Mai 370 pàgines havien causat tanta indignació. A la llibreria La Calders, les prestatgeries contenen més de 10.000 llibres, però cap d'ells ha despertat mai un rebuig tan unànime i generalitzat com la sentència de "La Manada", que aquest dilluns va ser llegida a la llibreria en una catàrtica i multitudinària lectura col·lectiva. Tampoc s'havia vist mai una llibreria més plena, i menys en una activitat improvisada dos dies abans, però que va tornar-se massiva gràcies a les xarxes socials i la força de la indignació popular. Dalt de l'escenari, escriptores com Elisenda Roca i Jenn Díaz, però també periodistes com Maria José Gómez, directora del Time Out, editores, poetes i, en definitiva, ciutadanes –majoria aclaparadora de dones– que feien torns per llegir l’argumentació jurídica del despropòsit.
“L’obris per on l’obris, la sentencia és indignant”, assegurava la llibretera Isabel Sucunza, una de les promotores de l'acte al costat d'Olga Jornet i Laia López Manrique. Elles impulsen un moviment que ahir naixia i que vol anar molt més enllà d'aquesta lectura: sota l'etiqueta #prouculturadelaviolació aglutinaran cada setmana activitats a diverses llibreries. Aquest dijous, a Palma, es farà una nova lectura de la sentència a la llibreria Drac Màgic i, a Barcelona, de moment ja s'hi ha afegit la presentació de La palabra más sexy es... Sí! Una guía para el consentimiento sexual, del divendres 11 a La Central. "Vivim en un moment en què una manifestació tapa la següent, i volem mantenir viu aquest sentiment de rebuig absolut", explicava Sucunza.
Entre els centenars de persones del públic, silenci absolut i cares d'indignació, rebuig i llàgrimes en llegir-se, una vegada i una altra, els passatges més repugnants de la sentència, que la majoria dels assistents encara no coneixia al detall. Escoltades per primer cop, les descripcions pornogràfiques dels vídeos dels violadors o l'anàlisi forense de les penetracions, ejaculacions i ferides feien esgarrifar. Ahir no hi van haver aplaudiments entre les intervencions, només una tensió xocant, ofegadora. “No sé si aguantaré gaire estona més”, confessava una de les espectadores. Però la major part de l'audiència es va quedar pràcticament fins al final, en una espècie de solidaritat simbòlica amb la víctima. Això sí, la lectura del vot particular del magistrat Ricardo González, l'individu que veu "excitació sexual" en els gestos i les expressions de la víctima, va provocar les reaccions de fàstic més irades. La poeta Sílvia Bel va improvisar un crit col·lectiu de ràbia, al que s'hi van sumar xiscles de part del públic, i cap al final, la poeta Mireia Calafell va llegir, en bucle, els WhatsApp victoriosos dels violadors: "Follándonos a una entre los cinco. Todo lo que cuente es poco. Puta pasada de viaje. Hay vídeo", repetit una vegada i una altra. Proveu-ho a casa: és insuportable.
Article publicat a La Vanguardia el 30 d'abril de 2018
