie Portman de protagonista i la parella Txaikovski-Clint Mansell a la partitura. A la pràctica, la pel·lícula és un empatx de vergonya aliena, amb moments cap al final de 'fotem el camp d'aquí'. Enlloc d'intentar fer alguna cosa original, o almenys encarar el que serà un refregit amb honestedat, l'Aronofsky i companyia s'han dedicat a tornar a fer una pel·lícula mil vegades vista, la d'una ballarina que ha d'enfrontar-se a si mateixa per tal d'assolir el paper de la seva vida, però fent-nos veure que no es tracta de la història de sempre, fent-nos veure que es tracta d'una altra cosa ben diferent.

Com a bon trilero cinematogràfic que és, Aronofsky ha farcit el gat (per llebre) d'ombres d'altres gèneres, incisos arquetípics propis del terror psicològic, dels drames maternofilials o dels thrillers eròtics amb la voluntat de mantenir en l'espectador la idea que alguna cosa diferent ha de passar al final de tanta mandanga.

La protagonista té una mare fosca, per exemple, una dictadora soviètica, exballarina frustrada. Com un llamp, aquí s'hi entreveu un perfecte drama maternofilial, el camí que va de la dominació a l'emancipació, etcètera. Serà aquest, el toc diferent? Aconseguirà empeltar la història principal amb detalls de terror psicològic interessants? O el coreògraf de la companyia, Vicent Cassel, que d'una hora lluny sabem que serà un lligón empedernit. Només donarà el paper protagonista a la Portman si se la pot passar per la pedra, i aquí es dibuixa la típica història de seducció enverinada, que podria donar un tomb interessant a la història. No sé, que la Portman acabés essent una guarrota depravada, per exemple. Però res, aquest fil argumental també es desinfla i queda en un sí però no. Aronofsky apunta, apunta i apunta però no dispara mai i tot queda sempre en un no-res.

A la pràctica, per tant, el film agafa per estones color de terror psicològic i a estones de thriller eròtic, a estones d'esportivitat blanca i a estones d'horror stephenkingià, però els extrems s'acaben neutralitzant i el resultat és un deliri atabalador que suma zero per tots els cantons. Boniques escenes de dansa, excel·lent demi-plié de la Portman i poca més. Sensació que amb tant trencanous i tanta boleta ens han ben buidat la cartera.

10 milles per veure una bona armadura

2011-02-18T13:28:00.005+01:00

El fragment original d'on prové el títol del nou disc de Manel. Del Molt soroll per no res, de William Shakespeare:

Benedicte: Em meravella que un home, veient fins a quin punt un altre es converteix en un beneit quan fa que tots els seus actes estiguin al servei de l'amor, ell mateix, després d'haver-se rigut de les vanes follies dels altres, es converteixi, enamorant-se, en l'objecte de les seves pròpies burles. Claudio n'és un, d'aquests. Jo el vaig conèixer quan per ell no hi havia cap altra música que la del timbla i el pifre, i ara s'estima més el tamborí i la flauta dolça. El vaig conèixer quan hauria fet deu milles a peu per veure una bona armadura, i ara es passaria deu nits de vetlla dissenyant la forma d'una nova geca. Solia parlar senzill i anar al gra, com un home honest i com a bon soldat, i ara parla com un diccionari: fa servir unes paraules tan enrevessades que semblen plats estranys d'un banquet fantàstic. ¿M'hi podria convertir jo, en una cosa així, i veure les coses amb aquests ulls? No ho puc pas dir, però em sembla que no. No puc pas jurar que l'amor no em converteixi mai en una ostra; sí que juro que mentre no em converteixi en una ostra no em farà ser tan beneit. Si una dona és bonica, jo tranquil. Si una altra és assenyada, jo tranquil. Si una altra és virtuosa, jo tranquil; però fins que totes les gràcies no es trobin en una de sola, cap dona no obtindrà la meva gràcia. Rica, ho haurà de ser, això sí; intel·ligent també, o si no res de res; virtuosa, o no m'hi jugo els diners; bonica o no me la miraria mai; dolça, o no voldré que se m'acosti; noble, o no en donaria ni cinc; que tingui una bona conversa, una excel·lent educació musical, i els cabells, que siguin del color que Déu vulgui.

Ah! El Príncep i monsieur amour! M'amagaré entre les branques.

Celebració, de Harold Pinter

2011-02-13T16:55:00.007+01:00

Nit de divendres al Lliure de Gràcia, Celebració de Harold Pinter adaptada per Lluís Pasqual. Només entrar al teatre, sobten els autocars d'avis que omplen les grades, una claca de geriàtric habitual al TNC, el Borràs o al Paral·lel, però poc pròpia del Lliure, una sala que naixia, recordem-ho, per esdevenir un 'revulsiu ètic i estètic'. Mentre ens asseiem, a l'escenari els personatges ja sopen. Són dues parelles de classe alta que enraonen -nosaltres encara no els sentim- davant d'un Miró imponent. Són a un restaurant de luxe, sopen. Ells són rics, potser assessors, potser especuladors o camells, tant li fa. Elles són les seves dones, rosses i atractives, el complement imprescindible de tot home que vulgui aparentar respectabilitat. Al voltant de la taula, però, la conversa els situa a tots d'igual a igual, i a partir d'aquí les discussions i les ganivetades aniran en augment, amb l'alcohol i les drogues atiant encara més un corrosiu còctel que abrasarà totes les contencions i normes que sostenen la vida en societat.

Celebració, per tant, com el típic sopar calent que hem vist mil vegades: dards enverinats als entrants, confessions inaguantables en segon terme i, per postres, una pau velada en desfilar cap al llit, a aguantar-nos els uns als altres com fèiem fins aquesta nit. El text no és gran cosa però funciona, no hi ha ni una frase cèlebre d'aquelles d'anotar o de recordar camí de casa, però el drama avança, l'espectacle s'intensifica i les interpretacions sostenen un Pinter matusser i funcional, pel boc gros, de pastisseria industrial. Un Lliure de Poliorama. Sort del repartiment de primera, que aconsegueix que esclafim de riure amb el comentari més banal: Si no hagués estat per la Segura, en Farelo o en Bosch, la funció hagués estat un mar de roncs.

_________________

La Celebració de Harold Pinter es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia fins el 27 de febrer.

True Grit (Valor de ley)

2011-02-13T01:01:00.008+01:00

Ja fa molts anys que el western no és un gènere viu. No em posaré ara a remenar entre centenars d'assajos cinematogràfics sobre el tema, però avui en dia si hi ha westerns a les pantalles és principalment gràcies als homenatges i, sobretot, a les relectures. la societat nordamericana ja no necessita d'una mitologia per poder-se explicar: n'hi ha prou amb els malls, els Simpson o la Guerra de l'Iraq. La desertització del gènere ha portat, per contra, tota una sèrie de relectures que el fan més interessant encara que els sermons de John Ford i companyia. Ara hi ha westerns a l'espai -Star Wars-, westerns profunds i on no hi passa massa res -Unforgiven- Westerns abstractes -Dead man-, westerns femenins -The Quick and the Dead- i fins i tot westerns homosexuals com Brokeback Mountain.

A True Grit (Valor de ley) els Coen s'apunten a aquesta interminable llista d'homenatges, i en la línia dels westerns d'humor més clàssics -Maverick o Lightning Jack Kane- creen un estil de western propi, el western Coen. El remake tornarà a ser una venjança, però com al film original la protagonista serà una nena de catorze anys, amb els replantejaments de llenguatge cinematogràfic que això comporta. Hi haurà caçarecompenses infalibles, però a la vegada seran borratxos, cavalcaran beguts bona part de la història i tindran seriosos problemes per muntar i desmuntar del cavall. I entremig, vagarejant per terra de ningú hi trobarem traficants de cadàvers, dentistes ambulants i inquietants imitadors d'animals, la versió western de la insòlita fauna que pobla qualsevol univers coenià. Per acabar-ho d'adobar i com ja passava en les seves darreres produccions, tothom a la peli té problemes odontològics, agreujant la dificultat d'entendre la versió original i reblant encara més el caire surreal que acaba tenint tot allò que toquen aquest parell.

The Fighter

2011-02-10T00:50:00.008+01:00

Que per què cal veure The Fighter? Cal veure The Fighter per al·lucinar i esbalair-se davant l'exbojeador ionqui que interpreta Christian Bale. Cal veure The Fighter per comprovar com, des de la primera escena, Christian Bale Oscar®assegurat es menja Mark Wahlberg i Melissa Leo i la molt digna Amy Adams i tota el cony de família nombrosa i transforma la història d'un boxejador actual en la història d'un exbojeador ionqui absolutament inoblidable. Cal acostar-se als Icària i apostar per The Fighter per veure com una pel·lícula aparentment de competició o d'esport pot convertir-se en una crítica despietada de les tiranies familiars, amb rotundes escenes de sofà destrossat i fumadero de crack gravades d'una manera tan despietada que farien plorar Ken Loach. En definitiva, cal veure The Fighter pel Christian Bale cara xuclada, mirada alienada i tu ves parlant que ni t'entenc, i també cal veure The Fighter per la conversa final entre Bale i la nòvia d'ell, un dels millors avantfinals que recordo a la llista d'avantfinals memorables.

Tres aproximacions artístiques a la mort (a partir d'Ivan Ílitx)

2011-02-08T14:49:00.002+01:00

[Tres apunts artístics sobre la mort motivats per l'estrena de La mort d'Ivan Ílitx a la Biblioteca de Catalunya.]

La mort és potser el fenomen més complicat de tractar, tant a nivell íntim com a través de l'art. La impotència davant la pèrdua d'algú proper -si és estimat la cosa encara és més terrible- i la incapacitat de posar en paraules i en definitiva, de reflexionar sobre aquest fet és una de les constants a la història de la humanitat, aguditzada d'ençà que vivim dins l'accelerador de partícules de la vida contemporània. Qui no ha anat a un enterro i s'ha sentit incòmode i inútil en no saber què dir? O en saber que les paraules i els conceptes sempre seran insignificants davant el decés?

Mark Rothko

Des d'Altamira, l'art ha afrontat la mort de moltes maneres, però no ha estat fins que l'aproximació ha estat lateral o tangencial que s'han aconseguit despertar emocions veritables als espectadors. Sempre hi ha la possibilitat de mostrar sang o violència explícita, però pocs quadres descriuen tant bé la mort com els Rothkos de mesos abans del suïcidi del pintor, d'una foscor profunda, totalitària, de negra nit. El dramaturg John Logan retratava amb precisió la preocupació de Mark Rothko per la mort a l'obra de teatre Red, representada a Londres i Nova York l'any passat i on Alfred Molina interpretava el pintor en l'elaboració dels murals Seagram. 'Només temo una cosa a la vida, amic -diu el seu Rothko a l'ajudant- un dia el negre es menjarà el vermell'.

Mark Rothko, Black Grey, 1968-69

Mark Rothko, Untitled, 1969, John and Mary Pappajohn, Des Moines, Iowa

Sophie Calle

També resulta colpidora l'aproximació a la mort, en aquest cas a la mort de la mare, que va presentar l'artista francesa Sophie Calle aquest 2010 al Palais de Tokyo de París. Anomenada Rachel, Monique i mil noms més, la mare de Calle era una dona amb caràcter a qui agradava fer-se notar, i en aquest sentit sempre havia retret a la filla fotògrafa que no li dediqués una sessió. La sèrie arriba quan arriba la mort, i Sophie Calle orquestra a l'immens soterrani del Palais una imponent elegia a la mare, amb peces de tot tipus essent retalls d'una mateixa desaparició. I com sempre en Sophie Calle, els detalls íntims i personals són els que arriben més endins, els que fan més mal. Una gravació de la mare agonitzant projectada en loop, mantenint-la infinitament viva, respirant dificultosa per sempre més al llindar entre la vida i la mort. O mitja dotzena de làpides amb la inscripció 'mare' que glacen el cor.

Làpides per les mares però també per les malalties, malalties que han transformat les persones, persones que s'han transformat en malalties, i durant tota la mostra una paraula, cinc lletres repetint-se, 'Souci' (de 'Pas de souci', no et preocupis), la darrera paraula de la mare feta presència, feta escultura, feta projecció.

Com sempre, art a partir dels més propers, d'aquells qui tenim més a prop i també com sempre, art a partir de l'intrusisme, de la intimitat revelada. En aquest sentit, l'obra clau de Rachel, Monique és el retrat de la mare a la tomba i la colpidora llista de records i pertinences que l'acompanyen: 'La pila de caramelets que sempre devorava', 'el seu primer volum de La recerca del temps perdut de Proust, que recitava de memòria quan en tenia l'oportunitat', 'el seu mocador de seda Christian Lacroix', 'dues postals de Marilyn Monroe i Ava Gardner, a les que imitava davant d'estranys', 'les sonates per piano i violí de Mozart KV 376, KV 377, KV 359 i KV 360, perquè al final ja no escoltava res més'... En fi, una enumeració lacrimògena total.

(cliqueu per ampliar la llista)

Christian Boltanski

En la línia de Sophie Calle però sense l'intrusisme ni el voyeurisme íntim d'aquesta, les instal·lacions del també francès Christian Boltanski són, al meu entendre, l'altra gran referent contemporani respecte a la mort. Fotografies velles, roba o objectes personals perduts i abandonats que amb Boltanski tornen a cobrar vida com relíquies, com testimonis del passat i dels seus propietaris.

Fill d'un jueu ingressat als camps i, en conseqüència -i encara que en defugi- hereu d'Auschwitz i la museografia de l'horror, Boltanski explora la relació que hi ha entre l'objecte perenne i el subjecte que n'era propietari i que, perquè ha mort o se n'ha desvinculat, ha desaparegut però, simbòlicament, encara roman. A partir d'àlbums de família o retrats qualsevols, trobats en encants d'arreu del món -"al meu treball no hi ha res personal"- Boltanski crea enormes murals de cares familiars que parlen de nosaltres, enormes murals que no diuen res però que no podem deixar d'omplir de significat.

La serie Les Suisses morts, per exemple. Durant anys, Boltanski es fa enviar les necrològiques de Le Nouvelliste de Valais amb les fotografies d'aquells ciutadans que han mort la darrera setmana. El resultat és un mural amb gent de totes les edats, nens, joves, gent gran, i veure'l és veure'ns davant nosaltres mateixos, mirar cara a cara la nostra pròpia mort. Tot i que analitzant-ho amb rigor, el que veiem no és la mort, sinó els rastres de la vida que deixem un cop morts i totes les reflexions vinculades a la immortalitat de la fotografia que feia Susan Sontag al seu On photography.

Les seves instal·lacions amb roba encara ens remeten més a l'Holocaust, tot i que Boltanski s'esforça a remarcar-nos que l'objecte d'estudi, almenys en un primer nivell, són els objectes i la relació que establim amb ells: 'Som una civilització obsessionada per l'objecte. A l'Àfrica no els obsessiona preservar una màscara del segle XVI, allà si es fa servir es guarda i sinó no'. 'Jo mai parlo directament de l'Holocaust -afegeix- la gent sempre s'hi refereix, en canvi els nens ho troben divertit, això de trobar-se tanta roba que es podrien emprovar...'. Tot i els esforços per allunyar-se de la persecució jueva, el cert és que damunt l'obra de Boltanski plana una massacre tan sistematitzada i arbitrària com ho són els seus murals. En aquest sentit, la crítica argumenta que, davant la impossibilitat de fer art després d'Auschwitz que pontificava Adorno, Boltanski s'aixoplugaria sota la rèplica de Lyotard: 'Tots som jueus després de l'Holocaust'.

Hereafter (Más allá de la vida)

2011-02-07T14:34:00.000+01:00

Si reflexionar sobre el morir ja costa, intentar aproximar-se al què hi ha després de la mort sense caure en cristos i estampes encara resulta més complicat. I això és el que s'ha proposat fer Clint Eastwood a Hereafter (Más allá de la vida), l'últim capítol d'aquesta esplèndida tardor daurada que està tenint com a director.

Què passa quan morim? Anem a alguna banda? Hi ha alguna cosa després de dinyar-la? Els que ja no hi són, romanen en algun univers paral·lel? Aquestes preguntes que ens hem fet tots -i que sustenten un cúmul inacabable de sectes i religions- són el que articulen Hereafter. I amb mà de ferro, Eastwood aconsegueix transitar per aquesta relliscosa pista de gel -el més enllà- sense ni una sola relliscada cap a la banalitat o l'esoterisme.

Suposo que la proximitat de la mort -Eastwood ja en té vuitanta- ha abocat el director nordamericà cap aquesta mena de reflexions, que aquí són tractades amb franquesa, sense dogmatismes ni falses dreceres o pantans emocionals, i sense amagar que sovint hi ha coses que se'ns escapen: Molt europeu tot plegat. També cal veure la nova d'Eastwood per gaudir, un cop més, de la mestria habitual: Els minuts inicials del film, per exemple, són una lliçó de cinema total, narrativa majúscula des de l'austeritat, l'enèsim regal fílmic que l'avi ens deixa per la posteritat.

____________________
I sí, el final és d'hòstia, banal i estupiditzant, però Hollywood sempre ha estat això, reduir-ho tot als cervells dels americans.

A l'entorn de La mort d'Ivan Ílitx

2011-02-06T12:32:00.003+01:00

No puc estar-me de publicar el text A l'entorn de La mort d'Ivan Ílitx de Marc Antoni Broggi, president de la Societat Catalana de Bioètica i president del Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Germans Trias i Pujol, que adjunta la companyia La Perla 29 en el seu dossier de premsa, i que permet entendre amb més claredat la proximitat del text de Tolstoi amb la mort, tal com la viuen milers de malalts encara ara.

La mort d’Ivan Ilitx és la crònica de la fi de la vida d’un jutge mediocre i ambiciós, que viu atrapat en l’ambient mesquí i poc humanitzat que ell mateix ha anat construint al seu voltant. Però en realitat, el text de Tolstoi és també altres coses. És un viatge interior a través de les vivències d’un home - com podria ser qualsevol de nosaltres - que constata, perplex, que no està preparat per assumir la mort que s’acosta de forma inesperada.

Anem sentint la veu de Tolstoi fent el paper de narrador: directa, racional, dolça i segura, com apunta Harold Bloom. I lentament, va emergint la veu torbadora del propi Ivan, primer íntima i reflexiva, després cada cop més ronca i desesperada. Una de les riqueses del relat és aquesta dualitat: per una banda, tenim un distanciament realista i lúcid (brechtià, diríeu en teatre?) del narrador, i per altra banda, hi ha també una interpel·lació frontal i molt propera (shakespeariana?) del personatge. Reflexió i passió a la vegada. Aquest fet convida als lectors, o oients, a una doble mirada: clarivident sobre allò que passa, i compassiva, sobre com ho passa. Comprensió i compassió al mateix temps.

La lliçó exemplar i difícil d’igualar que ens brinda aquesta obra és la de mostrar-nos, amb realisme i amb una intensitat creixent, les dificultats i necessitats que afloren al final de la vida. Primer, el progressiu i tortuós camí mental d’Ivan fins a fer-se càrrec de la situació inexorable. Després, la difícil familiarització amb el dolor, temut i que fa estar sempre a l’aguait. Molt especialment, ens mostra el turment que representa el mur de silenci edificat al seu voltant que l’impedeix tota comunicació sobre el que en aquell moment li interessa: que no vulguin reconèixer el que tots saben i ell també sap sobre la seva situació, obligant-lo a prendre part en la mentida, una mentida que pot acabar reduint l’acte solemne i terrible de la seva mort al nivell de les visites, les cortines i l’esturió de l’àpat. Així és com acaba patint rodejat dels seus una angoixant solitud. Només la sol·licitud del criat Gueràssim la podrà mitigar; perquè aquest té l’empatia i l’enteresa en brindar-li la companyia atenta, tranquil·la i càlida que tant necessita, lluny de les turbulències familiars.

Tolstoi té a més l’encert de no oblidar-se d’una necessitat imprescindible a tot moribund: la reconciliació amb sí mateix, a la que Ivan arriba després del naufragi que li representa valorar que la seva vida ha estat equivocada. Finalment, es pot perdonar d’aquest pecat i morir bé; fins i tot ho fa atent a molestar el menys possible als que abans creia odiar. Tot aquest treball intern dificultós i pacient del jutge Ivan el seguim pas a pas amb la mirada bifocal que dèiem, i que veiem que és la que precisa qui vulgui acostar-se a una situació així i poder ajudar: comprenent i sentint també.

Avui, en que veiem tantes morts violentes, distants i anònimes a la televisió de casa cada dia, i que redueixen la mort aquest fet “solemne i terrible”, a la banalitat, resulta en canvi enriquidor intel·lectualment i moralment poder tornar a visitar aquesta petita joia intimista, honesta i commovedora de Lev Tolstoi.

Marc Antoni Broggi - President de la Societat Catalana de Bioètica i Comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Germans Trias i Pujol.

La mort d'Ivan Ílitx

2011-02-04T18:21:00.011+01:00

Ivan Ílitx s'està morint. Sap que s'està morint i no pot fer-hi res, no hi ha remei per molt que xerrin els metges, per ferro que treguin els parents. Primer només era un dolor atroç sota un ronyó, un dolor sobtat, molest i constant, acompanyat d'un misteriós mal gust de boca, però a mesura que passen els dies se n'adona que no hi ha res a fer, que l'agonia només va en augment.

En un dels seus textos més breus i a la vegada més intensos, un Lev Tolstoi tornant de Guerra i Pau reflexiona sobre la mort tot resseguint el declivi del buròcrata Ivan Ílitx, que veu truncada la seva vida mediocre i qualsevol per una malaltia desconeguda. Des de la irrupció d'aquest mal acompanyarem Ílitx fins a l'extinció, en una davallada que passarà pel rebuig, la desesperació i la follia fins a desaparèixer enmig d'una agra i tènue resignació.

No entenem la mort, la defugim. La família no vol ni sentir-ne parlar, pels propers al malalt el patiment inexorable esdevé una realitat incòmode que és millor ignorar. Els metges -immortalitzats en la veu murri i sàvia del centenari doctor Moisès Broggi- aniran anant i venint amb tot un seguit d'indicacions contradictòries, deshumanitzades, tant és el colon com podria ser un pulmó. I per acabar-ho d'adobar, nosaltres mateixos tampoc estem preparats per entomar-la quan arriba, ja que encarem la vida fugint-ne, rebutjant-la.

La mort d'Ivan Ílitx com la descripció serena i valenta d'un últim viatge que comença allà on s'aturen la majoria dels escriptors: Tolstoi s'aventurarà més enllà, mirarà la mort a la cara i tindrà l'esma d'anotar i revelar les reflexions i els sentiments que omplen la gran el·lipsi literària que sempre va des d'un 'es va posar malalt' fins a l'immediat 'i finalment es va morir'.

I si el text és cabdal, l'adaptació que en fa Oriol Broggi també és de referència. L'austeritat que caracteritza les produccions de La Perla lliga perfectament amb el viatge al més enllà eteri i mental que intenta descriure Tolstoi. Tant és si el sofà era rosa o vermell, Ivan Ílitx està morint. Cinc anys enrere a la Sala Beckett i ara en un auster racó dels baixos de la Biblioteca, l'agonia vital del protagonista esdevé dolor físic, palpable i real amb l'esplèndida interpretació a tres veus d'Òscar Muñoz, Pilar Pla i Jacob Torres. No cal res més, tres veus anant i venint, del text a l'horror, alternant-se i oscil·lant entre el monòleg i la desesperació. Tolstoi n'estaria encantat... si no hagués mort.

La mort d'Ivan Ílitx de Leo Tolstoi, en una adaptació d'Oriol Broggi per La Perla 29. Fins el 6 de març a la Biblioteca de Catalunya.

Relacionats amb aquesta reestrena de La Perla, també podeu llegir el text A l'entorn de La mort d'Ivan Ílitx, de Marc Antoni Broggi, president de la Societat Catalana de Bioètica, així com la crítica que he dedicat a Hereafter i les Tres aproximacions artístiques a la mort dedicades a Mark Rothko, Sophie Calle i Christian Boltanski.

El quadern gris

2011-01-27T22:16:00.008+01:00

Reposició d'El quadern gris al teatre Romea. L'espectacle, una mena de lectura dramatitzada d'alguns passatges de l'històric dietari de Josep Pla a cura de Joan Ollé, va presentar-se sense pena ni glòria al festival Grec del 2009, coincidint amb els 90 anys dels fets que narra el dietari, reescrit i publicat per Pla els anys seixanta i des de llavors, insuperable Himàlaia del dietarisme català. Ens acostem a la reestrena, que arrenca deu minuts tard. A l'escenari, Montserrat Carulla fent de Montserrat Carulla i el paper de Josep Pla dividit entre Ivan Benet, que l'interpreta de jove, i Joan Anguera, que l'interpreta de vell, amb la boina inclosa.

"Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat", arrenca el jove Pla amb l'emocionant inici d'El quadern gris, però ho explica com aquell qui llegeix, com aquell qui respon un examen, sense entendre-ho, sense sentir-ho, mirant el públic. No es belluga, no interpreta, no ens eriça un pèl. Amb una sola frase comença i acaba tot.

La majúscula decepció d'aquest inici al Romea va transportar-me a l'instant al Teatre Lliure: 'La primera vez que Jean-Claude Pelletier leyó a Benno von Archimboldi fue en la Navidad de 1980, en París, en donde cursaba estudios universitarios de literatura alemana, a la edad de diecinueve años'. L'inici del 2666 de Rigola i Ley havia de resoldre el mateix problema, dramatitzar un text literari mític, però ho aconseguia, i de quina manera: des de la primera frase de La parte de los críticos sabies que estaves davant un espectacle important, davant d'una piràmide majúscula. S'aconseguia transformar una narració en prosa, escrita per ser llegida, en una veritable joia de la dramatúrgia. Alquímia.

Al quadern de Joan Ollé no hi ha alquímia enlloc: quan acaba Benet arrenca Carulla, quan acaba Carulla li toca a Anguera i així tot 1919 i 1920, una successió interminable de passatges i passatges que això sí, són bonics i estan ben triats: Xènius, Verdaguer, Carner -esquivant la part dels carnerians, que sempre fa mal- o la diabòlica mania d'escriure.

Benet, Anguera i Carulla es van repartint els fragments, i és aquesta última la que els recita amb més gràcia, de manera més natural, amb més ànima. Tot i això, a Carulla li toca recitar les parts més blanques; els textos més juganers o més sòrdids -i n'hi ha a carretades al dietari de Pla- recauen sempre en Anguera, que no aconsegueix humanitzar-los ni a base de fer ganyotes. Sentint-ho molt, Anguera articula una espècie d'autòmat vestit de Josep Pla, però sota la boina i l'americana negra no hi ha ni rastre de la picardia del murri de Palafrugell, no hi ha ni un bri del parlar, del pensar o del riure del Pla original. Un Pla totalment pla -perdoneu el vulgar joc de paraules-, aquesta és la decebedora aportació d'Anguera a l'espectacle. Alguns diran que Ollé només pretenia fer una lectura dramatitzada de l'obra: Haver contractat Lluís Soler o Carles Canut, que sense la necessitat d'embotir-se la boina, haguessin llegit El quadern amb molta més trempera.

Les reaccions del públic em donen la raó: Les tríades d'adjectius planians que brillen damunt el paper aquí ennueguen la concurrència, i els millors moments de l'espectacle són quan els tres actors callen i, pels altaveus de la sala, escoltem el Josep Pla veritable respondre les preguntes de Joaquín Soler Serrano. A l'espera d'una dramatúrgia a l'alçada del dietari, us deixo amb la totalitat d'aquella entrevista mítica amb el Pla més autèntic, que us farà molt més profit:

Sobre Ferran Adrià

2011-01-25T23:08:00.004+01:00

Ha coincidit amb la presentació del nou projecte pel 2014, però la veritat és que ja fa dies que vaig endur-me els devedés ElBulli, historia de un sueño de la biblioteca sense pensar que Ferran Adrià tornaria a ser trending topic aquesta setmana.

Tot i la polèmica, tancar el restaurant era el pas lògic, esperable. Adrià fa molt temps que ha deixat de cuinar pels clients i ha passat a cuinar, o millor dit, a fer recerca culinària, per a tothom, pel planeta. Al principi encara competia amb la resta de restaurants, però des de finals dels noranta l'únic rival a batre per l'equip d'ElBulli són ells mateixos i els límits conceptuals i tecnològics de la gastronomia del moment.

Fa molts anys que ElBulli, tot i rebre clients, ha deixat de ser un restaurant convencional i era molt més a prop d'una universitat o d'un centre de recerca. Per Adrià, mostrar les creacions als pocs afortunats que s'hi podien acostar ha anat esdevenint cada vegada més molest i secundari, ja que implicava perdre molts mesos l'any i moltes energies a 'repetir plats' i oferir-los al públic, cosa normal per un restaurador però feixuga si només t'interessa crear.

De cuina moderna a revolució conceptual

El documental retrata perfectament aquest moment, el moment on Adrià va deixar de fer cuina i va centrar-se en innovar. També retrata com, de cop, la majoria de comensals van quedar-se a mig camí, incapaços d'entendre el joc que plantejava Adrià, el que significava la seva cuina en termes de progrés científic i de revolució conceptual. Ja no es tracta d'anar més una mica més enllà, de pulir una mica més la gastronomia clàssica, de cop la consigna única passa a ser 'avançar' i tant se val si el públic queda enrere. Ho explica l'exdirector de la Tate Modern Vicent Todolí al documental: 'Adrià allibera la cuina de la necessitat de nutrició i la converteix en una expressió individual', una expressió que per Todolí és artística. Ho reafirma també Vicent Nocé, de Liberátion: 'Era la primera vegada que la cuina es desvinculava del plaer físic i passava a ser un plaer intel·lectual'.

'A partir d'aquell moment, que el gust sigui més o menys desagradable al paladar és el de menys. El gust no era important, allò important era que estàvem provant una idea, un concepte', insistia el marxant d'art Antonio Sabatés. Tant és si ens agrada o no, el que mengem a ElBulli, la proposta que ens fa Adrià, ha deixat de ser culinària i és purament intel·lectual.

En aquest sentit, veient el documental he gaudit com un camell resseguint el viatge conceptual de la companyia d'Adrià. Alguna cosa s'ha trencat dins meu respecte a la imatge que tenia del cuiner de l'Hospitalet, un personatge deliberadament reduït i simplificat pels mitjans espanyols, que l'han empetitit fins a la mida mental de les seves audiències.

El dubte sistemàtic com a mètode, com a finalitat

Els vint anys d'evolució culinària que retrata ElBulli, Historia de un sueño permeten veure el procés mental des del 'ostres, podríem fer-ho, podríem deixar de fer els plats de sempre i dedicar-nos a innovar' fins aquest 'ens ho creiem i anem a totes: Tirem la casa per la finestra' final. De mica en mica, neix en Adrià i el seu equip la preocupació i necessitat de crear i de fomentar aquesta creativitat, perseguint les condicions idònies per fer-ho: primers laboratoris, primers viatges de descoberta, primers contactes amb el món industrial.

Del documental m'ha encantat veure com funciona el cervell d'Adrià: l'aproximació científica que té la seva manera de pensar, el dubte permanent i metòdic i una curiositat universal: 'El gust és el sentit més utilitzat al menjar, però per què no fer que el comensal utilitzi tots els sentits quan menja?'. 'El menjar s'ha servit sempre de la mateixa manera, com podríem millorar-ho?' o 'l'ordre de l'àpat sempre ha estat el mateix, pensem què podríem fer-hi', i la solució és la sofisticació dels entrants, amb còctels i snacks o els avantpostres per marcar que comencem a acabar.

Replantejar la disciplina de dalt a baix

Passar de servir 3 plats a 40 en un sol àpat obliga a replantejar-se la logística de la sala, els nous postres obliguen a dissenyar nous coberts i vaixelles per servir-los i la necessitat de liofilitzar o esferificar ens porta a inventar nous aparells, a endinsar-se en el món del disseny industrial per inventar artilugis nous, com la caviarera, que en un futur podrien entrar a moltes cuines.

Un exemple: 1998, a Ferran Adrià se li ha posat entre celles que vol aconseguir crear una gelatina calenta. El seu equip de recerca comença a preguntar-se i investigar, i topen amb una modalitat d'algues típica dels restaurants xinos que, en una sopa calenta, aconsegueix aguantar sense desfer-se. En visiten uns quants, de xinos, i alguns de japonesos, i la identifiquen com l'alga Agar-Agar. Busquen on la venen i en compren en quantitats industrials i llavors comencen a fer recerca, fins que arriben a inventar un aparell que els permetrà processar-la com a base per a desenes de plats derivats.

En aquest sentit, les crítiques arran de l'excessiva tecnificació de la seva cuina -Santi Santamaria i companyia- provenen de la ignorància atàvica de sempre, d'aquells qui creuen que la cuina no té dret a avançar, dels reaccionaris que no poden imaginar-se que la truita es pugui fer d'una altra manera. ElBulli, historia de un sueño intenta explicar això, que Adrià ha dinamitat completament una disciplina que no es permetia a si mateixa avançar. Això d'Adrià com inventar l'art abstracte, com la teoria de la relativitat.

Fer-se preguntes constantment, com a mètode, com a finalitat. Aquesta és la gran diferència entre Adrià i la resta de l'ofici. Els cuiners que s'acosten i fan un stage a ElBulli n'aprendran les quatre tècniques noves d'aquella temporada i, en tornar als seus restaurants, les incorporaran als seus plats, però no se n'enduran la idea de recerca constant. ElBulli no és escumes ni esferificacions ni nitrogen líquid: ElBulli és recerca constant. I ja va bé que la resta de cuiners no vulguin dedicar la vida a innovar. No cal ser Picasso per ser un bon pintor, però la diferència permet entendre perquè Adrià necessita tancar el restaurant i dedicar-se 100% a la recerca: Ningú espera que un premi Nobel de medicina abandoni el laboratori per anar a donar conferències a nens de primària.

Sobre el documental

El pack ElBulli, historia de un sueño conté fins a 600 minuts d'informació sobre ElBulli, amb 9 documentals d'una hora sobre les diverses etapes del restaurant, així com el vídeo 'Un dia en ElBulli' i una pel·lícula de 150 minuts que resumeix tot el material recopilat. És precisament aquest resum final el que hem vist els vespres d'aquesta setmana, amb diverses pauses per comentar el que vèiem i els plats que ens anaven presentant. Intenteu arreplegar aquests documentals com sigui, són una experiència al·lucinant. Aquí teniu el primer capítol, en ordre cronològic, de la gestació del restaurant, i un cop hagueu vist els documentals, us podeu animar amb aquesta tertúlia sobre la gravació, amb els germans Adrià i l'equip de Versión española (sí, ningú és perfecte).

Gabriel Ferrater sobre Josep Pla

2011-01-24T20:11:00.006+01:00

Trobo, al Tres prosistes que ha editat recentment Empúries, una brillant conferència de Gabriel Ferrater sobre Josep Pla i no em puc estar de destacar-ne alguns fragments. De les millors anàlisis que he llegit sobre l'escriptor de l'Empordà.

Sobre la prosa de Pla

Per Ferrater, Pla és "l'únic prosador que és realment prosador, que no deriva de la poesia de cap manera i que intenta de crear una forma artística purament a partir de la prosa".

I a continuació, recorre a un exemple per explicar aquesta diferència:

"Un exemple que ara se m'acut, que no és precisament d'aquesta època -és més recent- és de Colette. Però Colette és una escriptora nodrida d'aquesta mena de literatura. Descriu un poblet i diu: "les casetes arraulides al voltant de l'església". Bé, ¿Per què arraulides? Està molt bé la frase en si, aïllada, però quan un escriptor no imagina altra possibilitat de sostenir un estil si no és ficant una metàfora a cada frase, resulta que això dóna com a resultat una de les formes de prosa derivada de la poesia que és, precisament, el que Pla volia evitar".

Sobre el fet d'opinar

Ferrater també l'encerta quan descriu de l'aproximació de Pla als fets: "Ell no vol pas opinar sinó descriure. No vol fer poesia, no vol fer metàfora, sinó descriure, seguint el seu terme". Pel 'seu terme' es refereix al utilitzat per l'empordanès en un fragment del Quadern gris: 'El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina'.

Sobre la banalitat

Ferrater també es refereix a la cerca de la 'banalitat' que defensava Pla, un terme heretat d'André Gide. Diu Ferrater: 'En definitiva, el que hi ha darrera de la banalitat és allò que Stendhal expressava paradoxalment dient que, quan havia perdut la noció del seu estil i la volia recobrar, llegia unes quantes pàgines del Codi Civil. Naturalment, això és exagerat, el Codi Civil. Es tracta del Codi Civil de Napoleó, que estava ben escrit, naturalment. El Codi Civil espanyol no ensenyaria a escriure a ningú, ni tan sols a veure els objectes. Però el Codi Civil de Napoleó, realment, està escrit a base de subjecte, verb, complement directe. I el subjecte designa una cosa, el verb una altra i el complement directe una altra, o sigui que ens entenem clarament. Stendhal deia que cercava això al Codi Civil. Aquesta idea del Codi Civil, és a dir, de la llengua no metafòrica, de la llengua de tota coses, és la base de la idea estilística de Pla".

Sobre els adjectius

Ferrater també recalca que la màgia de Pla és en els adjectius, la paraula justa que buscava tot relligant la cigarreta. En aquest sentit, el poeta posa diversos exemples de prosa planiana on pla juga amb els adjectius per tal d'aconseguir l'efecte desitjat. Del fragment sobre una 'tarda de primavera, magnífica. Hora baixa' analitza el tros 'Tres o quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí, esblaimats', on destaca que "Pla sap molt bé perquè aquest adjectiu fort [esblaimat] sigui fort l'ha de preparar verbalment, i aquí és on hi ha la diferència entre l'estil verbal i l'estil de les coses. La simplicitat d'aquesta situació -el fill del lampista, el carrer, la tarda, etcètera- és una preparació mitjançant les coses, però de sobte, Pla passa a la preparació verbal: "fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí". Aquests dos adjectius -monòtons, inacabables- són molt fluixos, són molt dolents, són molt vulgars, són els més obvis per descriure els exercicis de violí. Però, justament, Pla els posa per això, perquè, per contrast, l'esblaimat agafi relleu. És a dir, que juga amb el mecanisme verbal d'una manera absolutament conscient, absolutament deliberada". Segons Ferrater, aquesta mestria l'hauria apresa de Sterne.

Singular i universal: sobre els contrastos i la comicitat

Per Ferrater la comicitat d'alguns passatges de Josep Pla també prové del contrast, però en aquest cas temàtic. Segons el poeta, "el centre temàtic de Pla és el seu esforç per enllaçar la seva vida, la seva experiència elemental, familiar i dels seu poble, amb la cultura universal". Aquest enllaç sovint l'aconsegueix de manera "directa i normal", "però generalment (i és per això que Pla és considerat per molts un escriptor còmic, i realment obté uns efectes irònics brillantíssims, de vegades), la manera que ell produeix aquest enllaç entre aquests dos nivells deslligats de la seva experiència és justament acusant el contrast, produint un efecte de topada violenta, de topada incongruent".

En aquest sentit, Ferrater posa per exemple aquest fragment del Quadern:

"Quan comença a fer calor, la gent fem, en aquest país, olor de llana de xai; a l'hivern, de fum de llenya de pi verda. Aquestes deuen ésser les sentors que desprèn la raça llatina"

"El grotesc", segons Ferrater, "consisteix a pujar a un nivell tan abstracte [la raça llatina] a partir d'aquesta concreció [les olors que, segons ell, fem quan comença a fer calor o a l'hivern]."

Tanzträume (Dancing Dreams)

2011-01-21T09:34:00.005+01:00

Com representes l'amor si no l'has sentit mai? Com acaronares algú si mai t'han acaronat? La preparació del Kontakthof per adolescents que aquest cap de setmana es pot veure al Mercat de les Flors és el tema de Tanzträume (Dancing Dreams), una pel·lícula documental que, en enregistrar el peculiar aprenentatge dels adolescents de Wuppertal, va tenir l'oportunitat de capturar alguns dels darrers moments de Pina Bausch abans de morir l'any 2009 d'un càncer fulminant.

I el film va sobre això, sobre uns adolescents als que de cop els cau al damunt un espectacle complex i profund sobre els sentiments i la sexualitat, a ells, que encara no han començat a sentir. Com expresses sentiments sense haver-los experimentat mai? Tanzträume com una escola de sentir i expressar, a través de la dansa, els sentiments que posteriorment viuran fora del teatre, perquè són sensacions que provenen de la vida i Pina Bausch només les ha agafat en préstec. S'acaronen a si mateixos i no saben per on començar, han d'agafar tendrament la seva parella de ball i ho fan de pressa, rudement, sense consciència veritable del que fan. Alguns, aventuro, experimenten amb sentiments que potser no viuran mai, però per obligació escènica els toca representar-los. 'Era el primer cop que algú em tocava, va ser com un shock, però ara ja m'hi he acostumat' explica una de les actrius. 'Si t'imagines que estàs enamorada funciona', diu una altra adolescent.

En aquest sentit, els millors moments de Dancing Dreams són aquests on uns joves descobreixen, a través de la dansa, el que els depara la sexualitat i l'amor en el futur. Les cares que fan els companys de repartiment, concentrats i preocupats des de les grades davant l'assaig d'una escena on una parella es treu la roba són un poema. Més enllà d'això, Tanzträume no deixa de ser un film d'autosuperació més, una espècie d'Operación Triumfo de la dansa, un Casal Rock d'Institut on els joves que no ballin bé no actuaran a l'espectacle final.

Tot i l'esquer Pina Bausch, la participació de la coreògrafa a Tanzträume és purament testimonial. Els examina de tant en tant i els retreu que no són ells, quan dansen, que han de deixar els nervis fora i abandonar-se al contacte. Aquest punt mig entre actuar amb concentració i posar el braç al punt just però a la vegada ser tu mateix: Això és la dansa.

Els qui en vulguin més Pina, hauran d'esperar el fabulós documental-film experimental que porta el seu nom i que li ha dedicat Wim Wenders. Mesos abans de morir, Wenders i Bausch ja havien parlat de tirar endavant algun projecte cinematogràfic que capturés i fes difusió del nou alfabet que la coreògrafa va aportar al món de la dansa. El resultat és Pina, que s'estrenarà a la Berlinale d'aquest febrer i permetrà veure algunes de les seves coreografies més espectaculars interpretades pels entorns de Wuppertal i enregistrades en 3D. No us en perdeu el tràiler a continuació:

Kontakthof, de Pina Bausch

2011-01-21T00:16:00.015+01:00

L'any 1978 el Tanztheater Wuppertal, és a dir, la companyia de Pina Bausch, estrena Kontakthof, una de les seves coreografies més cèlebres. Per recordar aquesta festa de la sexualitat, vint anys més tard decideixen reestrenar-la interpretada per veïns del poble de Wuppertal majors de 65 anys, amb un èxit esclatant i una gira que encara dura. Un any abans de morir, el 2008, la Pina decideix anar un pas més enllà i afegir un nou equip de ballarins, format pels adolescents de Wuppertal, que completarà la trilogia Kontakthof. Són aquesta canalla els que aquest cap de setmana dansen, i de quina manera, al Mercat de les Flors.

Aquesta foto no us recorda Helmut Newton?

Enmig d'una sala buida i amb un únic element 100% bauschià, les cadires, vint-i-sis adolescents ballen l'etern festeig de la vida. Desig-trobada-rebuig, tornar a desitjar, tornar a trobar-nos, tornar-nos a rebutjar. El Kontakthof (punt de trobada) com un homenatge a la benzina de tot plegat, el que tot ho crema i tot ho fa funcionar. I la Pina i la seva manera d'entendre la dansa a tot arreu, en les coreografies, majúscules, en la seva espontaneïtat, tan precisa o en els petits duets, representacions corporals del conflicte, però sempre amb aquesta proximitat que fereix, que fa mal.

De cop l'escenari es buida i apareixen només dos joves, ell pren una cadira a un extrem de la sala, ella seu a l'altra banda, cara a cara. Els separen vint metres o un llençol, les mirades ho diuen tot. Riuen, flirtegen, és la seva primera vegada. Ell es treu la corbata, maldestrament, nerviós, i no deixa de mirar-la. Ella riu i també corre a desvestir-se.

A Kontakthof Pina Bausch aconsegueix coreografiar la por i la tendresa de tot plegat. Dansa però també teatre: de cop el ball s'atura i tots els nanos seuen a tocar de nosaltres, en fila, passant-se un micròfon des d'on expliquen el darrer desastre sentimental que han viscut. Una confessió massiva que els agermana amb un públic que correria a agafar el micròfon i explicar-los el seu propi drama.

I el número continua, i tant que continua: dues hores i mitja d'espectacle i sempre la mateixa música, un parell de melodies dels anys trenta repetint-se i repetint-se, allò tan wagnerià -i tant passat- d'entrar per excés, per repetició. Punts de trobada constants, centenars de variacions sobre un mateix tema. Que si Pina que si, que ja t'hem entès.

L'obra és infinita, però el millor de Kontakthof són les coreografies col·lectives, gegantines, prodigioses mostres de talent i precisió. Aconseguir que vint-i-sis adolescents ballin alhora és una proesa difícil, però la sensació que transmet l'aconseguir-ho no es pot descriure en paraules. En aquest sentit, defujo la literatura -'Writing about music is like dancing about architecture', que deia Frank Zappa- i acabo l'article amb tres vídeos, tres gravacions de la mateixa coreografia interpretada pels tres equips. El de la companyia de professionals de la Pina l'any 1978, el dels avis remenant el cul recentment i la mateixa escena ballada pels adolescents de Wuppertal. Un triplet meravellós.

_____

El Kontakthof de Pina Bausch interpretat per adolescents es pot veure al Mercat de les Flors divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 de gener. Fotografies que il·lustren l'article d'Ulli Weiss i Ursula Kaufmann.

Apunts sobre Yoko Ono (I)

2011-01-20T12:09:00.009+01:00

Avanço que m'agrada molt l'art de la Yoko Ono. Avanço, també, que la Yoko Ono ja era coneguda abans dels Beatles, abans del bed-in al Hilton d'Amsterdam i abans de la mort de Lennon. No vull sentir ni un 'la culpa de todo la tiene Yoko Ono'.

La Yoko va tenir una educació estranya, eminentment musical. Aquí comença tot, potser. Amb estranyeses que ara ens són aparentment normals. Japonesa, callada, potser temperamental. Explica, en una de les converses infinites de Hans Ulrich Obrist, que de ben petita al Japó sa mare va matricular-la al Jiyu-Gakuen (L'escola bressol de la llibertat) on abans d'anar a escola ja donaven als nens una educació musical. 'Vam aprendre el tempo, harmonia, a tocar el piano i a composar cançons simples', explica. També explica que els manaven escoltar els sons de l'entorn, al carrer o a la pròpia habitació, i intentar transposar cada so en notes musicals. 'Això em va convertir en algú que constantment tradueix els sons que l'envolten en notes musicals, com un hàbit', explica.

Anys més tard, ja vivint a Nova York, va trobar-se un dia intentant transcriure el so d'una pila d'ocells que piulaven a la finestra, però va adonar-se que el cant de tants ocells era tan complex que resultava impossible de recomposar. "Primer vaig pensar que no tenia l'habilitat per fer-ho, però el que fallava era la manera com composàvem música. Alguna cosa es perdia quan intentaves anotar el cantar dels ocells, la partitura esdevenia una mera simplificació dels sons naturals, sense la seva intricada bellesa original'. És llavors quan va decidir combinar les notes amb instruccions.

'En música escrius la partitura i l'interpret treballa per tocar-la ajustant-s'hi al màxim, però el resulta sempre és una interpretació. Quan hi posa pianissimo, quant pianissimo se suposa que has de posar-hi? Un artista plàstica aconseguirà que una peça seva perduri eternament tal com la va executar, però amb la música no passa el mateix. Aquestes instruccions, inicialment musicals, van acabar donant lloc a les Instruccions per a pintures i Instruccions per escultures.

"Quan un violinista toca, quin és l'element accessori: el moviment del braç o el so de l'arc? Proveu-ho només amb el moviment del braç. Si sembla que la meva música demana silenci físic és perquè requereix concentració en un mateix, la qual cosa requereix silenci interior que, al seu torn, ha de portar també al silenci exterior. Jo considero la meva música més com una pràctica (gyo) que com música. Per a mi, l'únic so que existeix és el so de la ment. Les meves obres només existeixen per produir música mental a la gent".

Pa negre

2011-01-18T01:05:00.005+01:00

M'acosto a veure Pa negre molt tard, la nit de la primera pluja de premis. I què voleu que us digui, no n'hi ha per tant. Els moderns neorurals diran que es tracta d'una experiència 'tel·lúrica', però a estones aquesta 'producció de nivell internacional' no passa de telefilm benintencionat. L'aposta comença forta i la canalla està espectacular, però l'enlluernament que desprenia El mar i que alguns encara tenim gravat a la retina no s'ha repetit. La causa? Una obra literària massa ambiciosa, potser, que passada a la pantalla deixa massa personatges sense tocar, massa trames per desenvolupar, massa misteris per resoldre. Pegues a banda, Pa negre es fa plorar, i a estones l'esperit de la nostra postguerra torna, com un fantasma, a glaçar-nos el cor dels que no hi érem. El que hem patit, el que ha arribat a patir aquest cony de país. En aquest sentit, Pa negre com una peça més, aviat indispensable, de la reconstrucció del nostre passat col·lectiu. Com Els vençuts de Xavier Benguerel, com la Incerta glòria d'en Sales, com la Colometa i tantes miserables obres mestres, que per conèixer d'on venim als catalans no ens cal passar per Auschwitz. Per últim, Pa negre com una exuberant exhibició de llengua catalana, com un gargall a la closca dels cretins que encara creuen que la nostra llengua no és prou bona per descriure l'essència de la vida o la mort, Pa negre per tots aquells assimilats mentals que creuen que en català no es pot renegar ni escopir ni glopar tragèdies èpiques.

L'arquitecte

2011-01-17T06:05:00.008+01:00

Havia de passar, Julio Manrique havia de fallar. Després d'una sèrie de Mamets i Labuttes espectaculars, d'aquells que ens quedaran a la memòria com a exemples del teatre popular que vindrà, Manrique s'ha esfondrat com L'arquitecte que presenta aquests dies al Teatre Lliure.

I això que l'obra ho tenia tot per funcionar: Un text modern, ambiciós i sense concessions sobre la caiguda en picat de Leo Black, un arquitecte que passarà de tenir-ho tot a no tenir res en les dues hores que dura l'espectacle. Diàlegs antològics, d'American Beauty a l'anglesa -fixeu-vos en la presentació de la neuròtica Pauline Black, Lluïsa Mallol regant roses com feia Annette Bening a la de Sam Mendes- i un equip de primera suant sang a l'escenari, amb l'Arquillue inflat i esplèndid d'aquests darrers anys i amb algunes cares a priori alienes al dream team Manrique, com Mar Ulldemolins, que en aquesta ocasió aconsegueixen estar a l'alçada de la immadura filla del prota.

L'obra ho tenia tot per funcionar, però no funciona per qüestions merament formals. L'escenari, situat al mig amb tribunes a banda i banda, és lleig com una maqueta i llarg com un dia sense pa, de manera que l'espectador acabarà tenint seriosos problemes per seguir aquelles escenes que passin a l'altra banda d'aquest erm d'abocador urbà. Metres i metres de tarima desaprofitats que acaben amb qualsevol il·lusió d'empatia i de proximitat.

També falla la mitja part, una concessió als nervis dels que fumen -a l'escenari s'arriben a fumar mig paquet de cigarretes- que destrossa qualsevol idea de continuïtat que pogués tenir aquest rèquiem arquitectònic per Leo Black. Per molts estudis i teories que defensi, l'arquitecte continuarà essent la mateixa persona, incapaç de reaccionar quan l'entorn se li comença a podrir i esmicolar. Aquí l'obra acusa precisament d'aquesta descomposició familiar, ja que avança en tres fronts, el conflicte a casa i les històries d'uns fills de casa bona immadurs al quadrat, de manera que ens trobem amb tres escenaris, tres històries i tres tempos teatrals independents que juguen contra la unitat del quadre general i a estones semblen tres muntatges diferents i intercalats.

A L'arquitecte li diagnostico, per tant, una sèrie d'errors estructurals que amb una petita rehabilitació serien fàcils d'esmenar. La resta és un text de primera i una companyia elegant i expeditiva, la mena de combustible que venia a buscar.

Fotografies de l'espectacle de Ros Ribas

L'arquitecte, de David Grieg, al Teatre Lliure de Montjuïc fins el 13 de febrer. Podeu comprar-ne entrades aquí.

La maleta

2011-01-14T09:51:00.003+01:00

És inevitable, com més vas coneixent en Dovlàtov més simpàtic et cau. No podries comptar la de vegades que t'ha enganyat a les cartes, però és el primer que s'arremanga quan s'espatlla la calefacció. A més és dels pocs que saps fer riure a ta mare i ja no et sorprèn trobar-lo a la cuina de casa xerrant amb ella, escurant culs d'ampolla tots dos. Alt com un Sant Pau, gros com un ós i borratxo com un sopa. L'exili d'en Dovlàtov i la seva arribada a Catalunya ens ha portat una nova manera de veure Rússia, a mig camí entre la grandiloqüència dels clàssics i l'adotzenament del règim. I vulguis o no, posaria la mà al foc que la Rússia real era aquesta, la d'en Dovlàtov, un món on l'absurd del comunisme articula tot un sistema de normes pròpies, teatre i estraperlo.

M'agrada com escriu en Dovlàtov, perquè tot el que té de còmic ho té de transcendental, però el seu narrar em descol·loca de mala manera. Té aquesta manera de contextualitzar a base de frases contundents i aleatòries, ara disparo aquí, la frase següent canvio totalment de tema i et parlo de la meva dona i a continuació aturem-nos i glopegem vodka. 'D'això, què et deia?'. I així construeix el relat, que avança fent esses segures d'alcohòlic professional.

M'agrada en Dovlàtov, i això que La maleta no és ni de bon tros un llibre tan bo com La Zona -un crescendo de tedi i horror, amb episodis francament desagradables-, aquest nou Dovlàtov recull un seguit de relats més o menys trivials que formen una pseudobiografia on el sarcasme i la picaresca ho inunden tot a parts igual. En aquest sentit, els relats de La maleta no diferirien massa de la banalitat del cinema espanyol de postguerra, Paco Martínez de Soria, Vente a Alemania Pepe i aquesta mena de sainets. Aquí sense censura, tot més melancòlic, fred i emboirat, quan el got és ple som irònics, quan el got és buit som simplement despietats. Vodevil de misèria i ebrietat, neorrealisme italià a Leningrad.

Sukkwan Island

2011-01-13T09:13:00.002+01:00

Sukkwan Island mola. Vale, ho reconec, és un dels llibres de l'any. Ho reconec, he flipat amb Sukkwan Island. És una lectura estomacal que a partir de la meitat es torna visceral, sanguinària, llagrimal. Vòmits i pixats, pudor de merda i de sang i de morts. Un pare i un fill marxen a viure a Alaska en una cabana allunyats de tothom. Mira que al principi vaig dir 'hòstia no, un altre clònic de Cormac McCarthy' perquè la narració en primera persona és clavada i el flux de pensament igual d'inquietant, però de mica en mica em va enganxar perquè els trobava més realistes que a La carretera, que no cal pensar un món postapocalíptic per escriure una bona història sobre un pare i un fill sols davant l'adversitat. Vale, al principi està bé, però a mesura que avança el text Sukkwan Island es torna una bogeria, una puta bogeria, però una bogeria real i sanguinolenta, no un deliri Hunter S. Thompson de drogues i ha-ha-has no, bogeria aquí vol dir narració d'un boig tocat de l'ala i dels seus tics i de les seves reflexions i del seu parlar sol, The Shining però en bèstia, i et trobes assegut a la butaca suant sang, suor i llàgrimes amb les mans que et tremolen, incapaç d'aguantar el llibre, durant pàgines senceres, però avances i avances i t'esgarrinxes i t'esquitxes i 'colloooons quin fàstic!!', et fa mal tot i et costa respirar i fins i tot el cor sembla que no vulgui bategar més i vulgui oblidar per sempre aquest puto malson, però aguantes, avances, avances, avances ràpidament i sobrevoles les pàgines de Sukkwan Island, com si llegint-les depressa no t'afectessin tant, fins que de cop no pots més i has de llençar el llibre lluny o vomitar, 'hòstia de déu quin fàstic, fill de puta!' per llavors, un cop recuperat l'alè, acostar-t'hi lentament i tornar-lo a agafar. Tornar a Sukkwan Island. Tornar a l'infern.

También la lluvia

2011-01-11T00:05:00.006+01:00

Se'ns acut acostar-nos al cine a veure También la lluvia. M'havia promès que fins el nou Torrente no veuria cap espanyolada, però la directora Icíar Bollaín i sobretot Luís Tosar van acabar-nos de convèncer. Error i experiència fallida: la peli comença bé, la idea és bona, però tot s'emmerda a partir de mitja pel·lícula.

De fet También la lluvia són dues pel·lícules en una: per una banda una recreació de l'arribada de Cristòfol Colom a Amèrica, amb el posterior esclavatge dels indis, i per una altra banda la història dels actors espanyols i indígenes que graven en temps actuals aquesta història de Colom a Bolívia. La llàstima és que el que inicialment semblava un interessant intercanvi de mirades, amb un equip de producció que subcontracta i malpaga als bolivians tal com els espanyols de Colom explotaven els indígenes de llavors, acaba convertint-se en el típic dramón berbenero de revolta popular, violència i Luís Tosar fent de Rambo III. Comença indefinit i boirós, a mig camí entre el documental i el realisme Kenloachià, però a mesura que passen els minuts la fina ambigüitat que aguantava el txiringuito s'esvaeix i els personatges abandonen la verissimilitud que requereix el cinema social per adoptar arquetips tòpics, fins que acabem trobant-nos enmig d'un despropòsit hiperbòlic, on els miserables indígenes bolivians són pintats com una comunitat perfectament solidària en el drama de la pobresa i, per contra, l'equip de producció espanyol esdevé la personificació de l'Occident egoista i malvat. Vaja, que la peli acaba tan enfarfegada com la frase anterior. Per no parlar del final, que pels que no us veieu en cor d'aguantar-lo és de traca i mocador, amb música entendridora a tot drap i plans a càmera lenta dels indígenes fent barricades, Braveheart a la llatinoamericana, fins a l'epopeia definitiva, el moment Luis Tosar 'tengo que salvar a la niña'. Llavors l'espectador ja no sap on amagar-se.

A También la lluvia Icíar Bollaín volia fer el típic film de denúncia al que ens té acostumats -Te doy mis ojos, etcètera- però el projecte se li sobredimensiona i acaba caient en superproducció de favela, quedant sepultades totes les bones intencions en un mar d'explosions i caricatures. Ho va explicar molt clarament Isaki Lacuesta fa uns mesos en unes jornades a La Pedrera: Amb el cinema de Bollaín passa com amb León de Aranoa, que continuen fent les mateixes pel·lícules que fa 10 anys, però llavors aconseguien emocionar i ara ja no commouen a ningú.

Minotaure

2011-01-10T00:35:00.001+01:00

Minotaure, de Friedrich Dürrenmatt

He gaudit força amb el Minotaure de Dürrenmatt que va publicar LaBreu la primavera passada. Escrit com una tirallonga de prosa poètica i presentat vermell xiclet, l'Alabatre en qüestió ens presenta una reescriptura del mite del laberint -incest zoofílic desterrat a Creta i mort per un heroi, Sant Jordi a la grega- des del punt de vista del dolent de la pel·lícula, el minotaure. El text, però, és transparent com un mirall: sense autor, sense valoracions, sense perspectiva, sense moral. Minotaure com una dansa, com un toll d'aigua clara rierol avall.

Minotaure conté alguns passatges que m'han semblat extraordinaris, en concret aquells on la tendra prosa de Dürrenmatt s'abandona a un ball hipnòtic de presa, minotaure i mirall:

Ella va recular, mirant-lo amb els seus ulls grossos, i quan ell va començar a ballar, la donzella va començar a ballar, i amb ells van ballar els seus reflexos. Ell ballava la seva deformitat, ella ballava la seva bellesa, ell ballava la seva joia per havar-la trobada, ella ballava la seva por per haver estat trobada, ell ballava el seu alliberament, i ella ballava el seu destí, ell ballava el seu deler, ella ballava la seva curiositat, ell ballava el seu apropament i ella ballava el seu refús, ell ballava el seu endinsar-se, ella ballava la seva abraçada.

Mai havia llegit la descoberta de l'altre i del bé i del mal d'una manera tan translúcida i essencial.

Slacker

2011-01-09T15:38:00.000+01:00

Últimament em queixo molt de les pelis indies actuals, que sempre són plasmacions convencionals de desequilibris convencionals. Nerds amb acne i inadaptats amb problemes de comunicació, la guapa de la classe no em fa cas, etcètera. Tots els Napoleons Dynamites i succedanis dels darrers anys només són ecos extingits del cinema indie dels noranta, pel·lícules fetes amb quatre duros amb moltes coses per dir i amb maneres noves de dir-les.

La més influent de totes i possiblement la pel·lícula més oblidada de tot aquell període és Slacker, el debut a la direcció de Richard Linklater l'any 1991. El film no té més argument que anar-nos empalmant fragments d'un dia qualsevol a Austin, Texas. Arrenca amb un jove -interpretat pel mateix director- que explica el somni que acaba de tenir a un taxista que ni l'escolta, un somni que l'ha fet desenvolupar la teoria que els somnis són visions de realitats paral·leles, camins mai presos i decisions oposades que haurien configurat altres realitats que se'ns presentarien cada vegada que somiem. Palla mental pseudofilosòfica marca de la casa que marcarà el to del film. El nano baixa del taxi, es creua amb un altre personatge i la càmera comença a seguir-lo, i coneixem una petita història d'aquest altre paio. Les seves preocupacions, retalls d'alguna conversa. A continuació interactuarà amb algú altre i el film passarà a centrar-se en el nou, i així escena rere escena, amb la peculiaritat que tots els personatges seran 'Slackers', que en argot significa aquells qui evadeixen qualsevol mena de responsabilitat. No hi ha fil argumental, només escenes aleatòries, casuals. Slacker com una interessant desfilada de personatges sense ofici ni benefici, que tant poden argumentar amb vehemència perquè no treballen com farcir la conversa de teories sobre l'amor o l'assassinat de Kennedy.

Slacker és rellevant per diversos motius: cinematogràficament inaugurava l'estil Linklater, films on només s'hi parla i no hi passa massa res, les mítiques xerrades farcides de referències culturals i teories intel·lectualitzants que inspirarien els Clerks de Kevin Smith. Però aquí les converses són de debò, veritables dissertacions sobre el no-res, no els diàlegs de retardats que omplen l'indie actual. El binomi Before Sunrise/Before Sunset seria un bon exemple d'aquestes pel·lícules-conversa Linklater, incidint encara més en els llargs plans seqüència, mentre que en el cas de Waking Life l'interès requeia en el tema de les converses, molt més passat de voltes, reflexiu i oníric. Slacker és també un dels primers casos d'èxit financer fora de Hollywood, inaugurant el paradigma indie en recaptar un milió de dòlars amb una inversió de 23.000 dòlars.

Com a curiositat, sembla que l'any passat Linklater va decidir penjar la pel·lícula sencera a YouTube, mantenint vint anys després l'esperit independent i lliure del seu debut cinematogràfic. Malauradament les restriccions de copyright només permeten veure-la íntegra als Estats Units.

The Hemingway Patrols

2011-01-09T00:22:00.007+01:00

Escoltant un podcast de la BBC he topat amb un episodi molt freak de la vida d'Ernest Hemingway que com a bon fan del mite no podia passar per alt. Després del seu pas per l'Estat espanyol arran de la Guerra Civil Hemingway amarra a Cuba, on escriu For whom the bell tolls i on més tard també escriurà The Old Man and the Sea. Hemingway passarà bona part de la Segona Guerra Mundial a l'illa caribenya, ja que no és fins el 1944 que retornarà a Europa, on comandarà un esquadró de la Résistance, alliberarà París i tota la llegenda del Ritz.

Tot i l'aparent bucolisme de l'etapa cubana, l'exili havà de Hemingway també va anar acompanyat d'una insòlita lluita contra Hitler i els nazis marca de la casa, 100% material de novel·la. Aprofitant de l'entrada nordamericana a la guerra, Hemingway es va dedicar a patrullar per iniciativa pròpia el nord de l'illa amb el seu vaixell de pescadors, amb la intenció de buscar i enfonsar submarins nazis. Per la seva dona tot plegat era una excusa per passar el dia bevent a alta mar amb els seus amics cubans, però l'escriptor no va cessar d'intentar assaltar un submarí nazi amb les quatre metralladores i granades que havien arreplegat i duien a la barca. Tal com explica el llibre The Hemingway Patrols, la 'guerra submarina' de Hemingway va durar mesos, i més per sort que per desgràcia no van arribar a trobar cap U-Boat.

Goya

2011-01-06T18:35:00.006+01:00

El 2011 comença amb la voluntat d'acabar alguns d'aquells llibres que fa mesos que tinc a mitges i a la vegada mantenir un petit dietari sobre les lectures que vagi fent. Veurem fins on arriba el propòsit.

Goya, de Robert Hughes

Avesat com estic a les monografies sobre art contemporani, i indocumentat com sóc respecte a tot l'art d'abans del XIX, de tant en tant tinc la necessitat d'estudiar els referents per saber d'on venim i de què cony parlem quan parlem de tradició. Ja feia dies que anava al darrere d'algun text sobre Goya -per les referències i homenatges que em trobo constantment de mans dels germans Chapman, Sigmar Polke i tot cristonostrusenyor- i l'altre dia a la biblioteca vaig topar amb una monografia que li dedica Robert Hughes, un d'aquests patums de la crítica anglosaxona.

Com a bon bestsellerista que és, el text de Hughes es devora en pocs dies i és poca cosa més que una repassada sobre tot el que se sap i tot el que s'ha inventat del pintor aragonès. Som davant, per tant, d'una anàlisi eminentment biogràfica -això és veritat, això és mite- que justifica les obres de Goya a partir de la vida del pintor: Vicissituds personals barrejades amb imatges i descripcions de quadres barrejades amb apunts contextuals sobre la història d'Espanya. I paradoxalment és aquí on he gaudit més, en la repassada històrica per situar els guiris enmig del circ borbònic: Robert Hughes no té compassió i destrossa literalment la societat espanyola de llavors, a la que titlla de miserable, estúpida i complaent enmig del fang de la pròpia ignorància. L'endarreriment atàvic espanyol en temps de Carles III, Carles IV i sobretot Ferran VII és objectiu i comprovable, però no deixa de sorprendre que hagi de ser un crític australià qui, sense pèls a la llengua ni rastre de pietat, caricaturitzi durant pàgines i pàgines el país que ens ocupa, l'arrogant aristocràcia, l'embogida església i la inepta reialesa, descrivint-los a tots com una cort de paràsits, retrògrads i ignorants. Són moments tan bons que en alguns passatges hagués acompanyat la lectura amb una copa de xampany.

Respecte l'obra de Goya en sí, és de lamentar que Hughes dediqui la mateixa extensió als intranscendents tapissos de la primera època que a descriure les peces més interessants: Capritxos, Desastres de la guerra i pintures negres. En general, Goya com una bona crònica de la supervivència d'un cervell modern engabiat en un món de tradicions i inquisicions. Els gravats i la pintura privada com la fugida, com el flotador intel·lectual del primer pintor modern de la història, almenys segons Manuel Borja-Villel.

En resum, una bona manera d'entrar a la Quinta del Sordo amb l'al·licient extra que suposen els constants calbots a la història d'Espanya.

Natale in Casa Cupiello

2010-12-23T08:57:00.012+01:00

Totes les famílies tenen alguna cosa d'italianes, quan es troben. Pot ser el cantar a partir d'una determinada ampolla, poden ser les espirals de crits i retrets arran de qualsevol insignificança o poden ser les ganivetades a l'esquena del parent que acaba d'aixecar-se de taula per canviar l'aigua al canari. En aquest sentit, res com una família italiana de debò per retrobar l'entranyable patetisme de casa nostra, de la nostra pròpia família, la que no vam poder triar però que no canviaríem per res.

Amb la voluntat de repetir-lo cada Nadal, la companyia La Perla 29 i Oriol Broggi recuperen aquests dies el Natale in Casa Cupiello de l'hivern passat, mudant-se als baixos de la Biblioteca de Catalunya per convertir-los en una casa napolitana. El patriarca Pep Cruz és qui dirigeix el guirigall en un paper fet a mida: ho vulgui o no serà ell -i l'ADN tradicional, masclista i caòtic que arrossega- qui marcarà el to i portarà la batuta de la família. Al seu costat i fent mans i mànigues per aguantar la casa, una mama d'aquelles 'que hauria d'haver nascut amb pantalons' i la tirallonga dels fills, germans i veïns que omplirà el Nadal a ca'ls Cupiello d'alegries i maldecaps.

No hi busqueu res més: Natale in Casa Cupiello és una comèdia de crits a dojo i plats pel cap, que retrata amb tendresa una d'aquestes famílies que s'estima a la italiana i només s'ho sap dir cridant. El repartiment, solvent i estable -aquest any ha caigut Bruno Oro, el meu preferit és el germà Pasqualino, gandul i cràpula, que interpreta Ramon Vila- i el que té d'universal la quotidianitat hilarant dels Cupiello ens fa augurar que tindrem la sort d'un Natale cada Nadal.

________
Natale in casa Cupiello és una coproducció de La Perla 29 i el CAER. Es pot veure fins el 16 de gener als baixos gòtics de la Biblioteca de Catalunya.

Othello, de Thomas Ostermeier

2010-12-22T00:12:00.010+01:00

Els problemes de comunicació centren el poc que he vist aquesta temporada al Teatre Lliure. Després d'una Gata sobre teulada de cinc calenta en temps de descompte, aquest dimarts ens hem enfilat a Montjuïc per veure la primera de les dues úniques funcions a Barcelona de l'Otel·lo de Thomas Ostermeier. Incomunicació, distanciament i ruptura: Si a la Gata d'Àlex Rigola les fractures entre els personatges naixien de no parlar, en el cas del Moro del berlinès l'esquerda entre la parella protagonista apareix en creure'ns un xarlatà.

Otel·lo sempre és gelosia, els mil colors que van de la sospita a l'ira, i en aquest cas Otel·lo també és un reality que mercadeja els sentiments com fa la televisió escombraria. Per l'enfant terrible Ostermeier, un dels referents escènics de Rigola, Venècia és una piscina, Xipre un resort vacacional i els missatgers ja no arriben a cavall: truquen per telèfon. Però més enllà d'això, aquest Shakespeare d'Ostermeier s'enlaira gràcies a dos trets diferencials: L'eficaç ambigüitat escènica, un minimalisme nòrdic que fa prodigis de quatre cadires i tres projeccions, i l'extrema qualitat del treball actoral. Abans i després de la funció tothom parlava del mateix, d'una mitificada adaptació de Hamlet que la Schaubühne Company va portar fa dues temporades, però a mi aquest Otel·lo i en concret aquest Iago m'ha semblat rotund, inabastable.

Stefan Stern, la rata que fa de Iago i s'encarrega d'emmetzinar de dubtes el protagonista, aconsegueix comunicar d'una manera tant directa i repugnant que la experiència acaba essent física, commocionant. I tot plegat fent una fila ridícula, de Macaulay Culkin amb trenta anys. Sense oblidar el propi Otel·lo, que aconsegueix transitar de l'amor incondicional a la gelosia paralitzant sense semblar histriònic ni afectat.

És dur de reconèixer, però interpretativament aquest Otel·lo deixa en evidència la majoria del teatre català. Esperem que amb l'arribada a la direcció del Lliure de Lluís Pasqual continuïn aquests tastos del panorama internacional, ni que sigui per, en dues funcions i entre setmana, adonar-nos de què ha de ser el teatre en realitat.

_____________
L'Othello de Thomas Ostermeier, al Teatre Lliure de Montjuïc el 21 i 22 de desembre.

Gata sobre teulada de zinc calenta

2010-12-18T17:16:00.005+01:00

Mai fins ara Àlex Rigola havia encarat un text de tan voltatge, mai ho havia fet d'una manera tan continguda. Damunt l'escenari renovat de l'històric Lliure de Gràcia, éssers humans que habiten un ecosistema viciat, en tensió. Una família espera la mort del patriarca, són tres parelles: l'ancià que ha aixecat la plantació amb mà de ferro i la seva dona alcohòlica, el fill renegat casat amb una conilla de classe alta i per últim la darrera parella, la Maggie i en Brick, la gata i l'exjugador de futbol americà que ha canviat el gatorade pel whisky.

Menyspreus i rancúnies atàviques, els de la Gata sobre teulada de zinc calenta són personatges al límit, àtoms sobreexcitats al llindar de trencament, paradoxes amb potes de la societat on vivim, una societat on la màxima en neó que il·lumina l'escenari, Why is it so hard to talk?, esdevé norma única i partitura de la tragèdia. Molt soroll i una sola conversa: El pare -voraç Andreu Benito- que no ha sabut parlar mai a casa amb la claredat i amb la contundència que ho ha fet a la feina, s'aturarà per primera vegada a enraonar amb el fill prodig abocat a l'alcoholisme. Per què costa tant parlar? Massa sovint, el silenci ens condemna.

_____________

Gata sobre teulada de zinc calenta va ser l'espectacle inaugural del renovat Teatre Lliure de Gràcia. Els propers mesos farà gira per Catalunya. Fotografies de l'espectacle de Ros Ribas. Podeu consultar els assajos sobre l'obra que facilita el Teatre Lliure per ampliar la informació.

The Brutally Early Club

2010-12-10T15:23:00.004+01:00

Aquests dies estic una mica obsessionat amb el comissari d'art Hans Ulrich Obrist, codirector de la Serpentine Gallery de Londres i conegut principalment per ser el rei de les entrevistes al món de l'art contemporani actual. Des dels anys 90 ha enregistrat més de 2.000 hores de conversa amb bona part dels artistes, galeristes i intel·lectuals més influents, publicades originalment a la revista Artfòrum i recollides de dues maneres: les entrevistes que s'allargaven diverses sessions als volums monogràfics 'The Conversation Series' i les entrevistes més curtes en dos totxos imprescindibles, 'Interviews 1' i 'Interviews 2'.

[Acotació consumista: si mai volguéssiu comprar els Interviews, passeu de llibreries, Amazons i altres webs caríssimes i aneu directament al web de l'editorial Charta, que els ven a meitat de preu!]

De l'Obrist potser en parlo més endavant, però avui no podia estar-me de comentar un dels seus projectes més insòlits i brillants: 'The Brutally Early Club'. Com el seu nom indica, es tracta d'un grup de gent que es troba a horaris 'brutalment d'hora': en concret es troben a les 6:30 del matí a cafeteries de les principals ciutats del planeta. Els impulsors són l'Obrist i l'arquitecte Markus Miessen, i a les seves reunions de Londres, Berlín, Nova York o París hi assisteix artistes, comissaris, arquitectes, escriptors... Segons llegeixo per Internet, el de Londres s'acostuma a fer al Starbucks de Westbourne Grove [mapa] i en general els temes són pautats.

Més enllà d'això, he trobat poca informació del club, només un breu comentari en una entrevista que us enganxo a continuació:

HUO: My breakfast happens very early, at 6.30am, because I wake up early. I founded a club, which is called the Brutally Early Club. It’s basically a breakfast salon for the 21st century where art meets science meets architecture meets literature. The reason why I decided to do my club at 6.30am in different cafés, which are open so early, is because in 21st-century cities it’s become very difficult to improvise. Everybody has a schedule and it becomes really difficult to decide from one day to the next to gather for a meeting. You have to plan it weeks and weeks in advance. It’s so important to have improvisation in cities. Most people are free at 6.30, so that’s the idea of the Brutally Early Club and I have done it ever since I moved to London.

La pregunta és clara però fa mandra: Qui no s'hi apuntaria?

Thomas Struth

2010-12-03T12:03:00.018+01:00

Matí lliure al Macba mirant fotografies de Thomas Struth. Sí, aquell que retrata gent mirant quadres. Jo diria, des de la meva benaurada ignorància infinita, que Struth és un paisatgista contemporani. Struth fa paisatges, però no els pinta, i per tant, no els reprodueix i inventa com s'havia fet tota la vida, sinó que els retrata i congela: les seves fotografies com porcions de realitat seleccionada.

I de quina realitat estem parlant? Doncs d'una a cavall entre diverses convencions socials, per allò d'eliminar apriorismes i d'altres barreres mentals. Hereu de la fotografia documental, les imatges de Struth no diferencien paisatge urbà o natural, en essència no diferencien cossos humans de boscos asiàtics: Tot són paisatges i el seu discurs sembla voler acabar amb aquestes distincions arbitràries, posant en dubte qualsevol intent de catalogació.

És més paisatge una selva, un prat o una pastura que el carrer de sota casa?

Al món urbà, la petja de l'home és el paisatge. Mastodòntics edificis enmig de camps emboirats com els nous cims del present, com els turons de l'ara. Prats d'antenes de televisió que desemboquen en prats d'herba verda, tan reals uns prats com els altres. Tan paisatges.

Allà on Perejaume treballa per ruralitzar i 'ennaturalir' el text -'me'n vaig a collir paraules'-, Thomas Struth abogarà per urbanitzar el paisatge, per 'humanar-lo' en tant que fer-ne evident la mà de l'home. L'edifici com a protagonista, com a subjecte, Struth com un 'paisatgista tecnològic' segons la biografia del Guggenheim. Tecnològiques també les reproduccions fotogràfiques, enormes, que permeten entrar la realitat dins els museus en unes dimensions no vistes fins ara.

Paisatges desèrtics, sense gent ni moviment, on asfalt i natura dialoguen sense estridències ni judicis: Simplement són. La ciutat buida, la ciutat sense ànima, en la línia de Dominique González-Foerster. Fotografia seca alliberada de polítiques i crítiques social. Nova York és paisatge, Florència és paisatge, i paisatge també és el Prado o el Louvre: Paisatges plens d'humans, éssers humans atapeint galeries i exposicions i capelles i sixtines en la sèrie més coneguda de Thomas Struth, la que retrata com els museus han esdevingut un paisatge massa humà, massa humà. Per contra, fotografies que demostren que no som més que bucòliques ovelletes decorant una catedral imponent.

També i per últim, les sèries de fotografies amb famílies d'arreu, on el paisatge són els rostres de xinesos o belgues, cares i ulls com maons o asfalts o rouredes que a primera vista no ens diuen massa res. El projecte, inspirat per un amic psicoanalista de Struth, naixia per intentar detectar els rols i les relacions íntimes entre els membres d'una família a partir de la disposició, les distàncies i l'actitud que tenen els seus integrants quan es retraten. La fotografia familiar, per tant, com un emblema, com un patró, com una reproducció de la manera com s'estructura aquell grup d'humans.

___________
Per ampliar informació:

- Entrevista a Thomas Struth del Whitewall Magazine publicada a American Suburb X.
- Thomas Struth 1977-2002 (New Haven and London: Dallas Museum of Art, Yale University)

L'hort dels cirerers

2010-11-14T13:33:00.011+01:00

Imagineu-vos que hereteu un Rothko, un Mark Rothko vermell i negre, com el del Pompidou, fascinant i lluminós. Sou de casa bona, heu viscut sempre a cor que vols i el Rothko per vosaltres és un símbol, la vostra infància: de petits llegint al menjador davant del Rothko, o ja més grandets, magrejant-vos al sofà amb el primer amor davant del quadre en qüestió. El temps passa, arriba la crisi econòmica i vosaltres heu continuat destapant Moëts i bevent Chandons aliens a tot, i us heu anat endeutant i endeutant, fins que esteu a punt de perdre el Rothko. A punt de perdre L'hort dels cirerers.

Al meu entendre molt més clara que la resta de Txèkhovs, l'adaptació de Julio Manrique de l'adaptació de David Mamet de L'hort dels cirerers és una de les celebracions de la temporada. Mai un vodka havia tingut tant gust de xampany. En general, els russos acostumen a ser freds i emboirats, plens d'indefinició, amb personatges que de tan insignificants i normals mai n'acabes traient l'aigua clara. A L'hort de'n Manrique no és així, i s'aconsegueix que en qüestió de minuts hagis assimilat el dramatis personae i, coneguts tots els papers de l'auca, puguis gaudir sense angoixes del retrat humà que es representa.

I el retrat és pura Rússia per definició: aristocràcia decadent incapaç d'entendre que se li acaben els privilegis, pagesos incultes vinguts a més i joves visionaris que teoritzen sobre la revolució que ha de venir i que unirà tots els pobles del món en la recerca de la felicitat. Rus també és el final: res ha canviat, res canvia mai, només ens fem més vells, samovar a samovar. I entremig, el meravellós carnaval dels sentiments humans que veníem a veure, respectant tots els matisos i les grandeses de l'original txèkhovià. Quin text, que refotudament bons són aquests russos! Punyent i directe, poesia de la subtilitat: Humanitat.

A Manrique se l'ha de felicitar per la direcció actoral, complexa i majúscula, que conjuga els seus habituals -Mireia Aixalà, Cristina Genebat, Norbert Martínez- amb apostes al meu entendre més arriscades, com una sorprenent Montse Guallar. També és seu -i de Mamet- l'encert en l'actualització del clàssic, una renovació que no és escenogràfica ni temporal, sinó de ritme, narrativa i referents culturals, com en els apunts musicals contemporanis, essencials. Però a Manrique encara no toca alabar-lo en desmesura, perquè en el fons amb L'hort dels cirerers no ha dirigit un rus: ha dirigit un Mamet, l'enèsim. Si a això hi sumem els Labuttes de les darreres temporades -magnífics sense discussió- Manrique podria acabar encasellant-se en les adaptacions de nordamericans contemporanis.

_________

L'Hort dels cirerers, d'Anton Txèkhov. Adaptació de David Mamet dirigida per Julio Manrique. Fins el 9 de gener de 2011 al Teatre Romea.

Col·lecció Antoni Tàpies 2010

2010-08-13T18:07:00.034+02:00

Hi ha moltes maneres d'abordar una retrospectiva d'Antoni Tàpies. És possible, per exemple, exposar només obres de gran format, o dedicar la mostra als milers de cartells, litografies o tintes xineses que ha fet l'artista en aquests prop de setanta anys de carrera. El recorregut podria ordenar-se cronològicament o bé de manera temàtica: La soledat, el sexe, l'autor, la nació o la mort. També seria possible relacionar els conceptes rere les obres amb els llibres clau que han marcat l'artista, o vincular la seva peculiar simbologia amb la filosofia oriental que omple la seva immensa biblioteca. Podria articular-se una retrospectiva on les obres de Tàpies dialoguessin amb les peces d'art de la seva col·lecció particular, o bé imaginar una conversa imaginària entre els Tàpies i treballs de Miró, De Kooning o d'altres artistes coetanis i amics.

Les possibilitats són infinites, i en la retrospectiva d'aquest estiu que, com ja és tradició, li dedica la Fundació Antoni Tàpies, la curadora Núria Homs ha triat les obres al voltant d'una de les essències del pintor: la matèria.

Antoni Tàpies, Terra sobre tela, 1970

Antoni Tàpies, Dues piles de terra, 2001

Tres plantes de la restaurada Fundació on la matèria és la gran protagonista. Una selecció, forçosament limitada, on la temàtica és la relació de Tàpies amb la pintura matèrica, alfa i beta de la seva obra d'ençà l'abandonament del surrealisme primerenc, d'una negror que l'acostava a De Chirico o Yves Tanguy. Enguany no hi ha espai per obres excessivament conceptuals ni simbòliques, no és l'hora d'exposar Porta metàl·lica i violí (1956) ni cap de les seves escultures, sinó aquells llenços on la matèria és, per si mateixa, el pilar que sustenta l'obra.

Amb voluntat cronològica, enceten la retrospectiva la sèrie de tintes xineses sobre la Història Natural i diversos quadres iniciàtics de l'autor, que de seguida donen lloc a l'informalisme inicial més estricte, a l'abstracte matèric i informal -perquè fuig de figura i forma- fet a base d'arenes, pols de marbre, cartrons o fusta que mundialment identifica l'artista. Parlem de Llit marró (1960), Pintura-bastidor (1962) o Fusta pintada i rascada (1960), una petita peça de la col·lecció personal de l'artista cedida aquests mesos a la Fundació. Som davant els 'quadres mur', en paraules de l'artista:

El mur és una imatge que vaig trobar una mica per sorpresa. Fou després d'unes sessions de pintura en les que em barallava tant amb el material plàstic que utilitzava i l'omplia de tal quantitat d'esgarrapades que, de sobte, el quadre canvià, donà un salt qualitatiu, i es transformà en una superfície quieta i tranquil·la. Em vaig trobar amb que havia pintat una paret, un mur, el qual es relacionava a la vegada amb el meu nom"

Antoni Tàpies, quatre forats (Col·lecció particular, no exposada)

A mesura que passen les dècades creix la seguretat de l'artista i les mides dels llenços. I així arribem a la sala gran de la Fundació, la nostra peculiar Turbine Hall que, després d'acollir el suau minimalisme orgànic d'Eva Hesse, torna a lluir amb els plats forts de la col·lecció. Què voleu, sempre és un plaer tornar a l'espaiós semisoterrani de la Fundació Tàpies, on l'amplitud de la sala, ara sense envans, ens permet aproximar-nos als quadres caminant lentament des de deu, quinze, vint metres enrere, i submergint-nos al llenç de manera telescòpica.

A les parets, matèria en estat pur com al contundent Terra sobre tela (1970), però també altres grans treballs que aposten per una reflexió més conceptual, com Fusta i finestres (1976). Ens trobem al moment central del recorregut i el de més pes específic: Poques peces però ben escollides, batec incessant, silenci total, matèria feta vida. També algunes peces on el verb orgànic comença a conjugar-se figuratiu segons la peculiar 'tècnica mixta' de l'autor. És el cas de Blau emblemàtic (1971) o de la sensual Figura amb parpella (1989) que neix de la combinació entre el vernís figura i la pintura en parpella que significa el llenç:

Antoni Tàpies, Figura amb parpella, 1989

Antoni Tàpies, Blau emblemàtic, 1971

Aquesta nou ús del matèric com a suport per aconseguir un sentit més narratiu i figurat crearà escola: La pràctica totalitat de la pintura de Miquel Barceló parteix d'aquest supòsit. Es passa del monòleg al diàleg, de manera que la matèria deixa de ser un punt i final per esdevenir ingredient de llenços molt menys abstractes.

La selecció d'aquest estiu a la Fundació del pintor també incorpora peces objectuals, com Gran blanc amb llauna blava (1972), Ganivet i trossos de cartró (1971) o el mític Armari (1973). I és que no podem pensar Tàpies dissociat del seu temps: l'art matèric i posteriorment el povera naixien en oposició a la societat del consum, on l'omnipresència de la publicitat i el culte al consumisme 'manufacturarien' el Pop Art.

És en aquest context d'oposició al Pop Art i, anteriorment, a l'expressionisme abstracte que cal situar moltes de les opcions estètiques i ideològiques del pintor barceloní. Allà on els apòstols de la publicitat o els expressionistes de l'escola de Nova York s'abocaven als colors més cridaners i llampants, l'informalisme es decantarà per una paleta cromàtica més introspectiva, recuperant els colors de la terra i del món interior davant l'esclat cromàtic de l'expressionisme abstracte més expansiu i egocèntric (de Kooning i principalment Pollock).

Si he arribat a fer quadres tan sols amb gris, és en part per la reacció que tingué enfront al colorisme que caracteritzava l'art de la generació anterior a la meva, una pintura que s'hi feien servir molt els colors primaris. El fet d'estar rodejat contínuament per l'impacte de la publicitat i les senyalitzacions característiques de la nostra societat també em portà a cercar un color més interioritzat, el que podria definir-se com la penombra, la llum dels somnis i del nostre món interior."

De la mateixa manera, quan Warhol, Lichtenstein, Wesselmann o l'Oldenburg més primerenc despersonalitzen l'objecte i el desprenen de la seva essència en elevar-lo a la categoria d'icona i serialitzar-lo, Tàpies recorrerà als objectes més quotidians -armaris, cadires, samarretes o mitjons- per reivindicar la importància de les coses petites en el nostre dia a dia.

Antoni Tàpies, Gran blanc amb llauna blava, 1972

Antoni Tàpies, Armari, 1973

Finalment, la planta superior de l'antiga editorial Montaner i Simon ens permet gaudir d'algunes de les peces més recents d'Antoni Tàpies on la matèria continua esdevenint protagonista. Clouen l'exposició alguna de les donacions més recents de l'artista a la Fundació, noves obres on es fa palesa 'la supremacia del material', com a Cascada (2004), Matèria i cartrons (2006) o el fascinant i eròtic Díptic de vernís (1984).

Antoni Tàpies, Cascada, 2004

Antoni Tàpies, Matèria i cartons, 2006

Antoni Tàpies, Díptic de vernís, 1984

A més sembla que, tot i els seus vuitanta-sis anys, el pintor s'ha passat l'estiu treballant a l'estudi de Campins, de manera que a la tardor podem esperar una nova fornada de llenços fascinants. Antoni Tàpies, com Cy Twombly, és un artista que millora amb l'edat. Estem d'enhorabona.

___________

La mostra de la 'Col·lecció' que un estiu més exhibeix la Fundació Antoni Tàpies (Aragó 255, Barcelona), es pot visitar fins el 26 de setembre.

Antifotoperiodisme

2010-08-10T19:08:00.017+02:00

Migdia a les Rambles, deixo enrere la riuada guiri i em refugio al Palau de la Virreina per veure l'exposició Antifotoperiodisme, polirecomanada. I sí, supera les expectatives. En la societat mediatitzada on vivim, encara se'ns ven el fotoperiodista com aquell heroi a contracorrent que desafia el perill i s'acosta a la zona en conflicte per retornar-nos 'la veritat' de la tragèdia mitjançant profundes instantànies que enquadren el drama. A més, tal com els escriptors-wannabe idolatrem i perpetrem el tòpic de l'escriptor desesperançat i alcohòlic, els fotoperiodistes també juguen a engrandir la seva llegenda. Encara recordo un corresponsal de guerra televisiu -n'obviaré el nom- que a la facultat ens va venir a vendre el rollo del síndrome de 'les 3 Ds' que pateixen la majoria de periodistes que cobreixen conflictes: 'Depressed, Divorced and Drunk', és a dir, 'deprimit, divorciat i alcohòlic'.

L'exposició del Centre de la Imatge de la Virreina busca desfer aquest estereotip, i aprofita l'expressió d'Allan Sekula 'antifotoperiodisme' per referir-se a pràctiques fotogràfiques que, mantenint la voluntat de comunicar i ajudar a difondre el conflicte de la millor manera, s'aproximen a l'acció periodística des de lectures tangencials, reflexives i sovint autocrítiques a les del fotoperiodista tradicional. Cinc exemples.

Gilles Peress: El llarg braç de la justícia, 2002-2010

En col·laboració amb diverses ONGs i després de conèixer els detalls de la matança a Kusca (Kosovo) per part de les forces sèrbies, el fotògraf Gilles Peress torna a la zona de la tragèdia amb imatges dels soldats que podrien haver perpetrat la matança, guardades en àlbums obtinguts en un poble proper on els militars les haurien lliurat a soldats amics. Immediatament, els habitants de Kusca i d'altres pobles van començar a identificar els autors de la neteja ètnica. La sèrie es complementa amb un seguit de correus electrònics on es mostren els efectes de la identificació, que va acabar amb l'arrest i posterior judici de molts dels culpables. Ens trobem, per tant, en un antireportatge sense imatges del fotògraf. Aquí el fotoperiodista es val d'imatges d'altres a les quals donarà el millor ús possible, que no és mostrar-les al món sinó als afectats d'una massacre perquè n'identifiquin als responsables.

Kadir Van Lohuizen: Diamond Matters

La sèrie d'instantànies Diamond Matters, de l'holandès Kadir Van Lohuizen, aprofita un fotoreportatge tradicional resseguint el recorregut dels diamants des de les mines africanes al coll opulent d'una senyora del primer món, i el transforma en una analogia del camí del fotoperiodisme. Per Van Lohuizen les fotografies de guerra, igual com passa amb els diamants, també neixen de la misèria aliena amb l'objectiu de satisfer la curiositat i aplacar les angoixes del primer món.

Gilles Saussier: Le Tableau de Chasse

Més enllà de la metadenúncia de Van Lohuizen, se'ns exposen diversos reportatges que divergeixen del reportatge fotoperiodístic estàndard. A Le Tableau de Chasse, el francès Gilles Saussier reflexiona sobre una fotografia en concret que va tirar durant la revolució romanesa a Timisoara, un retrat d'uns soldats amb cara poruga que va donar la volta al món i ha estat utilitzat en diversos magazines com a metàfora que els soldats també pateixen. 'Simbòlicament, aquesta fotografia ha redimit l'armada de la seva responsabilitat respecte als crims contra la població civil', assegura Saussier. És per això que anys després el fotoperiodista va tornar al país i va construir aquest retaule nou, reconstruint els fets d'aquella revolució i qüestionant el discurs oficial i fotogràfic de Timisoara. Les reflexions d'aquest segon viatge no tenen pèrdua, i són tota una lliçó de l'ofici ben entès. Diu Saussier:

'Els moments claus de la insurrecció es van produir entre el 16 i el 20 de desembre de 1989, abans que hi arribessin els reporters estrangers i es fessin la major part de fotografies que són avui als arxius dels mitjans de comunicació. Aquest exemple, entre tants d'altres, contradiu la idea generalment admesa segons la qual l'actualitat està profusament coberta'.

La polèmica fotografia de Saussier que simbòlicament, defensava els militars

La portada del fotoreportatge del segon viatge a Timisoara, quinze anys després

Clemente Bernad: Cròniques basques

Sovint un fotoreportatge acaba essent destacat per circumstàncies accessòries. És el cas d'unes imatges del navarrès Clemente Bernad, que en una exposició l'any 2007 al Guggenheim de Bilbao havia escollit, per il·lustrar el conflicte basc, unes fotografies seves fetes en una roda de premsa pública on els metges ensenyaven a la premsa dues radiografies del cap de Miguel Ángel Blanco, assassinat a trets per ETA. Dies abans de l'exposició la fotografia va ser retirada a petició dels familiars de la víctima, però aquest fet es va filtrar i l'exposició va ser més polèmica per la fotografia no exposada que no pas pel contingut definitiu. És un cas, segons Bernad, on una imatge fantasma 'acaba intoxicant la resta de les imatges'.

Retalls de diari de la polèmica de Bernad. Quan un reportatge és notícia per una fotografia no exposada.

Paul Fusco: RFK Funeral Train, 1968

De vegades cal replantejar-se completament una escena mil cops retratada i capgirar-ne la perspectiva per captar el drama allà on no l'esperes. És el cas de l'impactant vídeo Com crear un refugiat que obre l'exposició, o de la sèrie Funeral Train, del nordamericà Paul Fusco. En aquest treball, al fotoperiodista de l'agència Magnum Paul Fusco li encarreguen pujar al tren que portava les despulles de Robert Kennedy de Nova York a Washington. 'L'editor de Look Magazine no em va dir què esperava o volia, només em va dir 'Puja al tren'', explica. El resultat és una emotiva sèrie de retrats de milers i milers d'americans abocant-se a les vies per acomiadar el petit dels Kennedy. Fusco no va tirar cap fotografia al fèretre, ans al contrari, durant les vuit hores de viatge va llançar fins a dues mil instantànies a les famílies i ciutadans anònims que s'acomiadaven del polític, de manera que, contemplades en seqüència, recorden una processó, 'l'acomiadament d'una època' segons els crítics actuals. Paradoxalment, els estàndards del fotoperiodisme de l'època van obligar a aparcar l'àlbum en qüestió, i no ha estat fins fa pocs anys que s'ha començat a valorar la feina feta per Fusco, amb diverses mostres i reedicions de les fotografies del tren funerari.

Podeu veure més imatges de l'extraordinari reportatge de Paul Fusco aquí.

A l'exposició hi ha molts més antifotoreportatges interessants, que qüestionen les pràctiques habituals del fotoperiodisme des de tots els angles. A part dels ja citats, hi trobareu des del treball de Renzo Martens, que es desplaça fins a Txetxènia per preguntar als refugiats no pas com es troben, sinó què opinen d'ell, fins a la creativitat dels antireportatges de la franja de Gaza, on s'indexa la destrucció feta per les tropes israelianes a través d'un arxiu sistemàtic de danys a les propietats o on Ariella Azoulay documenta la ocupació a partir de retrats dels palestins, persones amb nom i cognom que viuen sot la repressió i pels quals la fotografia és l'únic refugi on encara poden exercir la seva ciutadania.

Antifotoperiodisme es pot visitar gratuïtament fins el 10 d'octubre al Palau de la Virreina (La Rambla, 99).

Life during wartime

2010-08-09T23:32:00.014+02:00

Life during wartime als Verdi. Quin gran títol té la última del Solondz, penso, un d'aquells títols antològics, més propi d'un recull de'n Monzó o de l'últim del Quimi Portet que d'una pel·lícula. Sigui com sigui, el que veiem és Todd Solondz fent la mateixa peli de sempre, sense variar la fórmula ni un mil·límetre. Es manté el look vuitantero que des de llavors ha copiat tota la nerdada de cineastes indies, ple de personatges que suen i fan suar, com l'inquietant Seymour Hoffman de Happiness, i en general el film flota gràcies a les grans interpretacions de l'habitual reguitzell de secundaris de luxe de Hollywood que només al cinema indie brillen amb llum pròpia. L'estructura narrativa torna a ser deficient, plena de girs esperables, però el film funciona perquè, malgrat veus d'una hora lluny que el pederasta confessarà, mai t'imagines la virulència i l'ultrarealisme de l'escena. En sordidesa Todd Solondz continua essent inigualable, i per moltes pel·lícules que faci sembla que mai aconseguirem immunitzar-nos-en. Vaja, que enlloc de retratar-nos amb subtilesa la putrefacció que amaguen les cases prefabricades americanes, Solondz torna a optar per fer boles de merda amb les misèries dels personatges i llançar-nos-les als de platea.

Al blog d'A viva veu hi podreu llegir una anàlisi més completa.

Recomanacions (2)

2010-08-07T18:17:00.000+02:00

Tres articles i un vídeo que recomano aquests dies, per aquells qui ens passarem l'agost treballant.

- Entendre els mallorquins: Miniguia lingüística per entendre el parlar illenc.

- De Ginebras y tónicas: De com l'ABC de vegades fa bons articles (ara bé, res comparat en passar-se pel Boadas i demanar als barmans una Master Class en directe).

- Runners: Un article vell de la Timeout que recomana les millors rutes per córrer a Barcelona.

- Imprescindibles - Roberto Bolaño: Documental de Televisió Espanyola sobre el fenomen Bolaño. Al meu entendre hi surten massa bocamolls espanyols parlant d'algú que no van arribar a conèixer, però es deixa veure.

Inception (Origen)

2010-08-06T16:29:00.008+02:00

M'escapo al primer passi d'Inception (Origen) als Icària. Passi lamentable, bobines que saltaven abans dels anuncis i a mitja història, sort que al sortir ens ha donat un val per veure gratuïtament una altra peli. Val a dir que, tot i la putada de les pauses a mitja pel·lícula, les aturades m'ajudaven a entendre una mica tot el que passava pantalla enllà.

Suposo que ja n'heu vist els tràilers, ciència ficció de la dura, peli d'espies cerebrals que s'insereixen als somnis per robar-ne secrets o bé deixar-ne de nous al cervell del desprevingut pringat. A partir d'aquí, molt faramalla Light and Magic, móns que es pleguen, somnis dins de somnis dins de somnis i les explosions i els trets esperables en una americanada d'estiu. Hi he anat bàsicament per Christopher Nolan, al qui considero un gran director a partir dels dos últims Batmans, on va ser capaç de dur l'espectador més enllà i de construir films amb diversos nivells amb, si la vols, teca per reflexionar. De fet 'no subestimis el lector' és una de les màximes que més m'han quedat de Chuck Palahniuk, i el Nolan se l'aplica a consciència. A les adaptacions del superheroi se'n sortia i d'una bona mà de palles mentals en feia un film coherent, i aquí déunido com aconsegueix vendre'ns la moto dels somnis recursius i retorns i patades i les mil històries que s'han inventat aquesta mà de guionistes grillats. Diversió crispetera majúscula, això sí: Els actors de pal i la tecnologia decebedora, sort de la partitura de Hans Zimmer, a l'estil Dark Knight, pur velcro que t'enganxa a la butaca. Sigui com sigui, el film m'ha semblat excessiu, voluntàriament excessiu: quan encara estàs intentant desxifrar què ha volgut dir aquella escena concreta ja tens la música torrencial inundant-te les neurones i cridant-te novament a la pantalla. Pirotècnia.

En Roger Compte també en parla.

The Cove

2010-08-05T22:05:00.001+02:00

Aprofito les dues hores que tinc per dinar per veure el documental The Cove a l'Alexandra, a hores d'ara l'únic cinema que programa matinals a Barcelona. Els Icària ens havien fet feliços molts matins, però ara només obren els migdies de divendres i festius, de manera que només podem encomanar-nos als Alexandra (Rambla Catalunya 92) malgrat el greu problema de programació que arrosseguen, sempre projectant sense criteri cinema independent decent al costat d'espanyolades infumables. The Cove se'ns va escapar als Verdi després de veure'n el tràiler, 100% Hollywood, i el film ha resultat ser exactament això: Un docuthriller de denúncia que vol descobrir al món les matances de dofins que tenen lloc al Japó, en concret a la badia de Taiji. El protagonista és, curiosament, el domador del dofí Flipper, estrella televisiva dels seixanta, que anys després de posar els dofins de moda va adonar-se que havia creat un monstre, la milionària indústria que esclavitza l'espècie als dofinaris. Segons l'entrenador redimit -un Alfred Nobel del segle XXI, ja veieu- el somriure estàndard dels dofins és fals, un fake -aquí hem de posar música de llagrimeta- ja que en realitat les dolces bestioles anhelen estar en llibertat. La gràcia del documental és l'estira i arronsa dels herois dofinistes nordamericans amb els cruels i dolents japonesos que no els deixen retratar la petita platja on setmanalment maten milers de dofins, aquells que, després de ser atrets a la costa, no són vàlids per ser venuts als zoològics i Sea Worlds d'arreu del món. Què voleu, els malvats japonesos dient 'no photo, no photo, private zone' resulten divertidíssims. Sigui com sigui, amb dramatització o no, ens trobem davant un bon documental de denúncia, que destapa el negoci que envolta els dofins i la comercialització il·legal de la seva carn -que, cosa de la contaminació marina, supera 200 vegades la quantitat de mercuri recomanada pels organismes internacionals. També retrata amb elegància i contundència els interessos lobbístics del Japó, que subornen països del Tercer Món perquè els donin suport als organismes internacionals de protecció dels cetacis. Si no fos per la seriositat de l'afer, resultaria descollonant veure un antillenc, que mai a la vida ha vist una balena, defensant que es permeti la seva caça amb arguments inversemblants. No diria que n'esperava més, d'aquest documental, però el que he vist tampoc em marcarà gaire. D'acord, tot i ser un documental nordamericà ens hem estalviat una veu moralista i tendenciosa à la Michael Moore, però els mètodes per crear suspens, el recurs de les càmeres ocultes o l'indignant abús dels efectes sonors només resten credibilitat a un documental que, amb un tractament menys peliculero, ens hagués fet obrir els ulls de la mateixa manera.

La solitude organisative, una panoràmica

2010-08-03T20:50:00.028+02:00

Visito l'exposició La solitude organisative al Caixafòrum de Barcelona un migdia qualsevol. Déunido la quantitat de gent al pavelló Barceló, ja poden estar contents. La mostra pren el títol d'un dels autoretrats recents de Barceló on el pintor se'ns presenta com un goril·la gegant, reposat, de mirada penetrant. Si no recordo malament, aquest i Flecha rota, un altre retrat simiesc, van ser els plats forts del pavelló espanyol a la Biennal de Venècia del 2009. Aquí la peça, pintada damunt les restes de pintura que gotejava durant la construcció de la cúpula de Barceló a Ginebra, s'encarrega de tancar l'exposició.

Si Barceló abans de Barceló, la mostra germana que l'Arts Santa Mònica presenta aquest estiu, recull l'amalgama pluridisciplinar d'obres que Barceló va parir abans de la seva consagració a la Documenta de Kassel, la retrospectiva de la Fundació La Caixa permet gaudir d'un tast de les obres de maduresa del de Felanitx. En aquest sentit cal avisar ja d'entrada que no ens trobem davant la retrospectiva 'definitiva' de Barceló, ni falta que fa. Aquí hi falten moltíssimes obres d'envergadura, però a canvi se'ns ofereix una selecció personal, representativa i arriscada de la trajectòria de Miquel Barceló a càrrec de la comissària Catherine Lampert, qui descriurà l'obra del pintor com a 'barreges poc convencionals de pigment i matèria'.

Miquel Barceló advertint-nos de la selecció 'personal' d'obres que ha fet na Lambert

Primera sala, orígens

L'exposició s'organitza en cinc sales, la primera de les quals recull les primeres obres importants de Barceló. Aquí si que podem veure pràcticament el millor del Miquel Barceló dels vuitanta, potser perquè bona part de les grans obres d'aquella època les van comprar museus de l'Estat, com el Macba, el Reina Sofia o el de Belles Arts de Bilbao. Són obres de gran format que cronològicament connecten amb les darreres del Santa Mònica, amb colors encesos, preeminència del negre i els colors vius que posteriorment anirà abandonat per tons més naturals i orgànics. Tons, vigor i força que connecten amb el neoexpressionisme de l'època, principalment amb Keith Haring i Jean Michel Basquiat, als quals Barceló va conèixer a la Documenta i amb els qui posteriorment tindria relació.

L'amour fou, propietat del fons La Caixa

Petite amour fou, de la Collection Lambert d'Avinyó

Hi ha quadres històrics, com L'amour fou, un enorme llenç on la biblioteca és, segons l'artista, 'el teló de fons de la vida', i hi veiem el pintor estirat al fons, visiblement trempat, mirant una finestra que podria ser mar o podria ser llenç. Un tema clàssic, també, el de l'autoretrat amb llibres. En aquest sentit, recordo algunes declaracions de Barceló on assegurava que fugia expressament del llibre concret en els seus quadres, i preferia quedar-se amb el llibre com a objecte en general, un objecte que ja havia venerat en la mostra de llibres d'artista que de jove va fer a la galeria Metrònom i que l'acompanyarà durant tota la vida. Tot i això, en les obres de maduresa els llibres deixaran de sortir als quadres per quedar-se als dietaris, plens d'anotacions apassionades sobre lectures. En aquesta primera sala també s'hi pot veure el mític Big spanish dinner, propietat del MNCARS, que mostra uns fogons enormes on s'hi cou una paella, feta amb restes d'arròs dins la pintura, o una olla plena de tallarines enganxades.

El Big spanish dinner. A la imatge no s'hi aprecia el menjar enganxat

Malgrat aquesta primera inclusió de materials atípics a les obres, podríem classificar el pas de Barceló cap al volum i l'escultura en tres grans etapes. Sense contrastar-ho enlloc, diríem que durant els vuitanta, Barceló aconsegueix dotar les seves obres de volum a base d'entaforar pegots de pintura als quadres, a l'estil d'Antoni Tàpies. Durant els noranta descobreix que pot modelar el llenç i dotar-lo de concavitats i convexitats, forats com els del seu admirat Lucio Fontana i protuberàncies que posteriorment seran pintades. Per últim, a finals dels noranta Barceló deixarà de donar forma al llenç i es passarà a la ceràmica directament, amb peces d'una gran simplicitat i riquesa, sovint pintades a posteriori, una vegada cuites. D'aquest període són l'elefant equilibrista que decora l'entrada del Caixafòrum o l'espectacle 'Paso doble', que de fet culmina aquest camí de Barceló cap al volum extrem amb un espectacle radical de creació escultòrica en directe.

Reportatge sobre el 'Paso doble' de Barceló i el coreògraf Josef Nadj

Segona sala, el bodegó

Després de les primeres obres enfilem un passadís petit amb les aquarel·les que el pintor va fer per il·lustrar La Divina Comèdia i emergim a la sala dedicada al bodegó. Barceló sempre ha fet natures mortes, però crec que va ser durant els noranta, arran de les seves cèlebres 'visites de pillatge' al museu del Prado, que va començar a pintar aliments. L'obsessió de Barceló per els verdures i els peixos es remunta a la seva primera obra, la Cadaverina 15 de 1976, i des de sempre el mallorquí ha pintat tota mena d'aliments i animals. A mi particularment em fascinen les fruites i verdures que farà amb llenços deformats, aprofitant forats, concavitats i bonys per dotar les seves fruites i peixos de volum. D'ençà que vaig veure unes increïbles bledes vives a la Fundació Sunyol les natures mortes de Barceló van passar a encapçalar el meu rànquing de l'autor.

D'aquest gènere al Caixafòrum s'hi exposa, per exemple, l'Ex-vot a la cabra, un imponent llenç rebregat que barreja tomàtigues suquejants amb una cabra esventrada, l'esòfag de la qual està recreat amb un tub que cus el llenç. La capella dels pans i els peixos de la Catedral de Palma serà la culminació -i consagració, mai més ben dit- d'aquesta tècnica.

Una de les carbasses (Des Potirons). Les del Caixafòrum són lleugerament diferents.

Ex-vot a la cabra

Per pintar d'aquesta manera Barceló explica que no té cap problema en obrir pel mig les carbasses, els enciams o les tomàtigues que facin falta, deixar-los damunt del llenç -cal recordar que als inicis pintava majoritàriament ajupit- i tornar una vegada i una altra a l'original fins la rèplica al quadre resulti creïble. Al Caixafòrum hi veurem precioses papaies, mangos, pebrots verds, carabasses pintades amb les seves llavors i també un exemple tardà d'aquestes cèlebres tomàquets ultrareals, pintat a Ginebra damunt un altre llenç tacat pels canons de pintura de Ginebra, dels qual parlarem més endavant.

Sala 3, el desert

Després de les opulents natures mortes, el desert. Mitja dotzena de llenços de gran format on la blancor i l'ascetisme són la norma. Aquí Barceló pinta el blanc, el buit, el no-res. De manera simbòlica i colpidora, Lampert ens introdueix la 'fugida de l'excés' que va portar Miquel Barceló a l'Àfrica, lluny del soroll -físic i metafòric- de la ciutat. S'hi pot veure La travessia del desert, per exemple, un dels quadres pintats el 1988 arran del primer viatge a l'Àfrica acompanyat de Mariscal. Són quadres reflexius, dunes pintades capa a capa, amb pedres com els únics motius, talment com si el vent hagués anat dipositant la pintura damunt del llenç amb el pas del temps, dia a dia, ventada a ventada.

La travessia del desert

Sala 4, un diari

Finalment arribem a la sala més arriscada de l'exposició i la que possiblement hagi desfermat més crítiques. Conscient que Miquel Barceló és un pintor excessiu, capaç de pintar milers d'obres l'any, la comissària aposta per una selecció d'obres menors per donar-nos a conèixer el Barceló real, el Barceló del dia a dia, el que pinta desenes d'aquarel·les cada matí quan no es dedica a la vintena de grans formats anuals. Se'ns presenta aquest Barceló 'diari' a través d'un recorregut simbòlic i forçosament reduït, mostrant-nos una selecció d'aquarel·les africanes i alguna dels centenars de llibretes d'esbossos de l'artista. Ens trobem, per tant, a la sala més personal i eclèctica, on s'intenta donar-nos una idea de l'obra diària de Barceló quan el de Felanitx no es troba immers en cap projecte espectacular. D'aquesta obra et labora n'hi hauria per omplir pavellons, però amb la trentena d'obres seleccionades per Lampert n'hi ha prou per afigurar-nos el background, l'origen i els rius subterranis de l'artista.

S'hi poden veure algunes de les peces menys vistes de Miquel Barceló, com una aquarel·la de Mali devorada pels tèrmits, retrats de glaceres suïsses o un autoretrat en collage que conté reproduccions en miniatura de les obres dels anys vuitanta, propietat del seu marxant de sempre, Bruno Bischofberger.

Marché de Sangha

Sangha ibè

Sala 5, Chemin de lumière

L'exposició ja s'acaba, i la penúltima sala mostra pintures fetes de nit. Barceló es considera un pintor nocturn, i algunes de les seves obres han intentat retratar el que veu sota la llum de la lluna. Ja ho feia el 1981 amb Persecució nocturna a la perifèria de la ciutat -exposat al Santa Mònica- i ho continuarà fent de manera regular. D'aquesta sala destaquen les inquietants aquarel·les negres de sípies i peixos marins, d'un efecte semblant a les radiografies, pintades a Ginebra durant els descansos de la cúpula, així com alguns paisatges de platja que, tot i les seves reduïdes dimensions, aconsegueixen presentar-nos tempestes i onades nocturnes d'una manera espectacular.

Sala 6, autoretrats

L'exposició la tanca una sala final amb retrats de l'artista, on s'hi pot veure La solitude organisative, el quadre que dóna nom a l'exposició. L'autoretrat en goril·la no és l'únic autoretrat de Barceló al Caixafòrum, ja que segons l'artista també hem de considerar l'elefant equilibrista de l'entrada de la fàbrica com un retrat escultòric de l'artista mallorquí. En aquest sentit, Barceló sempre s'ha retratat a través d'animals, i dels gossos dels anys vuitanta ha passat als grans mamífers d'ara, més reflexius i madurs. Aquest darrer espai mostra altres retrats que abracen tota la cronologia de l'artista. Destaquen el retrat recent -2009- de la crítica nordamericana Dore Ashton, que farà una conferència sobre Barceló el proper 30 de setembre al Caixafòrum, i l'històric retrat del marxant Bischofberger damunt un llenç rebregadíssim.

La solitude organisative

Retrat de Dore Ashton

Retrat de Bruno Bischofberger

Recordeu que l'exposició 'MIQUEL BARCELÓ. 1983-2009. LA SOLITUDE ORGANISATIVE' és gratuïta i es pot visitar al Caixafòrum de Barcelona fins el 9 de gener de 2011.

Aquesta setmana, tornem a la feina

2010-08-02T00:52:00.002+02:00

Il·lustració d'una de les llibretes de Miquel Barceló, París, 3 de maig de 1989.

Toy Story 3

2010-07-24T03:28:00.009+02:00

A Pixar no tenen guionistes, tenen creatius publicitaris. Allà no hi escriuen una història, allà fan R+D amb els personatges, els sotmeten a tot tipus de testos, n'especulen els passats i els futurs i hi brainstormen tot tipus de frases i situacions, generant tots els possibles embolics i contemplant totes les possibles solucions. Hem de veure Pixar com la NASA cinematogràfica, sinó no entendrem res del que veurem a 'Toy Story 3'. Després de la meravella conceptual que era 'Wall-E' -quins farts de plorar amb un robotet que no parlava!- el repte actual era convertir la tercera part d'una saga on pràcticament està tot dit en un producte interessant. No cal dir que el desafiament s'ha superat amb escreix i la darrera de John Lasseter no només clou la saga amb dignitat, sinó que eleva la colla de'n Woody i en Buzz a Hollywood Boulevard. Sóc un dels que ha crescut amb Toy Story, tampoc ho negarem, però el que vaig veure l'altre dia als Icària no es paga amb diners.

El punt de partida és inevitable: passa el temps i l'Andy, l'amo de les joguines, ja és un ganàpia a punt d'anar a la universitat. Als protagonistes els queda l'esperança de les golfes, reposant durant anys a l'espera que, més tard o més aviat, el nano tingui fills i els doni una segona joventut. L'atzar, però, acabarà portant les joguines a Sunnyside, una guarderia propera. A partir d'aquí el film explota i es converteix en un cresol de gèneres i homenatges cinèfils, però no des de l'avorrida paròdia de qui no té res a dir, sinó des d'un guió a prova de bomba, sòlid, detallista i trepidant. L'anhelada llar d'infants amagarà un tirànic camp de concentració, i els protagonista hauran de fer mans i mànigues per deslliurar-se'n. Mission: impossible o la Misery de Stephen King, el film encadena amb naturalitat i elegància de laboratori tota mena de situacions surreals i flashbacks memorables. A més l'excusa de l'escola bressol permet afegir nous personatges imprescindibles, com l'eriçó shakespearià o el Ken de la Barbie, que introduirà la metrosexualitat a la saga, als que cal sumar-hi els clàssics de sempre en versió 3.0, com els imprescindibles senyor Patata en versió 'tortita' o un Buzz Lightyear reconfigurat en espanyol, protagonista del que possiblement sigui el gag més castís de tota la pel·lícula, en una escena que només tindrà sentit pels que vegin el film en VO o doblat en català.

Animació majúscula i, més que mai, 'per a tots els públics'. Un dels plats forts de l'estiu.

Als de Timeout també els ha agradat.